Retalls de fires i festes del Vendrell i comarca

Arran d’aquesta mancança s’han de buscar gent de fora per omplir els buits generats. L’excusa que acostumar a aparèixer  és que els resulta cara. Llavors per posar fil a aquesta mancança ha sorgit el col·lectiu de Vine... Tast que han sabut dissenyar i fer realitat una mostra adequada a les possibilitats del comerç del Vendrell. D’una forma molt digna i molt noble han donat solució a aquesta desentesa força evident entre els uns i els altres perquè parlen llenguatges diferents difícils de combinar. Més en aquesta situació crítica que estem vivint.

Calafell que està aplicant un nou mapa local de fires basades en el menjar, beure i la bijuteria ha deixat una porta oberta als comerciants locals que sempre gaudeixen de presència en l’oferta local d’aquest tipus de certàmens amagats sota un títol bucòlic d’enyorança del nostre passat.  Aquest tipus de fira avui en dia ha quedat totalment desfasada. Les noves tendències és apostar per les fires monotemàtiques que se centren un tema en qüestió. Una manera de reunir gent d’arreu centrada en un aspecte concret. El model que aplica Calafell i a la majoria de llocs ja ha quedat obsolet . Evidentment que es veu concorregut perquè on hi hagi aquests elements bàsics per sustentar les necessitats bàsiques vitals humanes no hi falta mai gent. Ara falta que hi compri, però donar un volt, això és una cosa que sempre està garantida mentre el temps acompanyi.

Un altre tema relacionat amb l’anterior és que hi ha gent que compra objectes al top manta que se centra sobretot als passeigs marítims de la comarca. Tot i la persecució, el control en estacions de tren i zones de parada que esta subjectes aquests venedors fora de la legalitat, és molt difícil eradicar aquests paradistes furtius. Tenen una part de la normativa al seu favor i la manca d’efectius i la longitud de la zona a controlar. Tres elements que juguen al seu favor. A banda que hi ha gent que els busca per comprar alguns dels seus productes per lluir una marca que tots saben que és falsificada.

En aquesta societat, on per moltes persones, la imatge és una part clau dels seus valors portar roba o accessoris de marca visible és una cosa molt preuada encara que només siguin imitacions a un preu reduït. Davant la galeria queden força bé. Això és del que es tracta.

Un altre dels temes, pendents en aquest àmbit és la manca de voluntat per saber quan un model de festa ha entrat ja en una fase decadent sense possibilitats de recuperació si segueix mantenint el seu ritme. Això és el que ha passat una mica amb al Festa de la Bicicleta del Vendrell que enguany mostrava un aspecte pobre en relació amb altres anys anteriors. Una pèrdua constant de participants, tot i que en alguns anys ha patit un lleuger augment. Aquesta festa va tenir el seu moment clau, però a mesura que passa el temps va perdent poder de convocatòria. Realment la seva filosofia és prou actual i vigent, però dura la realitat a casa nostra la podem veure cada darrer diumenge del mes de maig. Llavors veiem que queda pendent aplicar una actualització general i que representi realment  una nova lectura dels seus principis bàsics instaurats pel Jan Fusté. Una forma que es mantingui viva, amb empenta i procurant un punt d’inflexió en la seva pèrdua de vitalitat.

Un altre dels temes clàssics dels dies de festa és l’actuació dels grups de cultura popular amb motiu de la Diada de Santa Anna. Uns horaris de castellers que s’allarga més enllà de les hores que es poden considerar racionals. A mesura que passa el temps i si l’expectativa prèvia pateix alguna embranzida inesperada, poc a poc la gent va tocant el dos i la plaça va perdent caliu. El dinar de festa major espera el temps just, encara que cada dia són més famílies que es decanta per anar a un restaurant i evitar els protocols de sempre.

Petits detalls de l’oci al Vendrell. Hem de tenir ben clar que les festes més populars són les del barri on tot i ser entre setmana gaudeixen d’una excel·lent participació tan de gent del Vendrell com vinguda d’altres municipis de la comarca.

Una festa anònima que atrau la curiositat de molta gent, realitzada fonamentalment amb l’esforç de moltes persones que hi treballen hores i dies en silenci perquè tothom en pugui gaudir al màxim i al dia següent a complir amb les obligacions laborals o educatives com mana la tradició. La festa major tot ja és vista per molts com un dia de festa que es pot aprofitar per altres coses. No parlem de la fira quan aquesta sensació d’apatia general es multiplica i et pots trobar molts veïns en altres localitats properes fent gestions o de compra directament. Petits retalls per aquesta recta a la festa major. Parlant d’aquest tema, jo crec que l’encesa del campanar s’hauria d’haver mantingut unida al correfoc. Si la gent no vol sortir de la plaça Vella tant fa fer-ho un dia com un altre. Aquest acte peculiar ara queda penjat i sense el caliu de formar tot un pack únic. L’any passat no hi havia gaire gent a la plaça en el moment clau. No es va voler desallotjar. Es va tirar després de tires i arronses  i no va passar res. Si enguany no volen marxar, que passarà?  La solució el diumenge a la nit. Molt bona festa major del Vendrell a tothom.