Religions armades

L'Orient mitjà no és només l'àrea geogràfica més conflictiva del món, sinó la més inhumana i irracional. Aquest estiu està sent demencial en aquesta violenta regió. L'Estat Islàmic ha matat dos periodistes nord-americans en el període de dues setmanes. El 19 d'agost, el grup insurgent islamista -Estat Islàmic- establert en els territoris d'Irak i Síria, va assassinar el periodista James Foley. Estava segrestat pels islamistes des de feia dos anys. El 2 de setembre, aquest mateix grup violent sunnita, que d'Estat no en té res, va matar el periodista Steven Sotloff. L'Estat Islàmic és l'actor polític violent del moment en la convulsa regió, per si no n'hi havia prou amb el conflicte israeliano-palestí.

Els antics pensadors grecs varen abandonar la seva àmplia mitologia per explicar-ho tot ja fa més de dos mil cincs cents anys. S'adonaren que només amb elements imaginatius, sentimentals o mítics, no es podien donar respostes als veritables problemes que es planteja l'home sobre el món i sobre les coses. Les coses succeeixen perquè tenen que succeir, i no per capricis dels Deus. Els antics grecs, començaren a buscar explicacions racionals sobre l'origen del món, els misteris de la naturalesa i els comportaments humans, més enllà de les explicacions mitològiques dels poemes èpics d'Hesíode i Homer. Tot i així, algunes vegades era perillós el mer fet de deixar-los de banda, i els filòsofs que ho feien, i preferien les explicacions racionals, els condemnaven per asebeia, és a dir, impietat. 

Ha plogut molt des del segle IV a.C. La influència de les religions sempre ha estat present en tots els períodes històrics tant d'Occident com d'Orient. Aquesta certesa no és ni bona ni dolenta. Tant sols objectiva. No obstant, la irracionalitat de l'home per motius religiosos continua sent motiu de preocupació i indignació a escala mundial en ple segle XXI. Seria profundament injust ficar totes les religions en el mateix sac. Però n'hi ha tres de monoteistes especialment perilloses: el Cristianisme, l'Islam i el Judaisme.

El Cristianisme va passar de víctima, per les persecucions durant  l'antiga roma, a botxí. El pensament occidental cristià va evolucionar sàviament cap a la secularització. La separació entre religió i estat ens ha conduït a la llibertat religiosa, després de massa carnisseries en nom del Déu cristià. El fonamentalisme cristià és residual en aquest segle XXI. Es situa sobretot dins la societat nord-americana. 

L'ascendència del tancat Judaisme en la societat jueva més conservadora, que deté el poder polític de l'estat d'Israel, és un fort impediment cap a la pau entre jueus i palestins. L'estabilitat a la regió, amb la creació i reconeixement d'un estat palestí, encara queda molt lluny. La quantitat de morts que ja s'ha cobrat, i es va cobrant el conflicte, fa cada dia més difícil l'arribada de la pau. L'altra factor que hi ha al darrera de tanta incomprensió per arribar a un acord final, és la irracional influència del Judaisme i l'Islam sobre jueus i palestins. Un Judaisme i un Islam armats fins a les dents. Però amb una diferència. La irracional violència jueva està circumscrita a una delimitació geogràfica. En canvi, l'islamisme violent no té fronteres. Qualsevol civil occidental pot ser el seu pròxim blanc a qualsevol indret del món.

El blog d'en Fèlix Torras