Que vagin dictant sentències, si us plau

En aquest país ja estem acostumats als retards.

El paradigma històric ha estat, és i potser (vaja segur) serà la Renfe.

Històricament hem anat retardats en molts aspectes des de la revolució industrial fins el vot femení o dels joves i en podríem trobar la tira de questions que han arribat tard o molt tard...

Fa trenta anys que esperem una llei electoral i ara a corre-cuita ens cal una per afrontar el 27-S sense dependre de la Junta Electoral Central, de la proporcionalitat ni se’n parla. .

La puntualitat sembla renyida amb el tarannà propi i aliè.

Però el que acaba de passar amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre el 9-N supera amb escreix ja qualsevol escena de les comèdies de situació i de situació absurda.

Quan el 9-N era ja un record gairebé oblidat però que havia deixat el dolç  regust d’haver participat en un simulacre voluntari i actiu de “jornada històrica”.

Quan el 9-N políticament ja estava oblidat davant les expectatives que es van aixecant dia a dia pel que ha passat el passat dia 24 de maig, amb la constitució del ajuntaments i de cara al 27-S.

Quan tot plegat està ben embolicat

Ara, doncs a mes de juny del 2015, sis mesos més tard ens arriba una sentència que diu que tota la preparació del  9-N no s’ajustava a la Constitució. I que per tant invalida tots els preparatius que es van fer, un cop fets, digerits, i gairebé oblidat  .....

El text diu:

Estimar la impugnación de disposiciones autonómicas (Título V LOTC) promovida por el Abogado del Estado en representación del Gobierno y, en consecuencia: Declarar que son inconstitucionales las actuaciones de la Generalitat de Cataluña relativas a la convocatoria a los catalanes, las catalanas y las personas residentes en Cataluña para que manifiesten su opinión sobre el futuro político de Cataluña el día 9 de noviembre 2014 (y en los días sucesivos en los términos de la convocatoria), mediante un denominado “proceso de participación ciudadana”, contenidas en la página web http://www.participa2014.cat/es/index.html y los actos y actuaciones de preparación para la 25 celebración de dicha consulta, así como cualquier otra actuación no formalizada jurídicamente, vinculada a la referida consulta.

Publíquese esta Sentencia en el “Boletín Oficial del Estado”.

Dada en Madrid, a once de junio de dos mil quince.

Doncs ja ho veiem, ara sis mesos més tard resulta que tot allò que vam fer, tota la cua que vam fer per poder votar amb il·lusió, doncs tot això resulta que és inconstitucional. Quina por!!!.

Estem condemnats ja de per vida a portar l’estigma d’haver participat en un acte de rebel·lió constitucional.

Però ens alleugera llegir abans del “fallo” la següent consideració:

“Antes de pronunciar nuestro fallo debemos concretar el alcance de la vulneración de competencias en que incurren las actuaciones impugnadas en este proceso. Las actuaciones impugnadas son actuaciones materiales que ya han agotado sus efectos. Por tanto, la pretensión del Gobierno ha de estimarse satisfecha mediante la declaración de infracción competencial en las actuaciones objeto de este proceso, en los términos que se vienen fundamentando y que se concretan en el consiguiente fallo. Ningún acto o situación reclama pronunciamiento de nulidad o de otra índole.”

No ho entenc massa però interpreto que com que ja s’ha votat més enllà de dir que és inconstitucional que queda aquí i no passa res més.

I naturalment aquesta nova sentència ha tornat a posar d’actualitat la consulta. Per una banda els partidaris es reafirmen en les gran declaracions tipus: cap tribunal ens traurà la sobirania i el contraris a la consulta surten dient allò tant conegut de “ ja us ho deia jo”, ai que en sou de trapelles!

I Mas fa el seu primer gran acte electoral, més independentista que mai (avui toca això) carregant contra el tribunal, la llei, l’estat i el sursum corda. Ja té mitja campanya feta. Potser hauria pogut convidar també a la declaració els que per van participar en l’organització del 9-N,....

Però com que l’estratègia passa per potenciar la seva figura  de cara a fer la llista del President doncs apa som-hi. Ell i només ell

Amb tot penso que la gran victòria de l’independentisme ha estat posar al Tribunal Constitucional un cavall de Troia que fa que a cada sentència que dicta al voltant del “procés” engreixa el còmput de partidaris de la secessió.

Aquest tribunal en el fons és un xollo per l’ independentisme.

Els nostres nets (els fills no ho sé, però potser també) viuran en una Catalunya independent segur, escoltaran les històries èpiques sobre el treball per la secessió, sabran dels herois de la gesta de la nostra independència, sentiran parlar del President, del seu ajudant Junqueras, de Duran i Lleida (potser traïdor), també dels irreductibles unionistes com Iceta (amb biaix federalista) i de Rivera, de Sánchez Camacho i de tutti quanti... i també naturalment de les monges Caram i l’exclaustrada Forcades (el terme monja haurà de buscar-se al diccionari perquè ja no n’ hi haurà ) però algú els haurà d’explicar també que malgrat l’estat espanyol fos el dolent de la pel·lícula Catalunya va tenir un aliat imprescindible per la independència: El Tribunal Constitucional.

Cada sentència és un “suma y sigue” en la llista de secessionistes

Si us plau que segueixi dictant sentències.

Si no arribem l’Arcàdia de la independència per convenciment ho haurem de fer per defecte, per les facilitats que ens dóna el Tribunal cada cop que parla.