Tot està inventat en política (II)

Tot i les limitacions de la ciència predictiva, podem aproximar-nos a la comprensió dels problemes polítics del nostre present. Perquè els problemes polítics canvien amb el temps sense que canviï la seva naturalesa. Des de Plató fins als nostres dies les qüestions substancials de la política, com són, per exemple, la justícia, la igualtat, la llibertat, la república, la identitat o la tolerància són recurrents. Es poden analitzar en el context de la seva circumstància històrica i amb excel·lents aportacions d’extraordinaris filòsofs, teòrics polítics, politòlegs i sociòlegs. Podem atrevir-nos, inclús, a prevenir prudentment les seves possibles conseqüències, tenint en compte els límits que imposen les prediccions.

Perquè la ciència política no és infal·lible, sinó inevitablement probabilística.

Per tant, no hi ha cap fenomen de naturalesa política que no s’observi o s’hagi observat i analitzat. Això no vol dir que no puguin aparèixer nous enfocaments polítics sobre un fenomen polític concret. Perquè sempre pot obrir-se un nova llum que enfoqui un costat d’un fenomen polític que havia quedat obscur.

Per què no hi ha un millor funcionament de l’activitat política amb la quantitat d’excel·lents teories polítiques escrites i coneixement científic politològic descobert?

Primerament, s’ha de distingir entre ciència política i la política com a objecte d’anàlisi i estudi mitjançant un mètode científic. Relatiu a la política com a objecte d’anàlisi, el politòleg nord-americà, de  reconegut prestigi, Gabriel Almond (1911-2002) expressa: “l’objecte essencial de la ciència política (...) és la creació de coneixement, definit com inferències o generalitzacions sobre la política extretes de la evidència”. I l’ínclit filòsof i politòleg nord-americà Sheldon S. Wolin (1922-2015) afirma: “la visió o imaginació és essencial en la construcció de teories científiques”. En conclusió, el científic social ha de descriure i explicar l’evidència, però també anar  cercar què s’amaga darrera de l’evidència. En canvi, el polític semiprofessional o professional es dedica a la presa decisions vinculants per a la col·lectivitat. En conseqüència, els propòsits i finalitats entre polític i politòleg són diferents.

I en segon lloc, el moment històric actual tracta d’una societat amb una informació i coneixement a l’abast com no hi hagut mai a la història de la humanitat. Gairebé tot està inventat en política i ciència política. I els temps de les grans teories polítiques s’han acabat. Tanmateix no és cap drama, ja que es compta amb nombrosa literatura política sublim, practicable i de rabiosa actualitat escrita per pensadors/es polítics, dones filòsofes i filòsofs des de l’antigor. Paradoxalment, l’activitat política desenvolupada pels polítics professionals de la modernitat i postmodernitat és cada dia més decadent sobretot en l’àmbit supramunicipal.

Tot està inventat en política o gairebé, malgrat que la política dels polítics professionals sigui com és.