Immersos en campanya

Després de la situació viscuda al Parlament de Catalunya força moguda, amb trencaments de confiança, amb pressings brutals i amb lamentacions estèrils i amb una moció de confiança plantejada pel President, després de renyar a la CUP, com la manera d’esquivar unes noves eleccions, que segurament seria el més lògic després de la derrota dels pressupostos però també la més perillosa, després d’aquesta setmana on han trontollat els fonaments del sobiranisme parlamentari que caldrà refer, comença la campanya per les eleccions espanyoles.

I la campanya no serà aliena al que ha passat i tanmateix el mateix dia 26 es veurà quins resultats sumen les avui forces col·ligades, i per tant, si tot el que ha passat ha influït amb més suports o bé amb pèrdua de vots de les forces que han sofert la derrota parlamentària dels pressupostos.

Segur que aquesta campanya però serà de baixa intensitat. Hi ha un cert cansament en l’electorat i per tant es tracta de mantenir la flama encesa sense però fer massa soroll, amabilitat més que pressió, confidència mes que cridòria, subtilesa més que propostes diàfanes, format reduït més que gran mítings que sembla que han passat a la història. Tot plegat confiant en que la “tele” un cop mes jugui un paper important en la difusió de les consignes i per tant en guanyar per quota de pantalla.

Tres incògnites es plantegen a priori.

Per quan tornarà a guanyar el PP ?

Hi haurà sorpasso?.

I quines possibilitats reals hi haurà de fer govern?.

I naturalment a Catalunya caldrà sumar-hi quin és el mapa polític que queda i com això pot influir en el procés i el nou full de ruta que necessàriament el govern Puigdemont, si supera al moció de confiança, haurà de bastir i potser amb noves aliances.

I tot fa pensar que el PP repetirà victòria i fins i tot algunes enquestes (toquem fusta per si l’encerten aquest cop) donen un major distància del PP amb el segon grup, amb uns quants escons més però encara molt lluny de la majoria absoluta i per tant amb la necessitat de forjar algunes aliances. Aquest cop segurament l’immobilisme de Rajoy després de les eleccions del 20-D no es podrà repetir i haurà de baixar a l’arena a combatre per poder obtenir alguna possible aliança que el faci president. Llavors es veurà fins a on es capaç de moure’s per obtenir la investidura El compromís implícit i explícit de no anar a unes terceres eleccions per part dels partits i el cada cop més rebaixat veto de Ciudadanos a la seva figura són certament uns factors a favor seu per poder formar govern aquest cop. Però potser li caldrà alguna abstenció per guanyar la investidura i aquí la situació en que quedi el PSOE serà la clau.

Perquè si hi ha el sorpasso anunciat demoscopicament, ben segur que el PSOE haurà de prendre la decisió de que amb els seus vots decanti un possible govern d’esquerra o bé facilitar un nou govern del PP. Però amb el PP ja ha dit que res de res

No té un paper fàcil doncs Sánchez, que de no repetir com a mínim resultats està a la corda fluixa i sense masses possibilitats de seguir al capdavant el partit ni de forjar aliances. L’ombra de Susana Diaz és massa llarga com perquè no l’acabi tapant.

Però per altra banda el suposat sorpasso, que el CIS ja anuncia, en la seva darrera enquesta, deixaria al PSOE amb una difícil tessitura, la d’haver donar suport a la confluència de IU i Podemos quan aquest li van negar el suport en la frustrada investidura i això em sembla que és un escull greu que difícilment es podrà salvar si no és amb una dosi de generositat que no sé si en aquest moment el PSOE i el mateix Sánchez estan disposats a donar.

La ferida està encara poc cicatritzada i també és cert que una bona part de la militància no vol en absolut aquests pacte.

Per tant els resultats numèrics aquest cop –com gairebé sempre- seran essencials per poder entreveure si hi haurà possibilitats de sumes possibles però sobretot creïbles, que no siguin purament instrumentals per ocupar el poder.

Si com he dit, i ho diem perquè hem escoltats els líders dels quatre partits amb més diputats i diputades, hi ha el conjur de no forçar unes terceres eleccions, doncs és una veritable incògnita saber com les sumes, restes i multiplicacions –i no descartem divisions- podran combinar-se. Potser a la nit del 26 s’haurà de treure la calculadora i començar a fer possibles combinacions per intentar esbrinar possibles aliances guanyadores, si més no, de la investidura. Ja ho veurem. Governar ja serà una altra cosa

I també caldrà estar amatents a l’abstenció. A qui perjudicarà?. El que crec segur és que l’electorat del PP es mobilitzarà de totes totes, sense fissures, com un sol, home o dona, s’hi juguen el ser o no ser, i a l’esquerra potser una certa fatiga de veure com han acabat les negociacions per formar govern, com el rosari de l’aurora i segur que hi ha un part de l’electorat que ja està fart de la voluntat fratricida de l’esquerra espanyola. Vèncer la rutina de l’abstenció després de sis mesos de jocs poc entenedors no serà fàcil.

I aquí què? Aquesta és la pregunta que ens fem molts sobretot després de que el govern hagi patit una ensulsida que supera de molt la sensació que volien vendre del govern tripartit quan l‘anomenaven despectivament Dragon Khan.

Puigdemont guanya temps amb la moció de confiança i segons quin sigui el resultat i el govern que es conformi a Madrid potser fer un “reset” (interessant article de Francesc Marc Álvaro a al Vanguardia) o generar l’espai per trobar acords amb altres forces que permetin que la legislatura no s’esgoti encara que hagi de fer un biaix una mica diferent de com fins ara ha anat.

Ah! Especulacions, immersos en la campanya esperarem estoicament el dia 26 per seguir especulant.

El primer dia de campanya dos terratrèmols d’intensitat mitja  han sacsejat una bona part de Catalunya. Premonitori?