Excuses de mal pagador

Representants del MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa), que aplega a gairebé totes les entitats i grups que treballen en pro d’una escola de qualitat, s’han entrevistat aquests darrers dies amb els grups parlamentaris per intentar revertir la decisió de la Conselleria d’Educació de no cobrir, després de fer públic que ho faria,  determinades places de mestres a les escoles. Els grups de l’oposició es comprometen a portar i debatre aquesta setmana al Parlament una proposta perquè el govern faci efectiu el compromís que havia contret. I cal dir també que la mateixa Consellera ha manifestat que està negociant amb economia la disposició de recursos per fer possible el cobriment de les plantilles de personal anunciades al mes d’abril.

Fórmules n’hi ha, segur.

El President de la FAPAC manifestava que “És del tot injustificat que després de cinc cursos de reduccions pressupostàries salvatges a les escoles del país s’amenaci ara amb la continuïtat d’aquestes reduccions durant un altre curs”. La contundència de les declaracions no són res més que la resposta a una situació que afecta de manera negativa a les escoles i afecta sobretot en aquells aspectes que permeten la feina en les escoles que procuren treballar la diversitat fruit d’uns Plans de centres que inclouen l'inclusivitat i l’atenció a la diferència a l’escola.

No es pot, després de prendre compromisos, dir ara que com que no s’han aprovat els pressupostos no es podrà portar a terme el seu compromís deixant penjades unes quantes escoles i uns quants llocs en matèria d’educació especial. Voler transmetre la responsabilitat als grups que no han donat suport al pressupost és una excusa de mal pagador i també una falta de respecte a la comunitat educativa

Des de la Conselleria es manifesta que la impossibilitat de cobrir els plantilles es degut a la no aprovació dels pressupostos de la Generalitat per part del Parlament. La Consellera s’excusa ara de no poder fer front a compromisos que ja havia contret al·legant la manca de partida pressupostària fruit de que l’oposició no ha aprovat els comptes del govern.

La Consellera havia contret un compromís, i al prendre’l sabia que depenia dels pressupostos i aquets no s’havien aprovat encara, per tant o el seu compromís era un brindis al sol o un compromís estratègic. Perquè la possibilitat de que no s’aprovessin els pressupostos era una possibilitat real i a contemplar abans de prendre compromisos.

I possiblement fent un seguiment acurat dels pressupostos, passant el rasclet, com es diu en aquest casos, segur que pot trobar les modificacions pressupostaries necessàries, com finalment s’ha fet en part, per fer front a la restitució de personal docent i de suport que en els darrers anys i fruit de les polítiques de retallades s’havien suprimit.

Segur que troben possibilitats, només cal voluntat de fer-ho i disposició real a complir el compromís contret, que ara sembla que ho haurà de fer si el Parlament així li reclama, clar que potser seguirà posant excuses com ha fet fins ara i passant la responsabilitat pròpia als altres, amb un exercici d’un cert cinisme polític.

Finalment la conselleria s’ha posat les piles i ha trobat alguns fons fent moviments entre partides que ja podia haver fet fa dies i ha anunciat la contractació de 350 professors, xifra que a l’entendre de la comunitat educativa són encara insuficients per poder recuperar les retallades que des del 2010 es venen fent a les escoles. Això sí decauen les partides de Formació del Professorat i les substitucions des del primer dia de la baixa. Política de vestir sants i desvestir-ne altres....

Ara fa uns mesos va arribar al Parlament la ILP sobre la Llei d’Educació, aquesta iniciativa ciutadana va ser rebutjada amb els vots de Junts pel sí, grup parlamentari a la que la Consellera pertany i amb els vots també del Partit Popular i amb l’abstenció de  Ciutadans. Les notes del Parlament testimonien aquesta votació: “El ple ha rebutjat a la tarda la proposició de llei del sistema educatiu de Catalunya, fruit d'una ILP, en aprovar les esmenes a la totalitat que hi han presentat JxSí i el PPC, per 71 vots a favor (JxSí i PPC), 35 en contra (PSC, CSQP i CUP) i 25 abstencions (C's).”

Entre altres coses aquesta proposta tenia entre els objectius la reducció de determinats concerts a escoles que segreguen en funció de gènere, i sobre aquesta qüestió la mateixa majoria ja havia rebutjat una proposta per retirar concerts, segur que d’aquí també podria la Consellera haver trobat recursos per contractar el personal que manca a les escoles públiques del país.

És políticament comprensible que la Consellera vulgui carregar els neulers, especialment a la CUP, de la situació per la manca de nou pressupost, perquè la consigna del govern derrotat en els pressupostos és traslladar la responsabilitat a aquest grup la no aprovació dels números del govern, i fer-ho també, als altres grups amb els qui no es va negociar el pressupost però el joc polític no justifica que ara es desdigui dels compromisos que havia adquirit (potser alegrement i de manera poc consistent) i que deixen en situació difícil aquelles escoles que ja havien començat a planificar amb unes dades de plantilla que ara hauran de modificar malgrat la marxa enrere parcial de la Conselleria i per tant tot es posa a lloc, en part, millor que fa uns dies però encara no en els mínims desitjables per poder treballar amb una garantia acceptable .

La política de la Conselleria segueix l’exemple dels darrers anys, retallades i afebliment de l’escola pública. Fa encara poques setmanes s’han concretat el tancament d’aules de P-3, seguint la tònica dels darrers anys ara el tripijoc en la contractació de  personal, ara comprometo, ara no puc complir i ara trobo alguns diners d’on s’havia dit que no n’hi havia per mor de la no aprovació del pressupost, i em limito a posar pegats.... En fi tot plegat dóna la impressió de que tenim una consellera que segueix els passos de la seva antecessora i per tant seguirem sembla amb la política de seguir restant recursos a l’escola.

I es fa en un moment en que s’havia parlat de crear estructures d’estat. L’escola no ho és?.

La confiança de la comunitat educativa amb la conselleria s’ha esquerdat ben aviat.