El desgavell dels sentits

No tinc cap dubte que tothom que llegeixi aquestes línies sabria explicar la diferència entre “mirar” i “veure” i fins i tot d’usar-los correctament. Estic convençut que qualsevol usuari de la nostra llengua –fins i tot un aprenent– diria que frases com “he mirat a l’horitzó i he vist com sortia el sol” o “des d’aquí no es veu res” són perfectament vàlides i, en canvi, faria mala cara a algú que li digués que “des d’aquí no es mira res”. És molt senzill: “mirar” és una acció voluntària que consisteix a fixar la vista en algun lloc per tal de “veure” alguna cosa. Dit d’una altra manera, “veure” és una conseqüència de “mirar”. Fins aquí, no hi ha cap problema.

Què passa, però, si deixem la vista i ens fixem en l’oïda? A veure, que aixequi el dit qui no tingui basques sentint coses com aquestes: “des d’aquí, no us escolto”, “t’escolto perfectament”… No fa pas gaires anys, tothom s’hauria quedat amb els dits quietets. Darrerament, però, és molt usual que algú utilitzi el verb “escoltar” quan vol dir “sentir”. I no és tan difícil, caram! Si, tal com hem dit, “mirar” és fixar la vista en algun lloc, “escoltar” és fer atenció per tal de percebre algun so. “Veure” i “sentir” són les conseqüències d’aquestes dues accions. Per tant, direm “escolto aquest home perquè voldria sentir què diu” o “t’escolto però no et sento gens bé”. Si, en un acte públic, algú prova el micròfon dient “sí… no… provant…, que se m’escolta bé?”, contesteu-li que no sabeu si escoltar-lo perquè us fa angúnia sentir-lo.

I d’”olorar”, què en podríem dir? Fet i fotut, un raonament bastant similar al dels casos anteriors. Quan una persona –o algun animal capacitat per fer-ho– “olora”, aspira aire pel nas per tal de percebre una olor. Així, direm “olora aquest rostit, a veure què et sembla” però no direm mai que “aquest rostit no olora bé” o “no oloro res”. Com en els casos de “mirar” i “escoltar”, “olorar” és una acció voluntària. “Sentir olor” o “fer olor” és una altra cosa. Malfieu-vos sempre de qui, a començaments de febrer, us digui que “ja s’olora Carnaval”: potser és un gran amant de la festa; de la llengua, segur que no.

Va, sigueu bones persones: oblideu algun accent de tant en tant, deixeu-vos una h o poseu una a quan caldria una e… Una falta d’ortografia només és un atac a una norma decidida per un grup de persones en un moment determinat. Sigui per descuit o per rebel•lia, és un problema que se soluciona amb el temps. En canvi, no atempteu contra l’esperit de la llengua. Ha costat molts segles poder-lo crear… i ell no us ha fet res.

Si us plau, que algú expliqui tot això a la Melero de TV3. Tot i que ja ha aconseguit el rècord d’usos incorrectes del verb “escoltar” per hora, el continua superant cada dia. Aquesta noia fa de mal escoltar. De fet, encara que no te l’escoltis, fa de mal sentir.

Josep M. Domènech – Associació Cultural Desperta!