Temps a l’aire lliure

He llegit –i encara no surto del meu astorament- que segons un estudi d’una empresa britànica de detergents, un presidiari -en una presó americana de màxima seguretat- passa, de mitjana, més temps a l’aire lliure que un escolar. Sembla ser que, de mitjana, la població reclusa té unes dues hores al dia de pati. La comparació ja sembla, d’entrada, provocadora. No es pot posar en el mateix pla a un condemnat per la justícia i a un tendre escolar! Potser és veritat, potser no té res a veure; ara bé, les dades són les que són i, si ho pensem fredament, hi ha nens i nenes que no s’estan a l’aire gaire estona. Surten de casa i en cinc minuts són a l’escola –si tarden més ja van en cotxe o en autobús-, tindran una mitja horeta de pati durant el matí. La resta se la passaran a les aules.

Però per fer bé els números, caldria distingir tres grups, els qui tenen jornada contínua dels qui la tenen partida i, d’aquests, els qui es queden a dinar. Si pleguen a quarts de tres, la del pati pot ser la mitja hora única del dia per oxigenar-se. Si tenen un descans a migdia i dinen a casa la cosa no varia gaire, afegim-hi deu minuts de desplaçaments pel carrer. Els benaurats que es queden a dinar a l’escola, normalment tenen una estona més d’activitat lliure al pati i potser, sumant-ho tot, arriben a una quantitat equiparable a la dels engarjolats. El fet de tenir o no pavelló cobert per a fer la classe d’educació física no resulta gaire significatiu, com a molt, afegiria dues hores setmanals si la classe s’ha de fer al pati, o sigui uns vint-i-quatre minuts més al dia. Recapitulem: si només tenim en compte el temps escolar, l’alumne amb més quantitat d’aire lliure és aquell qui es queda a dinar i no té un pavelló per a la classe d’educació física. En aquest cas, el seu temps d’exposició a l’oxigen pot arribar fins a les dues hores i mitja aproximadament. Ara bé, per a molts nens, aquest temps es veu reduït a uns escassos trenta o quaranta minuts.

Podem plantejar-nos el tema des d’un punt de vista estrictament higiènic o sanitari. De fet, acabo d’entendre per què els escolars tenen aquesta propensió tan molesta a agafar refredats i virus de tota mena. És bo per a la vista estar des dels sis anys gairebé el cent per cent del teu temps exposat a llum artificial i centrant la vista en llibres, llibretes o pantalles? És positiu per al seu desenvolupament aquest règim de clausura?

D’altra banda, podem posar-nos més radicals i apocalíptics. Dels tres anys fins als vint-i-tants tancat per preparar-te, des de llavors fins als seixanta-cinc, més o menys, tancat produint, i dels seixanta-cinc en endavant, tancat en geriàtrics, institucions sanitàries o presentant-te constantment als metges per a avaluacions de tota mena. A partir d’aquest esquema, en sortiria una pel·lícula de ciència ficció d’aquelles de mal rotllo que ens faria sortir del cinema apreciant encara més les llibertats de què gaudim cada dia. La titularíem “Vivim en una societat lliure” o “Sort que hem nascut ara i aquí” o “Visca la llibertat”.

Per cert, el proper cap de setmana, sofà, tele i consola full time, us hi apunteu?