Senyals a la costa

Senyals a la costa (Cossetània Edicions) és el darrer poemari publicat per Lurdes Malgrat (Lleida, 1969), dona de lletres activíssima que escriu poesia, teatre i assaig, que és professora de llengua catalana i literatura, que forma part del col.lectiu La Gent del Llamp i que dirigeix l’Escola de Lletres de Tarragona.

Cal apreciar en Senyals a la costa el canemàs intern que ordena la trama del viatge poètic al qual l’autora ens convida a participar. S’obre l’itinerari amb un pòrtic que conté el poema Els cants de sirenes, que introdueix la primera part del llibre: els catorze poemes que componen Naufragi, i que té com a referent el viatge d’Ulisses en el seu retorn a Ítaca. Som en el temps mític. La segona part, A mitja llum, composta de deu poemes, ens situa en el temps present, en el viatge del present, on s’individualitza el viatge del jo poètic en relació al mite d’Ulisses. El llibre es clou amb Llums a la costa, tancant el cercle d’un recorregut que bascula entre el mite i la realitat.

Els mites històrics o llegendaris han donat lloc als mites literaris. És el cas d’Ulisses, l’heroi que s’encarna en el personatge d’Homer. Aquest mite de l’heroi es fonamenta en un arquetip que es present en totes les cultures i relats mítics. D’aquí ve que sigui considerat un mite fundacional (és a dir, un mite d’in illo tempore) alhora que permanent, ja que és un mite viu. El mite de l’heroi el vivim cada dia dones i homes a través d’un comportament heroic o excepcional, els uns en grau extrem, extraordinari, brillant, els altres amb menys intensitat, amb més modèstia, de forma més anònima. En tots hi ha el seu sentit, el seu significat.

En el conjunt de poemes que integren Naufragi trobem el mite literari narrat per Homer a través d’Ulisses, Penèlope i el fill Telèmac en diàleg amb els poemes que integren A mitja llum, el viatge del temps present, amb els seus moments heroics, ja que per travessar els dies i els afanys que comporten es necessita coratge i determinació, tant per no escoltar el cants de sirenes com per no naufragar en el viatge, temes de fons d’aquest poemari de Lurdes Malgrat.

Mirall l’un de l’altre, en aquests apartats en diàleg veiem com el mite de l’heroi es fa real en esperit en el relat mitològic, i en el relat de l’odissea quotidiana es fa real a través de la identificació amb l’heroi per part del lector, ja que alguna vegada ha viscut algun episodi significatiu en el qual vivifica el mite, ja sigui de forma inconscient, i aleshores poc aprèn res, i altres vegades vivint-lo de forma conscient, i aleshores és quan es revela el sentit de la vida pròpia que canvia la visió de la realitat.    

L’aventura d’Ulisses per mar i per terra, ple d’esculls i dificultats fins al moment del retorn a Ítaca, és una metàfora del recorregut vital, l’alfa i l’omega de l’existència. Mircea Eliade, una autoritat en l’estudi dels mites, diu que ‘viure’ els mites implica una experiència veritablement espiritual, una experiència que amara la percepció de la vida en tots els seus nivells, des del més dens al més subtil.

Viure amb plenitud la nostra realitat ens obre la porta al nivell simbòlic de la realitat i és aleshores quan, superant el temps i l’espai, ens fem contemporanis del mite. Els mites, doncs, no són una contalla a la vora del foc sinó una realitat viva que impregna de sacralitat, si ho volem, la nostra vida de cada dia.

És a través de la consciència d’una vida significada que la poeta Lurdes Malgrat escriu en els versos finals de Senyals a la costa, llums d’orientació quan viatgem en alta mar:

És de lluny que decidim la nostra ruta,
l’estela que volem deixar sobre la mar
mentre les llums a la costa van guiant
fins al darrer dels traçats, indefugible.

I quins són, aquests senyals o llums d’orientació a la costa? Les llums que responen a la realitat material les podem veure en els fars i en els llums dels passeigs de les poblacions marítimes. Però les llums metafísiques que il.luminen el nostre trajecte vital, són, entre d’altres potències i virtuts, la intel.ligència del cor, la saviesa de la vida, l’obertura mental, el coratge, la força, la comprensió, la compassió, l’amor... Quan seguim aquestes llums el viatge no és més fàcil, però sí que fa el trajecte més humà, estela d’humanitat que volem deixar sobre la mar de l’existència, com diu la poeta.