L'energia que ens fa i desfà

Això que anomenem la vida és energia, és el substrat vital de totes les formes de la naturalesa, visibles i invisibles. L’energia que, com diu la ciència, no es crea ni es destrueix sinó que es transforma, ha estat i és objecte d’estudi des de tots els angles possible, des de la filosofia (les grans preguntes existencials) fins a la física més concreta, mesurable.

I per què l’energia o la força de la vida, juntament a la ciència també és objecte de la filosofia, ha despertat interès intel.lectual en filòsofs de la talla de Joaquín Campos Herrero, catedràtic de Filosofia i Doctor en Antropologia Filosòfica per la Universitat de Barcelona, que acaba de publicar Quién agota mis pilas? (Punto Rojo).

Quién agota mis pilas? és un assaig molt complet en el qual Joaquín Campos Herrero fa un escandall molt ben estructurat sobre aquesta realitat essencial des del punt de vista també històric i objecte de creences religioses, passant per la relació energia-vampirisme, fins arribar a la mèdul.la del títol: la sensació de desgast o buidat del que de forma metafòrica podem anomenar les nostres piles d’energia, algunes vegades a causa de persones que, alerta!, ens prenen, vampiritzen la nostra força vital.

Qui més qui menys té aquesta experiència... Hi ha persones que la seva proximitat i tracte deixen baldada la gent de l’entorn, tant que, a vegades, després d’una trobada no és rar necessitar un o dos dies per recuperar el nivell normal de la nostra força vital. El professor Campos n’explica exemples, com reconèixer-los i com guardar-se’n, ja que si com sabem l’energia és vida, no l’hauríem de malmetre baldament. Aquest tipus de vampirisme real –des de la imaginació la literatura ha fornit personatges arquetípics que provoquen autèntic terror!-, es produeix a causa de condicions personals mancades, per la qual cosa la persona mancada busca una aportació addicional d’energia per omplir la vida si no de sentit almenys de força! Es necessita una gran fortalesa d’esperit per contrarestar l’absorció d’energia per part d’aquestes persones, tot obrint un paraigua de protecció contra aquesta pluja àcida, o, millor encara, allunyant-se’n.

És clar que, com reporta el professor Joaquín Campos, a vegades nosaltres mateixos som el nostre propi vampir quan deixem que les forces negatives de la nostra personalitat guanyin la partida a les nostres tendències i facultats positives. El ressentiment (el ressentiment de classe és particularment destructiu) per exemple, menja molta energia, així com l’enveja, l’odi, els prejudicis; també les distorsions de la realitat a causa de la ceguesa interna.

No hi ha dubte, doncs, que en la dinàmica de la vida hi ha un gran tràfic d’energia, i que aquesta pot ser utilitzada bé o malament. La història que escrivim els humans amb les nostres accions relata exemples de bona i mala utilització de l’energia, així com sabem de llocs sagrats que encomanen bones vibracions i d’altres que metafòricament anomenem la boca de l’infern perquè en rebem els efectes negatius. No hi ha dubte de la influència del magnetisme de l’energia. Està estudiat que la música –el so és vibració- pot ser portadora de bones o males vibracions que influeixen en l’ànim dels humans. No cal dir els efectes nefastos de l’augment de decibels no només per a la salut física sinó també per a la mental, amb la conseqüència de l’aprimament de la vida espiritual, que va quedant ensordida per no dir agònica.

Tot això ja ho sabien els antics. Les diverses cultures que els humans hem estat capaços de formalitzar han donat diferents noms a la força, poder o l’alè vital que, segons la Bíblia, crea el món: qi si ens situem en la cultura xinesa, sakti en la cultura hindú, ka en l’antic Egipte. Si tota emoció provoca un moviment d’energia, sembla intel.ligent, o almenys sensat, voler moure’l de cara a la vida. La ignorància (que no té res a veure amb la formació acadèmica, es poden tenir títols i ser una persona ignorant del que és essencial) és la font de tots els mals, tant a nivell personal com col.lectiu. D’aquí ve que calgui treballar a favor del coneixement.