Ajornada l’execució de Sòcrates fins a nova llei

Després d’haver-me acomiadat mentalment de la història de la filosofia, la pròpia debilitat de les institucions farà que resisteixi com a mínim un curs més entre nosaltres. Els venerables Empèdocles, Demòcrit, Gòrgies i companyia gaudiran, com si fossin joves universitaris, d’una de les meravelles del segle XXI: la precarietat. Aquest proper curs treballaran, el vinent, ja ho veurem. Tan se val com ho facin, el mercat és el que mana i, ara mateix, el que demana no és precisament persones cultes, crítiques i capaces de pensar per si mateixes.

Espero que no s’ho prenguin com un assumpte personal. Són els signes dels temps. Al cap i a la fi, l’únic vestigi d’estabilitat que li quedava al sistema educatiu, la ja entranyable selectivitat, també ha quedat precaritzada. Segons la llei estatal, aquest ha estat l’últim any que se celebrava. Segons les autoritats protoindependents de l’illa d’Ítaca el proper curs tot seguirà igual, malgrat tot canviï. Cronos, el més ancià dels déus, es reserva el judici. Mentrestant, va devorant els seus fills.

El vell Sòcrates, tancat a la cel·la esperant la copa de cicuta, haurà de mantenir-se fidel a les seves idees durant tot un any. Pobre home. Tot un any per penedir-se de la seva integritat, tot un any per anar reflexionant si realment li val la pena morir per una sentència injusta només perquè ell sempre ha defensat la fidelitat a la llei. Tot un any per contemplar els polítics corruptes, que l’han acusat precisament de corrupció, com desvien els fons públics en interès propi. Després es reunirà un altre tribunal i la Fortuna decidirà la seva sort. Qui sap. Potser s’obliden d’ell. A l’antiga Atenes, s’executava els pensadors. En canvi, els antisistema, els qui acampaven a les places públiques, eren tolerats i, fins i tot, rebuts com una atracció pel poder. Alexandre el Gran no revisa el judici a Sòcrates sinó que s’entrevista amb Diògenes el Gos i entra a formar part del seu anecdotari. Diògenes no va canviar absolutament res amb la seva protesta. Sòcrates va fer virar la filosofia i la història del pensament occidental.

Sòcrates en precari i Diògenes ascendint cap a llocs de responsabilitat. Signes dels temps. La mort de Sòcrates va precedir el final de la democràcia a Atenes, la qual va ser seguida d’una dictadura per després ser fagocitada per un imperi global. Realment pot existir una democràcia sense la filosofia? Algú vol córrer el risc d’intentar-ho?