En resposta a la noticia d'El País sobre l'Eixample Nord

A la versió digital del Diari El País del dia 27 de Juny de 2014 apareixia una noticia titulada "Más de 900.000 personas pagan una factura de IBI hinchada por la burbuja".

En aquest article es feia referència a un sector de la nostra ciutat que actualment es troba en fase de la seva planificació urbanística: l'Eixample Nord.

La noticia explicava, entre d'altres coses, que durant la darrera dècada els ajuntaments van requalificar terrenys rústics a urbanitzables per crear nous barris o urbanitzacions, el que suposava un increment automàtic del IBI.

Jo no vull parlar en veu dels 947 municipis que hi ha al territori català ni dels 8.116 que hi ha al territori espanyol. Jo em vull referir a Vilanova i la Geltrú.

I parlant de Vilanova i la Geltrú sí que vull desmentir aquesta afirmació que es feia en l'article del País, i defensar que la planificació urbanística de Vilanova i la Geltrú dels darrers 35 anys, més o menys encertada, s'ha fet totalment al marge de futurs ingressos dels Impostos de Bens Immobles (IBI's).

L'Eixample Nord s'ha considerat des de fa molt de temps com un sector estratègic del futur de la nostra ciutat.

I ho podem veure si comparem el primer planejament urbanístic de la època democràtica a Vilanova, és a dir, el Pla General del 1981 amb la seva revisió del 2001. Observarem que quasi tot el sòl urbanitzable previst en el document urbanístic del 2001 ja tenia la mateixa classificació el 1981.

Aquesta gran reserva de sòl, l'Eixample Nord, estratègic per el futur de Vilanova tant des de el punt de vista d'activitat econòmica com de dotació d'equipaments de ciutat i també comarcals, ja estava prevista en el document urbanístic de 1981, document que volia organitzar la ciutat d'aquell moment i planificar la Vilanova del futur, classificant-lo de sòl urbanitzable. Aquest sector de 106 Ha va ser classificat com a sòl urbanitzable responent única i exclusivament als interessos de la planificació de la ciutat del futur.

Però tornant a la noticia del País. En aquesta es fa referència expressa a un cas particular d'un propietari d'un terreny a l'eixample nord.

La noticia del País afirma que el 2006 els terrenys que formen part del sector eixample nord van ser classificats com a sòl urbanitzable delimitat per part de l'Ajuntament, i que era un nou desenvolupament d'un nou barri que planificava encabir  uns 4.500 habitatges, i que des de llavors els propietaris paguen un IBI com si fos sòl urbà.

Podem dir que la informació que dóna la notícia no s’ajusta del tot al que veritablement va succeir i fins i tot es confonen dates i fets que considero que cal aclarir.

Com ja he dit, el sector de l'Eixample Nord està classificat com a sòl urbanitzable des del 1981. Per tant aquests terrenys als que es refereix la notícia, així com la resta de terrenys inclosos en el sector, no han patit cap canvi en la seva classificació urbanística en els darrers 30 anys. No és cert que el 2006 es classifiqués com a sòl urbanitzable per part de l'Ajuntament. Tampoc ho és que els terrenys formessin part d'un nou desenvolupament anomenat Eixample Nord planificat el 2006. Els terrenys formaven part d'aquest nou desenvolupament ja fa 30 anys.

La data a la que es fa referència, el 2006, correspon a la data en la que va ser aprovada la revisió cadastral de Vilanova per la Direcció General del Cadastre, i es van establir els nous valors cadastrals de tots els immobles. Sí que es pot afirmar que la revisió cadastral del 2006 va coincidir amb el moment en el que els valors de mercat dels productes immobiliaris estaven en el seu punt més alt i per tant va suposar un increment molt important dels valors cadastrals, que teòricament s'han de referenciar uniformement amb els valors de mercat del moment. Però la qüestió de la llei de valoracions cadastrals i les conseqüències de la seva aplicació crec que és un altre debat.

Darrerament el sector de l'Eixample Nord està d'actualitat per la conveniència o no del seu desenvolupament.

Crec que compartim el sentiment que no té sentit urbanitzar cap més sector de la ciutat si encara tenim barris urbanitzats recentment i que cal consolidar, així com un gran nombre d'habitatges buits. Segurament també compartim la creença que cal potenciar altres tipus de polítiques d'habitatge com la rehabilitació o la mobilització dels habitatges buits entre d'altres.

Però cal aclarir que el que ara s'està desenvolupant en aquest sector mitjançant el Consorci de l'Eixample Nord (consorci entre Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i Institut Català del Sòl) és la seva planificació i gestió urbanística. En cap moment s'està plantejant la urbanització de les 106 Ha a curt termini. Serà la ciutat qui decidirà el moment oportú i convenient de la seva urbanització, així com la divisió poligonal oportuna en cada moment.

I el que és més important. L'Eixample Nord és un sector que ha de proveir la ciutat de grans espais d’equipaments, de grans espais de zones lliures, i cal tenir en compte que la meitat de la seva superfície ha de ser destinada a activitat econòmica.

Presentar l'eixample nord com un altre barri residencial de Vilanova (és a dir més habitatges), és no haver entès res del que s'està plantejant; o també pot ser que els que tenim alguna responsabilitat en tot això no hem estat capaços d’explicar a la societat el que s’està fent i com s’està fent. Insisteixo: la meitat de la superfície edificable del sector serà de sòl per activitats econòmiques.

La seva planificació urbanística també suposa una oportunitat per a racionalitzar les valoracions cadastrals en funció de la temporalitat de desenvolupament que estableixi el planejament. Un cop validat el planejament i definits els corresponents sectors es pot instar a la Direcció General del Cadastre una actualització d'aquesta part de la ciutat.

I un darrer punt i no per això menys important. La preservació de la Platja Llarga. Molts recordarem els moviments veïnals que reclamaven la seva preservació així com l'esforç que va fer l'ajuntament de Vilanova i la Geltrú en el 2004, juntament amb la Generalitat de Catalunya mitjançant l'INCASOL, just abans que s’iniciés la urbanització i la construcció dels edificis previstos a la Platja Llarga, per a preservar aquesta franja del litoral del procés urbanitzador.

La Platja Llarga l'hem de considerar com una herència que han rebut els diferents governs democràtics de Vilanova i la Geltrú. Herència que era exemple d’un altre tipus d'urbanisme i que ha calgut gestionar el millor que s'ha pogut i amb les oportunitats que s’han tingut a disposició. I en aquesta línia la planificació de l'Eixample Nord va suposar una oportunitat per a la preservació d'aquest espai d'alt valor ambiental, traslladant el seu equivalent valor econòmic d'una primera línia de mar a uns terrenys que encara estan per materialitzar a dia d'avui, i que suposarà en un futur que l'actual espai de la Platja Llarga sigui de titularitat municipal, és a dir, que sigui dels Vilanovins i Vilanovines.

I ja per acabar. Aquest escrit el motiven una varietat de fets coincidents en el temps. D'una banda donar resposta a les preguntes del diari El País que segons ells no va contestar el nostre Ajuntament.

D'altra banda intentar, tot i la complexitat del tema, donar quatre pinzellades del que representa l'eixample nord i de la línia en la que s'està treballant.

I per últim reivindicar la planificació urbanística com una disciplina al servei de la societat així com la tasca que s'està fent des del Consorci de l'Eixample Nord, tant des de la vessant tècnica com des del Consell General, vetllant per els interessos generals de Vilanova i la Geltrú.

Xavier Oller i Bondia
Arquitecte i membre del Consell General del Consorci de l'Eixample Nord de Vilanova i la Geltrú