El reset està en les xarxes socials

La propera revolució la faran a través de les xarxes socials. Ningú sap la causa que la provocarà, ni el dia. Potser els Mossos no estaran preparats i els polítics més importants els agafarà al Liceu escoltant alguna soprano en hores baixes, però la xarxa és una bota de pólvora que està allí preparada perquè algú hi posi un llumí. Potser la persona que ho farà no en tindrà consciència de l’efecte dominó que pot provocar la seva acció en la societat. Serà la persona anònima que en el moment oportú passava pel lloc precís. Els polítics mentrestant estaran parlant d’autonomia o dret a decidir o potser seguiran debatent sobre com formular la pregunta de la consulta..

En una realitat actual quan la majoria dels partits només són un una rèmora d’un passat en què complien una tasca social amb certa importància. Ara per ara només surten als mitjans de comunicació més per obligació moral dels qui posen anuncis que no pas per pes específic en la nostra societat.

Les xarxes socials són els qui porten el pes específic d’aquesta societat. Cada dia són més els mitjans escrits que en les seves pàgines hi reserven un espai per piulades o citen blogs.

La nostra comarca gaudeix d’una important xarxa global amb milers de persones que gaudeixen de compte en algun d’aquests mètodes de comunicació social. Encara que només uns pocs són els que van donant caliu al debat social. La resta ho mira i ho comenta mentre fa cua a l’atur o en alguna gran superfície de la comarca mira la cartera per si li arribarà el compte. Ara només falta concretar i buscar els camins per intentar cohesionar i donar sortida a un moviment que canalitzi totes les inquietuds almenys aquelles implicades en un canvi polític de la nostra societat. Evidentment no es tracta de constituir un col·lectiu uniforme amb pensament únic que combregui amb tot i cadascuna de les variants que hi puguin sorgir. La gràcia és trobar la universalitat en la col·lectivitat. El futur dels municipis de  la nostra comarca no tenen gaire marge de maniobra. Aguantar els mobles intentant que la turmenta perfecta no faci més mal de l’imprescindible per la situació tan fràgil que estem vivint i utilitzant la benzina del deute per apagar les ruïnoses finances locals.

Hem passat de viure del turisme, l’agricultura i alguna indústria que de tant en tant es deixava veure a tenir una població triplicada sense que les principals fonts d’ingressos ens puguin aportar uns recursos mínims per salvar la situació. El tren i els peatges encara són massa cars per anar gaire lluny a fer fortuna cada dia. Els polítics encara viuen dins el somni passat i sense voler reconèixer que aquest model ja fa anys que ha prescrit i continuar en la seva línia no ens aportarà res de bo. Però són incapaços de rectificar. Per ells transparència no és més una marca de roba que funciona molt bé a l’hora de la campanya electoral. Potser són els únics que no s’han actualitzat. La resta de la societat ja fa uns anys que juguen en una altra divisió. Els mitjans de comunicació han de complir amb els seus deures i compromisos polítics i ens informen de la versió oficial de tot plegat. De  tant en tant es poden permetre algun petit luxe de sortir una mica de la línia dels butlletins oficials.

Davant d’aquest panorama real de mancança de guies socials, però força persones que estan disposades a participar d’una forma més o menys activa en aquesta renovació política comarcal només ens queda confiar en les xarxes tot esperant que apareguin persones, col·lectius que facin aquest paper  de locomotora visible de tot plegat per anar a algun lloc o simplement per donar una batzegada que inclogui una sensació de moviment. Orfes d’idees que estan esperant que algú comenci a moure una mica tot aquest món rovellat de massa engranatges caducats sense oli que sigui capaç de donar una petita empenta.

Són idees, són apunts que de mica en mica es van concretant a través de blogs, de piulades i altres eines que tenim al nostre ordinador. Les xarxes socials es varen compartir amb la gran massa social anònima perquè la gent es desentengués de fer cap tipus de revolució i què millor que a casa amb la pantalla tàctil que anar a protestar al carrer. Si tots els parats d’aquest país sortissin al carrer a demanar un lloc de feina, alguna cosa es possible que canvies. Ara per ara, haurem d’esperar a què visquem accions similars a Grècia o Xipre perquè la gent reaccioni. Però mentrestant al Vendrell i comarca tot segueix el seu guió marcat silenciós com si no passes res, fins que algun dia.... Seguirem informant. Llavors potser ja serà massa tard. El got està molt ple, l’hivern no aporta gaire optimisme social. Només cal fer un reset i esperar.