Conversa de mig juny

-Què? De vacances ja, no?

-Home! Encara en tenim per un mes o un mes i mig.

-Però aquests dies sense la canalla no deveu fer res.

-Doncs com tu la resta de l’any, no et sembla?

-Jo treballo; els mestres només feu vacances, cantar cançonetes, explicar rondalles…

-Ah! I els bombers apaguen focs les vint-i-quatre hores del dia, els taxistes no s’esperen mai a la parada, els executius no fan reunions inútils ni viatges de feina que encobreixen vacances… Segueixo?

Si és que en aquest país la gent es pensa que l’ensenyament és una branca de la ramaderia. Que té tan poc sentit un professor sense alumnes com un pastor sense ovelles. Curiosament, els súper-mediàtics entrenadors de futbol o de bàsquet són lloats per la seva dedicació quan preparen jugades, miren vídeos, es reuneixen amb el seu equip, parlen amb els seus jugadors… No se’ls demana que estiguin tot el dia amb el xiulet penjant fent trotar una colla de milionaris –tasca ja per si sola prou feixuga i meritòria-. En canvi, el professor només cal que custodiï els seus alumnes i, com que s’entén que aquesta és la seva única missió, no resulta comprensible per què no ho fan amb més dedicació, tots els dies de l’any, posats a demanar!

Sembla que no es valora prou el fet de tenir uns dies per preparar el curs o per tancar-lo, per assistir a un curs de formació i poder millorar com a professional, per parlar amb la resta del claustre sobre projectes comuns que ens engresquin a tots plegats. Innovar sí! Això és genial! Temps per pensar? No, home no! Aquí estem per treballar!

-A perdre el temps i a que quatre “parents” cobrin per cursos de formació! I després, tres mesos de vacances!

Oh! Sí! Sí! Per fi! No són tres mesos, ni tan sols són dos, però són més o menys cinquanta dies. I ja que hem renunciat a ser rics, a cobrar dividends, a ser famosos o a estar tranquil·lament asseguts al nostre despatx fent córrer papers, bé que podem gaudir de tenir unes vacances una mica més generoses.

-Això els que se les guanyin!

-Que els altres us guanyeu el mes d’agost tots, no? Vinga home! Que la droperia és de les coses més ben repartides d’aquest món!