Compartir casa

En plena campanya electoral de les municipals apareix en els diaris una notícia, segurament esperada per alguns i que també possiblement aixeca indiferència a molts altres, la notícia en qüestió és la signatura d’un document entre l’Ajuntament, la Fundació de l’Hospital i la Comissió Cívica per la Casa de la Festa per, com a mínim, fixar definitivament la ubicació de l’espai dedicat a la festa. Sembla una bona notícia pels seus promotors encara que arribi en temps de promeses electorals fàcils, de promeses que no porten al costat la garantia dels recursos i sense saber encara qui des de l’ajuntament haurà de encapçalar la responsabilitat de gestionar-ho. Tot i que pel que diuen tots els partits estan d’acord en fer la Casa de la Festa i ubicar-la als Josepets i així sembla que ho han ratificat la majoria de les organitzacions politiques en un debat electoral que van tenir a l’Agrupació de Balls Populars, gairebé totes les formacions que es presenten hi van donar suport i a més rivalitzen a veure qui hi ha fet més i qui hi farà mes. Evident. No sé però quin debat hi ha hagut al sí dels partits politics per prendre aquesta posició i arribar a al conclusió de que cal fer una casa de la Festa i, que de fer-se, l’espai adequat és l’església dels Josepets.

De moment però ja hi ha un document signat que ubica l’espai i poca cosa més Que no ens passi com en el tema del Museu Casteller de Valls que han hagut de passar una dotzena llarga d’anys per començar a tenir la certesa de que anirà endavant. Diverses promeses, diversos projectes, pressupostos i espais han estant ballant fins que ara sembla que ja hi ha una determinació final. Ara a esperar el projecte expositiu i les obres.

Tanmateix és evident que fent ostentació –ara potser no tant- del lema que identificava la ciutat com “Vilanova és festa” cal personalitzar el concepte de la festa i fer-lo identificar en un espai concret.

El lema tenia un motiu i un fonament molt clar i també perfectament justificable. El calendari Festiu de la nostra ciutat és ampli, llarg, més ampli i realment interioritzat per la població que fa festa i està de festa.

Potser hi ha altres ciutats amb les mateixes característiques però els vilanovins i vilanovines hem sabut, a partir de la festa,  trobar una manera peculiar de viure-la amb intensitat.

I també cal dir que la reivindicació de la Casa de la Festa ha estat una reivindicació constant i metòdica. Els objectiu són lloables per una banda es tractaria d’exhibir i guardar dignament els elements festius, i per altra banda la dinamització de la recerca de la cultura popular i espai de trobada dels festers actius.

Les penúries econòmiques que ha comportat la maleïda crisis a la nostra vila no han fet minvar el sentit festiu arrelat des de sempre, sentit festiu que va acabar esdevenint un dels referents col·lectius de la ciutat ja fa temps. El cicle festiu és complert i cada cop té major importància com element de cohesió social, d’integració i de vetllar perquè la diferència i la diversitat sigui viscuda amb normalitat. Els diversos grups participants a la festa han estat un model clar del que anomenem integració social. Les festes de la ciutat amb la Festa Major i Carnaval com els punt àlgids són motor de sentiments però també, sens dubte, d’una certa dinamització econòmica.

Al llarg del temps s’han assajat diversos models organitzatius amb més o menys encert i amb més o menys fortuna. Des del anys setanta amb l’adveniment dels primers ajuntaments democràtics hi ha hagut discussió,debat i reflexió sobre com millorar els aspectes formals i organitzatius amb propostes algunes innovadores i altres clarament inspirades en ciutats veïnes, però sens dubtes, sempre amb voluntat que els protagonistes de la festa fossin també part activa de la seva organització..

I també històricament hi ha hagut la reclamació de la Casa de la Festa. Un projecte que albergués la majoria dels entremesos i servís a l‘hora d’espai de retrobament dels col·lectius festers i també de promoció de la cultura popular. És difícil dir que no a un projecte com aquest, es fa complex argumentar en contra però segur que hi ha alternatives possibles avui que es fan autèntiques meravelles en tècniques expositives però al projecte en concret  però jo hi posaria algun matís.

Parlava de que m’agradaria matisar alguna qüestió sobre el projecte. La festa és una manifestació que es dóna al sí de la societat en un espai propi com és la ciutat, el poble o la vila. Emergeix del profund  de la singularitat pròpia de cada indret i agafa característiques diverses en cada ciutat. La festa es modela en funció del tarannà col·lectiu i de com els fets històrics van incidint en el calendari festiu basat en el calendari de la natura i amb la disposició i intervenció dels humans i en els col·lectius específics.

Per tant no s’entén ni es pot entendre la festa sense el territori físic, i històric de la ciutat. I en aquests sentit em semblaria molt més adequat que els Josepets es destinés a un Centre d’Interpretació de la Ciutat en el seu conjunt i naturalment que hi hagués un espai potent, necessàriament ampli dedicat a la festa com un del motors de l’ànima vilanovina. Per comprendre la festa cal primer comprendre l’aspecte humà de la ciutat i en aquest sentit crec que seria positiu emmarcar la festa en el discurs històric de la ciutat amb el potencial que calgui i amb la personalització adequada.

La globalitat de la ciutat no s’entén sense la festa però la personalitat de la festa vilanovina no s’entén sense la ciutat en la seva globalitat, societat i festa és un binomi inseparable i per tant em sembla que caldria agafar un discurs paraigua més ampli que la festa per poder entendre encara millor el discurs festiu de la ciutat i en la ciutat.

I per altra banda una reflexió potser menor, la majoria d’entremesos tenen els dies de presència al carrer assenyalats i pautats i el seu balls i la seva presència poc usual és el que els dóna el misteri, l’atractiu, entre els més menuts (i també entre els més grans com elements referencials) que són els que han de seguir i continuar l’esperit de la festa. Tenir-los exposats estàticament, hieràticament crec que trencaria l’encant, la sorpresa, l’emoció d’esperar el dia, la data en que començant pels capgrossos i seguint pels dracs i acabant per els mulasses i els gegants surten majestuosament totes les figures en moviment i aquí hi ha part del seu encís, l’exclusivitat d’un dies concrets i determinats. Descobrir-los de nou cada any per la festa corresponent i poder gaudir-los per un temps limitat. I evidentment quan una peça es jubila cal guardar-la amb criteri. Les figures poden estar dipositades amb dignitat pròpia del patrimoni sense la necessitat d’una exposició seguida i continuada que els hi farà perdre part del seu misteri i de la seva màgia.

Fem la casa de la ciutat que l’expliqui, que al interpreti que la ubiqui en el passat i el present, que la dibuixi i la imagini en la seva diversitat i en la seva globalitat i reservem la millor cambra per la festa i tot el que penja d’ella emmarcant-la en un espai i en una societat concreta, la nostra.