Carnavals d'estiu i altres àpats

Fa uns deu anys, un polític meteòric comarcal que va pujar fins a les estrelles per desaparèixer sobtadament  dins l’anonimat  ja va posar en pràctica aquesta destemporalització del calendari anual. El nostre protagonista era el Jordi Alcaraz, persona que va tenir els seus anys de glòria amb iniciatives eclèctiques que evidentment no van arribar a bon port com una pista d’esquí a Segur de Calafell. En aquells anys, jo em dedicava al periodisme local i comarcal i vaig tenir l’honor de veure en primera persona la realitat d’aquest esdeveniment. La veritat que va ser una mica patètic tot plegat, però va quedar allí estacionat esperant millors temps. Doncs l’any passat, el municipi costaner va voler repetir aquella tan criticada iniciativa. Enguany se li afegit Cunit i ja veurem si d’aquí quatre dies també s’ho repensen el Vendrell i l’Arboç i Sant Jaume per acabar de rematar la festa globalitzadora baixpenedesenca. No crec que superi gaires més fronteres.

Les nostres cabòries passen per organitzar esdeveniments que puguin atraure turistes. Això vol dir uns presumptes ingressos  per bars, restaurants i molts comerços que han fet d’aquestes cites puntuals  una peça clau per tirar endavant.
En aquest onada iniciada a casa nostra pel gran “Ronaldinho” Alcaraz podríem fer una perversió turística d’altres activitats similars per donar vida als comerços en una mena de desdoblament del calendari hivernal per presentar-lo als nostres veïns accidentals com un nou atractiu i de pas arrepleguem uns pocs dinerons. Nosaltres que som  persones amants de la música, podríem preparar una petita coral i en cap de setmana que vagin pels hotels, càmpings de la comarca a cantar caramelles amb la cistelleta per recollir ous i algun altra divisa per alleugerir les nostres economies tristotes.

Nosaltres, homes de teatre i polifacètics podríem exportar els nostres pastorets a aquests espais internacionals que tenim a casa nostra. Ja ho fem amb els animals de foc, castells humans i altres elements. Doncs apostem per uns pastorets amb màniga i calça curta  que vagin fent un “tour” pels hotels. Això que pot semblar una aberració t’ho pots trobar en altres formats quan caus en algun d’aquestos pacs turístics amb sopar especial a banda.

No ens sabem valorar prou. Tenim els Tres Tombs que durant un parell o tres de mesos van alternant les diferents localitats de la comarca, però a l’estiu tot aquest esperit en vers a les tradicions ancestrals desapareix. Doncs aquí tenim un altre punt prou interessant per tots aquells que vulguin tenir un molt bon record de les nostres platges i que a part de platges, palmeres i sangria també tenim un passat on les bèsties domesticades eren molt importants en les tasques diàries. Un lloc ideal per fer-se fotos.

Però evidentment, la cosa que sempre funciona  és la gastronomia. Tallers de xató arreu i d’arrossejat per hotels derivats que coneguin els nostres plats més nostrats. Potser d’aquí quatre dies ens podem trobar un concurs de  xatonada popular amb participants vinguts més enllà de la UE.

Treballem la nostra comarca de cara al turisme com sempre ens ha agradat ja sigui organitzant mercats multisectorials dins el món del menjar com fan a Calafell o festes de model fix com s’entesten al Vendrell.

Siguem originals i a part del conjunt musical amb les cançons de sempre i alguna cosa per posar-se a al boca aprofitem les nostres tradicions que ens pot permetre aparèixer en un bon reportatge en algun mitjà internacional que es pot consultar en les línies aèries de baix cost.

Entre una cosa i una altra el que si que s’hauria de fer és organitzar un Vine Tast amb productes autòctons i comerços d’aquí dirigit a tots aquests turistes que ens visiten. D’aquí uns anys podrem arribar a plantejar-nos la possibilitat de fer una petita ombra als de Vilafranca amb el seu Vijazz que va agafant volada amb passes de gegants. De moment, hem de plantar la llavor amb noves propostes temptadores i originals i deixar-nos de fer invents de poca volada que no van gaire més lluny a part de treure quatre calerons per pagar les disfresses del proper any. Pels comerciants alguna coca cola de més per combatre la calitja del juliol. Pensem en el Shopping Night. No podem perdre aquesta línia i tornar al de sempre.