El PSC de Vilanova a punt per les primàries obertes

Les primàries per escollir un cap de llista no són la panacea de la renovació dels partits polítics, però no hi ha cap mena de dubte de que són un pas endavant, són una mostra de voler fer les coses d’una altra manera, potser millor que abans, potser diferents.

Les primàries a més serveixen per copsar l’estat d’activació dels votants. I per tant matisar el treball de difusió de les propostes.

Quan en ocasions ens hem fet ressò dels processos de primàries que s’han desenvolupant al PSC alertàvem de que en alguns moments les eleccions primàries poden comportar alguns problemes col·laterals. Cal anar amb molta cura en la seva preparació i amb una execució, clara transparent i sense que hi pugui haver cap ombra de dubte. Les eleccions primàries per votar candidat o candidata a vegades poden portar que els resultats desitjats, no tant pel candidat que en pugui sortir, sinó per les ferides internes que poden deixar no s’acompleixin.

Res pitjor que unes primàries que han de ser un revulsiu positiu per tensionar el partit l’acabin fracturant o esquerdant.

Atribueixen a Alfonso Guerra –n’hi atribueixen tantes que es fa difícil dir si és cert o no- la frase de que “les primàries les carrega el diable”. És realment, avui, una frase superada i superat també el concepte que s’amaga darrera la frase que ve a ser una antigalla en els nous conceptes de fer política i pretén evitar que l’elecció d’un candidat s’obri a la societat que desprès s’haurà de triar els seus representants.

El PSC viu des de fa mesos amb una certa intensitat eleccions primàries. Es va escollir en el seu moment el cap de llista del PSC a les europees, els resultats no van ser, crec, els desitjats pel que fa al nombre d’electors, situant-se en no gaire més d’un 10 %  dels possibles votants i a més van produir l’enfrontament entre els dos candidats amb el resultat que una d’elles va deixar el partit. En fi són coses que poden passar, evitable però real.

Posteriorment l’experiment de l’elecció del cap de llista a les municipals de Barcelona tampoc va ser massa reeixit, primer perquè  l’excessiva dispersió de candidats i candidates va fer que el debat fos força diluït, gairebé inexistent, i l’episodi del pakistanesos votant al Raval sense saber que votaven o a qui votaven no va ser un model de transparència ni de joc net.

Potser va ser una anècdota però que va agafar categoria pel que suposaven de mobilització dependent o induïda falsament .

Finalment el tema es va solucionar i finalment, també, la segona volta entre dos candidats va millorar però també amb una baixa participació en la seva globalitat, i va sorprendre aquesta baixa participació entre la militància.

Contrasta aquesta realitat que hem viscut aquí amb bona disposició però amb i més a Barcelona, més aviat pobre en participació, amb el que va passar al País Valencià amb les eleccions primàries obertes del PSPV per escollir el seu candidat a la Generalitat, es van inscriure prop de 80.000 persones i en van acabar votant prop de 60.000. Aquets xifres ja fan patxoca. És una mobilització que pot fer intuir que al País Valencià hi ha una voluntat de canvi i potser més interès per les eleccions.

Tant de bo la participació fos sempre amb una nivell significatius.

L’assaig fet en l’elecció de Primer secretari al PSC i Secretario General al PSOE amb votació oberta a tota la militància ha donat uns percentatges potser encara baixos per ser la primera vegada que es feia  però ratllant  percentatges del 50 % de la militància que són percentatges ja interessants i que indiquen un interès notable en aquest sistema d’elecció.

Finalment l’executiva vilanovina del PSC, crec que superada i desbordada pels aconteixements i la realitat, ha proposat un calendari de primàries.

Aquest ha començat ja amb l’anunci d’inici del procés i s’allargarà fins el 11 d’octubre data en que es procedirà a la votació. Entremig el procés de recollida d’avals i la campanya electoral.

Aïllada al incògnita de que farà el J.I. Elena (aïllada sí aclarida no, perquè sembla que malgrat les declaracions púbiques encara té a la butxaca el carnet del PSC i, per tant, amb plens drets legals, que moral de presentar-se com a hipotètic cap de llista) l’executiva ja ha decidit que ara sí, ara cal fer primàries i per això s’ha fet un calendari per escollir el cap de llista del PSC a les eleccions municipals de l’any vinent.

Si les previsions es concreten i hi ha candidats o candidates el diumenge 11 d’octubre està previst fer la votació per la posterior ratificació pels diversos òrgans orgànics del PSC tant territorials com nacionals, amb una mica de sort doncs per Tot Sants el PSC ja tindrà candidat o candidat per encapçalar la llista i per reintentar recuperar l’alcaldia perduda ara fa quatre anys. Tard, crec que es va amb uns quants mesos de retard per poder fer un treball ben fet i amb la tranquil·litat necessària que reclama una tasca com aquesta.

El primer repte ara és doncs trobar candidats i candidates qualificats, amb ganes i segurament estar preparats i enfortits per fer una travessa pel desert si cal i si els resultats no són els que el partit voldria o són manifestament millorables. Els candidats malgrat tot han de tenir il·lusió i sabent connectar amb la gent i també amb una voluntat de liderar un projecte que novament consolidi el PSC com l’element de referència de les polítiques de progrés a la nostra ciutat.

Recuperar confiances pel que es diu i es proposa però també perquè es garanteixi que es farà.

Hi ha però un segon repte molt important i significatiu que ha assumit el PSC davant la societat, fer que aquestes primàries siguin obertes a la ciutadania. És bo que sigui així però també es corre el risc de, que si la participació és baixa, acabi essent contraproduent pel propi partit. Sobretot perquè es posarà en qüestió la pròpia capacitat de mobilitzar la ciutadania a pocs mesos de la mobilització que realment val, la que vota el dia de les eleccions. Però no es pot negar que una alta participació obrirà expectatives de tenir uns resultat positius i el que possiblement sigui és important, donada la situació del PSC, una certa injecció d’autoestima col·lectiva que situaria la militància en disposició de treballar en una llarga pre-campanya i una dura campanya. Caldrà doncs que els socialistes vilanovins facin un esforç suplementari, el de convèncer a la ciutadania que la seva participació en aquestes primàries és també una manera d’ajudar a iniciar la  consolidació de la volguda regeneració democràtica. Caldran moltes coses més però serà un bon principi aquesta obertura a l’hora de triar candidata o candidata..

És doncs una clara oportunitat de rellançar un projecte que amb el pas del temps i de la legislatura ha quedat clarament desdibuixat i difús per altres aspectes que han sacsejat el propi partit i perquè estar a l’oposició desgasta, i hi fa fred. Cal doncs molta claredat i molta precisió per fer bé les coses i ser capaços de motivar primer als militants i simpatitzants i desprès a la ciutadania en general perquè vegin l’oportunitat de que la participació no sigui solament votar un candidat o candidata sinó que desprès hi pugi haver una possibilitat d´influir en la confecció d’un programa electoral que detecti les necessitat de la ciutat i com afrontar-los col·lectivament.

Sempre les primàries són una manera de poder conèixer les voluntats dels candidats i candidates, de saber que pensen i que volen i si connecten amb els desitjos de la majoria i també de conèixer les motivacions que els porten a posar-se al capdavant d’un projecte que caldrà empènyer amb força per tal de poder recuperar el paper que ha tingut al llarg del temps en aquesta ciutat  i recuperar-lo de manera dinàmica i actual, adaptada al moment que vivim i als nous problemes que planteja al ciutat .

Potser les primàries arriben tard. Potser els propis dubtes de l’executiva, la parcialitat amb que ha actuat davant els dubtes de caràcter  polítc-personals d’alguns membres del propi PSC, han fet retardar un procés que, estant a l’oposició calia haver fet abans, però ara situats al mes d’octubre donen poc temps respecte de les eleccions del maig vinent, per la consolidació d’un nou candidat o candidata i el seu equip, sobretot amb poc temps per poder refer un projecte malmès per l’actuació dels propis socialistes i per les convulsions que ha patit el mapa polític català i també vilanoví.

L’aposta dels socialistes, però, cal reconèixer que és valenta.

Caldrà posar-hi ganes, intel·ligència política i disposició a escoltar molt i desprès sortir sense complexos a lluitar per recuperar la confiança de la ciutadania i a recuperar la majoria social i política.

A veure quants candidats es postulen i quina és la capacitat real de mobilització