Quadre variat del passeig marítim

Un dels protagonistes de l’actualitat estiuenca se centra en els passeigs marítims de casa nostra. Si durant la resta de l’any registren una activitat entre fluixa i moderada. És a l’estiu, i en especial els caps de setmana quan poden arribar a la seva màxima afluència. Durant tot l’any hi ha escenes que mostren una mena de rivalitat entre ciclistes i vianants. Uns i altres s’han de repartir aquest via pública de cara al mar. La majoria de vegades quasi no és percep perquè uns i altres en poden fer un ús conjunt sense que hi hagi cap mena de problema. Però a mesura que la presència d’uns i altres augmenta la cosa es complica fins el punt que més d’un cop han sorgit petits ensurts entre els protagonistes. A Calafell, ja fa dies que ho intenten arreglar. Primer amb un carril exclusiu per a ciclistes i més endavant deixant ben clar que els que tenen preferència són els qui van a peu. La cosa no passaria d’aquí sinó s’afegissin més elements a aquest parell d’elements bàsics. Un fet que no genera problemes a tot arreu sinó només en els trams més concorreguts.

Calafell i Coma-ruga tenen en aquests espais públics establiments que posen les taules, cadires, mostradors i altres elements en aquestes zones fet que ja comença a fer un xic més complicat transitar-hi, en especial en les hores punta. La concentració de persones en aquests trams varia molt segons les hores del dia, però hi ha moments que arriba a ser angoixant en especial a la platja de Calafell. La majoria de comerciants no perd el temps i procura treure el màxim benefici a la zona que li han cedit de via pública.

Però la cosa no acaba aquí. A part tenim els top manta que tot i que no tenim els nivells d’anys anteriors que es podien comptar per centenars també reclamen el seu espai com més a prop del muret de la platja millor, no sigui que vinguin la policia i s’hagin d’ubicar a l’altra cantó de la legalitat vigent. Una zona franca per ells on només hi pot actuar, segons la normativa vigent, les forces de seguretat d’àmbit estatal. Per tant, estan fora de perill perquè aquí a la comarca n’hi ha ben poques i altres feines tenen que anar a perseguir venedors il·legals amb el perill que es rebotin o que la gent els increpi per manca de solidaritat.

En tot això no hi poden faltar els venedors de cupons de l’Once que també aprofiten per acabar de vendre aquests possibles passaports per a somiar. No podem oblidar tampoc les paradetes d’algun mercat temporal que aprofiten els bons temps per vendre roba, bijuteria i el que faci falta. En els darrers anys també han agafat força els cambrers que es posen a peu del seu restaurant i van convencent a la gent que el seu restaurant és el millor. Un altre element a tenir en compte en aquestes zones.

Estem parlant de persones i com és obvi no hi poden faltar ni els nens petits que van en cotxets amb els pares empenyent, ni la gent gran amb cadira de rodes. De tant en tant, apareix algun nen que juga amb el seu teledirigit enmig del passeig mentre la gent l’intenta esquivar encara que a vegades no hi ha tanta sort.

Tot això sense oblidar que avui en dia els nous mòbils i jocs electrònics ha convertit en moltes persones en una mena d’autòmats que solquen carrers i places immersos en el seu món virtual.

No podem oblidar-nos els patinadors que no són tan ràpids com els ciclistes però si més que els vianants també aprofiten aquests espais rectes i plans per desplaçar-se i fer esport.

En alguns punts del recorregut trobarem en certs moments un grapat  de policies uniformats  marcant els seus colors grocs per intentar desmotivar els tops manta a l’hora de plantar la seva paradeta.

Tot això configura un quadre dels passeig marítim amb gent que puja i baixa i viceversa. Persones que passegen tranquil·les i altres més rapidetes buscant pau tranquil·litat o un lloc per estar a gust. Camins d’anada i tornada que no van enlloc perquè el temps passa tranquil·lament en aquestes passes sense hores ni segons. Mentrestant es pot mirar a dreta i esquerra. En un cantó el mar i la sorra amb moltes possibilitats que ens distreuen la vista. A l’altre costat, comerços, parades, edificis, carrers i altres històries que són el marc del nostre passeig a vegades tumultuós a vegades molt tranquil. Tot depèn de l’hora de l’aventura.