Al meu carrer no crema cap fanal

Els grans polítics i homes de bé d’aquest país es pensen que tothom està capficat sobre els trets nacionals, la identitat catalana, el futur de l’autogovern, la tercera via, l’evolució de l’Estatut i com no, la nostra cohesió a Europa. Evidentment que hi ha persones que a través del Pais, la Vanguardia o els Matins de Tv3 es mouen en aquest camp pseudogalàctic de la nostra realitat. Molts polítics es dediquen a opinar públicament sobre aquestes gestes de típica pel·lícula americana.

El seu ego salvador actua i sorgeixen grans titulars com 150 persones identificades en una batuda antidroga on hi prenen part més de 200 agents. Alguna sentència de conseller omple els grans titulars i anar fent. Es pensen que la gent es tonta i tothom es passa el dia mirant sèries americanes amb bo i dolent de la trama aliens a les factures o la hipoteca pendent. Tot aquesta parafernàlia només serveix per dir-nos que no són capaços de controlar la situació. En comptes de tenir un parell de policies pel barri durant les 24 hores, munten el gran desplegament puntual demanen la documentació a quatre desgraciats, quatre fotos i fins a la propera i tots contents. Misèria humana. Res més. Això com si en una casa vella amb perill d’ensorrament mai fas cap obra i un dia agafes una empresa amb 20 pintors treballant per deixar les parets amb colors ben llampants Fins a la propera escomesa res de res. Evidentment això no soluciona la manca el problema real de l’habitatge. Només és material mediàtic que alimenta el discurs dels partits polítics més populars. Res més. Forma part de la campanya electoral dels que es queixen de les injustícies socials.

Gràcies a Déu i suposo que és una cosa que encara els grans partits d’aquest país que viuen de la partidocràcia encara no ho han pogut esmenar és que cada persona equival a un vot. És indiferent que aquesta persona tingui un parell de màsters o ni tan sols sàpiga signar amb la seva mà dreta. Això és un dret democràtic fonamental.

Jo no he cregut mai amb les estadístiques, ni estudis que vinguin de la mà d’un partit polític amb uns resultats sospitosos. Molts cops això s’utilitza per bastir la propera campanya electoral, però evidentment  en el moment oportú s’oblidaran del seu programa. L’única cosa que faran amb aquestes dades que segurament no han sortit a la llum serà manipular-les per elaborar un programa electoral interessat per captar vots. El dia després de les eleccions et diran que no hi ha diners per a les promeses fetes i que ho tindran en compte per a propers exercicis. El de sempre, vaja.

Molts dels votants que tenim a la comarca la veritat és que no es caracteritzen per un alt nivell de formació, ni per estar molt marcat per aquestes preocupacions galàctiques sobre el futur nacional de Catalunya, ni per la importància de la identitat del Penedès i la seva cohesió territorial.

La majoria de persones que viuen aquí a la comarca es mostren molt més sensibles per temes com les bombetes foses que et trobes en alguns carrers principals dels nostres municipis. Per la facilitat  i la gratuïtat en l’estacionament dels vehicles i l’estat de les voreres.

Una altre tema d’afectació social és la neteja dels carrers i places i dels parcs i jardins municipals.

També són importants la sanitat pública i les oportunitats de treball de la gent.

El mal ús i l’abús que s’ha fet dels mitjans de comunicació pública ha provocat una manca de confiança en les informacions contingudes en aquests suports que acostumen a servir als interessos de qui aporten els diners. La seva difusió és limitada i acostuma a caure en sac buit fora dels cercles ja entrenats pels seus manaires.

Un tema molt sensible es fonamenta en l’assumpte de les beques i els ajuts. Estem davant d’un país on encara a massa llocs et diuen si vols la factura amb IVA o sense ella. Clar que hi ha gent que és honesta i altres aprofiten una vida alternativa i treballen amb negre. Controlar això és impossible. A vegades potser seria millor que tots tinguessin la mateixa reducció per evitar aquest fenomen impossible de controlar i tan present a casa nostre. Als polítics que van de salvadors per la vida ja els va bé, sortir a la foto repartint unes ajudes a uns que ho poden necessitar sobre uns altres que potser ho necessiten més, però són legals. La resta que paguin com a bons samaritans. És la política “del quedar bé”. Com a conclusió és pot afirmar que un carrer sense llum dóna més vots que un pla integral del Penedès. És trist però és així.