Conciliació a la càntabra

L’últim intent de tocar el calendari escolar correspon –com sempre- a un idealista o a un ingenu. Aquest cop ha comès l’errada el conseller d’educació de la comunitat de Cantàbria qui proposa períodes escolars de dos mesos amb una setmana de vacances al mig. Afirma que l’actual calendari no és racional, amb la qual cosa deixa ben entès que la seva proposta és més pensada, més entenimentada, millor, en definitiva.

Racional. Entre les moltes qüestions que giren a l’entorn de l’escola i de la gestió dels seus temps, aquesta és de debò la més irracional? Que la baixa per maternitat sigui de setze setmanes –també una excepció a Europa- és gaire racional? Que la vida escolar dels infants comenci abans dels quatre mesos de vida és racional? Que, malgrat aquesta normativa, l’estat no ofereixi places gratuïtes per a tothom hem de considerar-ho una mostra de racionalitat exquisida? Que malgrat tinguem uns 86 dies de vacances a l’estiu el nombre d’hores lectives per curs sigui dels més alts d’Europa és racional? La proposta del senyor conseller contempla també aquestes qüestions?

A casa nostra, la setmana blanca del senyor Ernest Maragall va tenir una durada d’un curs per dissoldre’s després entre somriures sorneguers i cares alleujades. Malgrat les previsions –súper-racionals també, per cert- els hotels del Pirineu no van registrar una activitat major. Misteriosament, els pares catalans no es van agafar la setmaneta per fer turisme amb els seus cadells. Són tan avorrits aquests catalans! Tenen una poca gràcia! Sempre de cara a la pela! Les famílies càntabres podran organitzar-se una setmaneta de vacances cada dos mesos? Potser allà és diferent. Potser les empreses cantàbriques són totes d’aquestes tecnològiques i de disseny on es vesteix casual i, de fet, no cal que compleixis cap horari perquè tot es fa per internet des del llit, a casa teva, en pijama i cobrant un sou de cinc xifres enteres mensual. Potser sí que ells estan encantats amb la mesura i el curs vinent els grups de santanderins substituiran els de japonesos al davant de la Sagrada Família mentre nosaltres –irracionals i obsolets- seguirem portant els fills a l’escola en períodes de tres mesos seguits.

Un cop més, l’intent d’agafar un eriçó sense guants del senyor Ramon Ruiz posa de manifest una veritat incòmoda sobre el sistema escolar. La veritat fonamental és que tot aquest muntatge sobre l’educació respon a una única necessitat social: la de mantenir tancada i sota control tota la població menor d’edat. La nostra vida és tan racional –tan xula- que necessitem tenir alguna institució que es faci càrrec de la major part del temps de les nostres criatures; nosaltres no podem, estem produint o intentant entrar en el sistema productiu. Ens farien nosa. L’escola ens els entreté i ens els custodia. Si a més ens els adapta a aquest entorn econòmic pervers amb una titulació absurda, perfecte, i si no, no passa res, igualment ha d’anar a l’escola perquè no hi ha més remei.

Desgraciadament, la racionalitat del nostre sistema no preveu que els horaris s’adaptin a les necessitats dels nens, ni dels pares, ni dels mestres. Els horaris i tot el calendari s’ha d’adaptar al nostre model productiu i mentre aquest no canviï, qualsevol intent que el violenti està condemnat a fracassar. Ho lamento per la valentia del conseller però és més fàcil organitzar un període llarg que molts períodes curts. L’educació no hi té res a veure.