'Ajuntem-nos' guanya les eleccions i se situa a “menys” de dos regidors de la majoria absoluta

El PSC perd un regidor malgrat augmentar el nombre de vots. CIU-ViA i el PP perden vots i també un regidor cadascú.

(D’avançada explicar que aquest és un exercici subjectiu de política-ficció, realitzat però amb dades reals)

Una de les sorpreses d’aquestes eleccions municipals ha estat el bon resultat de plataformes, podríem dir-ne d’esquerres i heterogènies, que s’han situat en alguns municipis en situació de decidir la governabilitat i en alguns en situació d’exercir-la pròpiament. Els dos casos més paradigmàtics són els de les ciutats de Madrid i Barcelona. Però en trobem d’altres com Badalona, Gramenet del Besós, etc.

A Sant Pere de Ribes hi ha hagut dos processos amb pretensió d’esdevenir plataformes unitàries d’esquerres, Fem Poble i Ajuntem-nos. El primer ha estat impulsat pel cercle local de Podemos, a qui se’ls va afegir la militància local d’EUiA. El segon el va impulsar UM9 i l’Assemblea Local de la CUP, i no va aconseguir la confluència de cap altra força política (tot i que inicialment l’executiva d’aleshores d’ICV va participar) però sí aglutinar persones a títol individual provinents de diferents moviments socials.

No hi ha un sol motiu que per si sol expliqui perquè no es va aconseguir la confluència en una única plataforma de totes les forces polítiques d’esquerres (a l’esquerra del PSC s’entén) sinó que són múltiples i causades per l’actuació de totes les organitzacions interpel·lades.

Tampoc sabem quin hagués estat el resultat si una confluència del tipus “Ajuntem-nos” s’hagués presentat a les eleccions. Extreure dades dels resultats actuals per fer política ficció no és gaire objectiu però no ho vull ser en aquest article d’opinió, sinó generar reflexions al voltant de la situació política actual del municipi.

El titular es basa en atorgar els vots que han aconseguit per separat Um9-CUP, Fem Poble, ERC i ICV-MES a una eventual candidatura de confluència: 4.561 vots (el 42,42%) repartits entre 2.687 vots a Ribes (el 48,70%) gràcies en bona part pels bons resultats d’Um9-CUP en aquest nucli, i 1874 a Les Roquetes (35,70%), gràcies als excel·lents resultats de Fem Poble. Amb aquests resultats, i tenint en compte que la resta de forces tinguessin el mateix nombre de vots que en aquestes eleccions el repartiment d’escons seria sensiblement diferent a l’actual.

La candidatura de confluència obtindria 9 regidors (a dos de la majoria absoluta), el PSC tindria un menys que ara i es quedaria amb 6, i CIU i el PP es quedarien com estan, amb 4 i 2 respectivament.

Crec que aquesta situació, per fictícia que sigui, ens hauria de fer reflexionar a tothom. A qui de ben segur hem fet les coses tard i potser no de la millor manera, però també a qui es volia posar a prova i de vegades errava a l’hora de situar el seu punt de mira, a qui es creia que obtindria un resultat espectacular per obra i gràcia d’una marca “de dinàmiques nacionals”, i també a qui la confluència tenia a veure amb pressupostos, cadires al consell comarcal i llocs pactats en una llista, més que no pas un programa participatiu i compartit, uns principis d’ètica política i un procés obert de conformació de la candidatura.

També crec que hauria de fer reflexionar a la resta.

A qui pugui estar temptada de vendre’ns gat per llebre, de dir que es parteix de zero quan s’és l’única regidora que ja ho era el segle passat, que parla de noves formes de fer política i fa una campanya electoral a cop de talonari contractant periodistes a sou, empreses que els pengin els cartells, pagant publicitat en marquesines dels autobusos, campanya d’esmorzars pagats i promeses que sonen a xantatge, de paperets anònims difamant als parabrises dels cotxes, de voler enfrontar els veïns de diferents nuclis del territori. Partir de zero és difícil amb aquesta motxilla i esdevé impossible sense un bri d’autocrítica. Que tinguin clar també amb qui es juguen els quartos els que puguin sentir-se atrets pels cants de sirena: qui sucumbeixi està perdut.

També ha de fer reflexionar a qui pugui atiar l’enfrontament territorial cercant excuses a un resultat electoral negatiu. A qui em pregunta pel tema li acostumo a dir, com en altres temàtiques també: “sols potser arribaríem més ràpids, junts segur que arribarem més lluny”.

M’agrada pensar que el procés de confluència que no hem sabut fer abans de les eleccions es pot convertir en unitat d’acció per aconseguir allò que ens uneix que és molt més del que ens separa, programàticament i en la manera d’entendre la política, sobretot entre Um9-CUP i Fem Poble segons he pogut apreciar en aquesta campanya electoral. I fer-ho pels mitjans que tenim a l’abast, a dins de la institució però també i sobretot al carrer.

Tant de bo que ajuntem el poble.