Theorein o contemplació

Theorein (La Busca edicions), així ha titulat Fina R. Palau el seu darrer llibre de poemes que, com els anteriors, destil·la el seu decidit compromís amb els drets humans, el feminisme i la llibertat de pensament.

A Theorein, però, Fina R. Palau ressalta amb cura especial les personalitats anònimes de dones que ella va conèixer en la seva jovenesa, la fèrtil dècada dels anys setanta, i que van col.laborar en una lluita que encara és lluny de guanyar-se.

Però, què vol dir,Theorein? Al seu llibre Ciència i Meditació, Heidegger explica què significa la paraula teoria. Segons el filòsof, la paraula teoria ve del grec theorein, el substantiu de la qual és theoria. El verb theorein està compost de dues formes: thea i orao. Thea (teatre) és l’aparença o l’aspecte d’allò que apareix o es mostra, segons Plató. L’orao és haver vist alguna cosa i examinar-la. Per la qual cosa cal deduir que, i segons Heidegger en la seva definició hermenèutica pura, la paraula theorein vindria a dir: mirar l’aspecte amb què apareix allò present i, per mitjà d’aquesta visió, romandre veient-ho.

Tot aquest discurs no vol dir altra cosa que contemplar, contemplació. En aquest llibre de poemes, Fina R. Palau fa exactament això: contemplar allò que un dia va ser per examinar-ho, sí, i també per reviure-ho a través de la memòria. No per fer-ne una teoria tal com s’entén el mot de forma col.loquial avui dia sinó per donar un sentit profund a allò contemplat i que forma part de la seva densa experiència vital en el cos i en les aspiracions d’una dona.

En aquesta Theorein, en la contemplació dels fets viscuts, la poeta va exaltant les fites que han estat importants en la seva geografia vital, així com va donant protagonisme a les persones que l’han acompanyat en aquest camí. Algunes, que ella assenyala amb nom propi, li han deixat petja profunda, també en els seus sentits desperts de noia sensible. És per aquest motiu que, en la talaia de la seva contemplació, Fina R. Palau ha tingut la necessitat de fer homenatge a aquestes dones treballadores en fàbriques, dones amb vides dures, difícils, matxucades per un destí hostil i rarament compensades en els seus enormes sacrificis. I, no obstant això, dones prou valentes com per no deixar de lluitar pels seus drets, que són els drets de la humanitat.

El llibre Theorein està dividit en dues parts. A La fàbrica la poeta rememora les companyes que en aquells espais sòrdids i maquinals brillaven amb la llum de la seva humanitat; a La biblioteca Fina R. Palau filosofa, és a dir, profunditza en pensaments de fondària, pensaments que, com diu la prologuista de Theorein, la poeta Neus Aguado, són inherents al gènere humà.

Si Fina R. Palau sempre ha mostrat un pensament poc adotzenat, un pensament que revisa cànons i normes establertes, en aquest recull la poeta mostra amb una veu encara més alta, amb una veu més lliure i poderosa, el seu pensament rebel. I si bé és cert que hi ha molta melangia, molts sentiments d’enyorança en la revisió-contemplació de la vida dels anys de la seva jovenesa plena, tan activa en la lluita d’aquells que pateixen tota mena d’explotacions, és aquest mateix sentiment de melangia la força que sacseja la consciència de qui llegeix uns poemes travessats per la vida guanyada a través de la solidaritat i de l’enamorament per les coses belles que també floreixen en una fàbrica per obra i gràcia d’aquelles dones de cap a peus encara que anessin coixes de tantes coses.

La lectura de Theorein, de Fina R. Palau, no deixa indiferent un lector, una lectora d’ara mateix. La nostra vida ha canviat molt, en la seva aparença. Però en el fons d’allò que pot ser revisat, contemplat, no ha canviat res. Viure no ha de ser només sobreviure, ens cal recuperar l’ànima de les coses, tot allò que en els anys setanta de la nostra jovenesa sentíem com a veritable i que ho és, veritable, perquè és la mateixa vida no en aparença sinó en virtut.