-
La nit americana
-
Eduard Calabria
- Vilanova i la Geltrú
- 03-03-2015 13:55
Eix. Fotograma de la pel·lícula "50 sombras de Grey"
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
A la vida, no necessàriament al cinema, ocorren coses, que un difícilment pot explicar-se. Concretament, perquè productes de qualitat fracassen i altres que no la tenen, triunfan. A aixó se li denomina gran i bona campanya de màrqueting.
Aquest en certa manera seria el cas d'una pel·lícula com aquesta adaptació de diversos llibres best-seller. I en particular, aquesta historieta no de porno, sinó d'erotisme lleuger, disfressat d'estranya història d'amor sadomasoquista on regna per parts iguals, el tediós i obsessiu encapçirament a pràctiques recargolades del protagonista i la ingènua estupidesa de la noia embadalida.
Les interpretacions del duet en qüestió són correctes dins d'un marc limitat i encasellat que és el que és, que no dóna per a molt i que arriba a cansar fins a la sacietat. La pel·lícula està més pròxima a un somort film de sobretaula en la qual es recomana haver pres abans un copios àpat amanit amb alcohol, que sempre facilita el son, que a un projecte seriós de qualitat i respecte.
Per si fos poc, el film té certes ínfules de grandiloqüència i pretensió, quan en el fons no és més que una història repetitiva sense arribada a cap enclavament digne de menció.
El pitjor de tot això, no és això, sinó que l'invent funciona en taquilla i probablement arribaran dos lliuraments addicionals contra les quals caldrà estar degudament vacunat i en les que ignora que ens explicaran quan res pràcticament queda per explicar més enllà dels trenta minuts inicials d'aquesta pseudopelícula.
Al marge d'això convindria també preguntar-se davant l'escassa qualitat de l'invent, que motiva aquest fenomen social de masas. Be podria ser l'objectiu de veure com ha funcionat l'adaptació de la novel·la a lo fílmic que en general sol ser poc afortunada, la falta d'altres ocupacions en què ocupar el temps, cosa que també dubto, o les nostres pròpies frustracions sexuals que ens encaminen a la necessitat de practicar un estrany voyeurisme.
Sigui com sigui, resulta bastant lamentable, que amb dos personatges guapets i encantats, un guió inexistent, quatre numerets rars amb poc pit i una mica de cul, i quatre musiquetes apropiades, és pugui construir alguna cosa que vengui a taquilla i que altres productes molt més consistents i de qualitat estiguin condemnats a l'ostracisme o passin desapercebuts.
Quatre punts sobre deu de qualificació i tres són per la gran campanya de màrqueting.
USA 2.014. 124 m.
4/10
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!