Seguint Nelson Mandela

Conxita Tarruell i Llonch, professora sabadellenca, activista en tants camps culturals i viatgera inquieta i de mentalitat oberta i solidària, acaba d’oferir-nos la crònica de la seva estada a Sud-àfrica: Seguint el rastre de Nelson Mandela (Pagès editors).

Tarruell ja havia estat a Àfrica quan va viatjar a Etiòpia (viatge del qual va escriure la crònica a Una experiència a Etiòpia) i també al Senegal. Àfrica és un continent d’idiosincràsia singular, un fabulós mosaic de geografies, de cultures i de gent de religions i ètnies diverses, poblacions autòctones a les quals cal afegir les diverses nacionalitats dels colonitzadors blancs. Com sabem, a Sud-àfrica els colonitzadors holandesos van ser molt agressius amb la població autòctona amb la seva política de la segregació entre blancs i negres: l’apartheid.

La decisió de viatjar fins a Sud-àfrica va partir d’una idea doble: seguir un curs d’anglès i la seducció per seguir les petges d’un dels líders socials i polítics més importants del segle en el continent africà: Nelson Mandela (1918-2013), lluitador contra l’apartheid, i que en el moment del viatge de Conxita Tarruell amb l’amiga Rosa Pi Masvidal, encara estava hospitalitzat a causa d’una infecció pulmonar. Mandela va morir el 5 de desembre de 2013, i el viatge de Conxita i Rosa, com explica Rosa al pròleg que encapçala Seguint el rastre de Mandela, va tenir lloc l’estiu de 2013.

El llibre s’estructura en quatre parts. En la primera Tarruell explica la profitosa experiència personal, acadèmica i cultural a Ciutat del Cap. En la segona part explica una aventura africana veritablement de pel.lícula de ‘memòries d’Àfrica’, ja que les dues amigues van fer un safari al Parc Kruger, on van tenir la sort de veure els ‘cinc grans’ animals salvatges més importants i també de més tèmer. En la tercera part del llibre, Conxita Tarruell fa una crònica de l’estada a Johannesburg i Pretòria. Finalment, en la quarta part d’aquest relat, Conxita Tarruell explica amb el cor, com és el seu costum, la manera com la va impactant la figura de Nelson Mandela en la mesura que fent el recorregut dels llocs on Mandela va viure i va patir, ja que també va visitar la presó on estava internat. Mentre va seguint les petges, Conxita Tarruell llegeix i medita sobre la trajèctòria política i personal d’aquest home que, amb esperit de reconciliació, va arribar a presidir el govern de Sud-àfrica.

En la narració d’aquest quart apartat, Conxita Tarruell fa parlar al mateix Nelson Mandela el qual explica de viva veu la seva peripècia vital i la seva lluita contra una política de segregació que de manera tan injusta deixava a la cuneta, sense els drets mínims, als pobles nadius de Sud-àfrica. El poble anomenava Madiba (‘avi venerable’) a aquest exemple per la lluita dels drets humans no només a Àfrica sinó al món sencer.

Al final d’aquest relat tan emotiu sobre la indeleble petja dels valors humans de Madiba, Conxita Tarruell encara sorprèn els lectors amb la narració d’un altre episodi extraordinari: la seva coneixença (3-6-2014) al Palau de la Generalitat, de l’arquebisbe Desmond Tutu, amb motiu de ser-li concedit el XXVI Premi Internacional de Catalunya. Nelson Mandela i Desmond Tutu van ser col.laboradors i amics. Abans d’arribar aquí, però, Conxita Tarruell explica alguns episodis de l’anomenada Comisió per la Veritat i la Reconciliació, que va presidir Desmond Tutu, transcrites del relat que li va brindar l’expert en el tema, Josep M. Roviralta. Un llibre completíssim, doncs, sobre una experiència viatgera que va més enllà d’unes profitoses classes d’anglès per immergir-se en una vivència que té com a referent un líder mundial dels drets humans com és Nelson Mandela.