Tot està inventat en política

Fa 150.000 anys: El nostre parent directe, l’homo sapiens, apareix en escena. Subsisteix gràcies al consum de carronya, la recol·lecció de fruites silvestres i la caça. Es passa tot el dia corrent d’un lloc a un altre. No hi ha temps per la política.

Fa 10.000 anys: Es posa en marxa l’anomenada revolució agrícola. Es conrea i es domestiquen animals. D’aquesta manera, sorgeixen assentaments de petites comunitats. Són les primeres formes d’organització política. Els conflictes –inherents a qualsevol comunitat humana- es resolen mitjançant elementals mecanismes d’arbitratge i de pressió. La política no presenta autonomia institucional, ni la coacció està reservada a cap agent particular. Es tracta de petites col·lectivitats articulades sobre la base del parentiu. Les amenaces de supervivència del grup són neutralitzades per l’acció col·lectiva i solidària de tots els seus membres.

Entre 8.000 i 6.000 anys abans de l’era cristiana: Ja tenim les primeres ciutats del món. La ciutat és la forma política que acompanya l’expansió de l’agricultura i la sedentarització de les poblacions que aquesta consolida i exigeix. Aquesta “revolució urbana” es localitza a l’Orient Mitjà –on avui se situen Palestina, Síria, l’Iraq, Turquia-, i a les valls del Nil, de L’Indus i del Iang-Tsé. Aquestes ciutats produeixen un excedent econòmic. Es posen en marxa mecanismes d’acumulació i de redistribució que exigeixen, també, activitats i regles que avui denominem polítiques: és a dir, les que han de regular els conflictes sobre aquella acumulació i redistribució. Amb aquestes forma d’organització, les posicions socials s’estratifiquen i perfilen una tendència a la diferenciació.

Segle V aC: La polis grega a l’època clàssica és l’exemple més evolucionat i tardà de la ciutat. L’Atenes del segle V aC té uns 250.000 habitants, dels quals són ciutadans amb drets polítics uns 40.000. El seu territori no és molt ampli, però està ben delimitat. El dret de participació política s’estén a tots els ciutadans, però és important saber que les dones, els esclaus i els estrangers són exclosos de la comunitat política. Els càrrecs polítics, i àdhuc els ciutadans, que participen en les assemblees són retribuïts amb dietes equivalents al salari d’artesans o treballadors especialitzats de la ciutat. En compensar materialment aquesta participació, s’ha de reconèixer l’autonomia de la política davant altres activitats. La retribució, doncs, dels polítics no és un invent recent. Tot i que el moment d’esplendor de la polis va ser relativament breu, la seva importància és considerable. Només cal comprovar fins a quin punt els debats i els escrits dels grecs d’Atenes, Efes o Siracusa han influït i ho segueixen fent en la nostra manera d’entendre la política. Fixem-nos en la gran part dels termes i conceptes que avui utilitzem: política, monarquia, dèspota, democràcia, etc.

Desigualtats, diferències, participació política, redistribució, corrupció, injustícies de tota mena, ja existien fa 2500 anys... Els principals elements polítics del passat estan immersos en la política actual.

Present i passat s’assemblen com dues gotes d’aigua quan es tracta de política. No cal dir que tot temps passat va ser infinitament pitjor en termes de política. Per tant, es pot fer un gran salt en el temps.

Com tenim la política del nostre temps?

Segle XXI: La política s’ha quedat al marge de tota innovació. Hi hagut increïbles avenços en tecnologia, finances, producció, empresa, estils de vida... però existeix una incapacitat política per resoldre els conflictes socials i mediambientals del present.

Hi ha hagut grans canvis socials i polítics des de mitjans del segle XX. I des de les darreres dues dècades del segle passat, ja no diguem. Totes les activitats que se n’han sortit, s’han hagut d’esforçar i sacrificar amb innovacions o/i transformacions amb finalitat adaptativa. Tanmateix, els principals actors polítics –estats i organitzacions internacionals- no han protagonitzat cap avenç significatiu. L’activitat política s’ha situat a banda, de manera estàtica i confortable. No li cal millorar per subsistir. No obstant, res es gratuït. Les inquietants problemàtiques socials i mediambientals del segle XXI no s’arreglaran per elles mateixes. Les generacions futures ho hauran de pagar d’una manera o altra.

Tot està inventat en política. I no cal cavil·lar gaire per adonar-se’n.