La perillosa lleugeresa del govern municipal

Semblaven mosquetes mortes

Semblaven que no hi eren

I, pataplaf, cop de porta i marxen del govern municipal deixant en una precarietat manifesta al govern municipal.

¿És casualitat que en els dies que Unió, partit al que pertanyien -o almenys eren quota d’Unió en la candidatura de CIU a les darreres eleccions municipals- anuncia la seva dissolució que el regidor i la regidora hagin dissolt la seva vinculació al govern municipal.?

És una acció premeditada, la darrera fuetada d’un partit que es mor.

Mentre Josep Antoni Duran i Lleida. Escrivia a la Vanguardia un article que amb el títol de: A reveure, deia “ara per ara Unió no podrà continuar operant políticament amb les seves sigles històriques. ­Però mentre les sigles passen, les conviccions i els principis romanen. Renovo ara la meva convicció que els ideals d’Unió continuen sent més vigents i necessaris que mai” els regidors de Vilanova plegaven i deixaven el govern amb extrema debilitat, potser és per mantenir els ideals d’Unió?.

Però si Unió deixa de tenir activitat política potser el més lògic és que haguessin deixat la seva acta de regidors en deixar el grup pel qual es van presentar i marxessin cap a casa amb el cap ben lat i mantenint tota al dignitat..

Si el seu partit s’ha desaparegut a qui representen ara?

Però ja sabem que renunciar al càrrec es fa difícil i el recurrent "treballar per a la ciutat" ja s’ha expressat "des de l'oposició podrem ser més útils per a Vilanova i la Geltrú". O no, vet a saber. Però això tan usat i suat ha estat una de les raons per marxar del govern i formar part del grup com a “no adscrits”. Perquè un grup propi poden tenir.

Les raons que han explicat en un roda de premsa són diverses però tenen com a fons comú, deduïm, el fet de no sentir-se valorats i potser fins i tot no sentir-se estimats.

Diuen que “Ens vam assabentar del pacte amb el PP i la regidora no adscrita quan érem asseguts al ple", o que en les negociacions amb el PSC no van tenir cap mena de presència. En fi......

Però més enllà de les motivacions més personals n’ hi ha algunes de polítiques que potser tenen més pes mediàtic i per descomptat politics.

Llegim: "el govern no té rumb ni visió conjunta del model de ciutat. Actuem de forma reactiva, no som un equip i no tenim ni coordinació ni estratègia conjunta". I encara més llenya al foc. No som un govern, som un grup de regidors", "el govern és opac internament" no detectem que la seva prioritat sigui la ciutat, tenim la sensació que estem d'esquenes a la ciutadania". I critiquen l’actuació de l‘alcaldessa: No és normal que assumeixi Promoció, quan és també diputada i presidenta de l'AMI. La feinada que teníem per concertar una reunió amb ella i que no ens la canviessin",

Sensació de deja vu en altres trencaments de grups municipals.

Res que no hagi passat ni res que no tornarà a passar en qualsevol lloc i en qualsevol moment. 

Aquestes afirmacions són, però, una carrega de profunditat a un govern que semblava –dic semblava- que funcionava més greixat i amb un certa cohesió interna.

Pels que ara deixen el govern això no ha estat així. Però tampoc havien manifestat cap voluntat de deixar el grup amb anterioritat.

De moment l’alcaldessa, a qui també és critica per la seva hiperactivitat que comporta un cert desencaix en els debats del grup de govern, i el primer tinent d’alcalde socialista ja han manifestat la seva sorpresa pel trencament del grup municipal "portem dos anys treballant i mantenim el nostre compromís per la ciutat. Ara, amb dificultats, seguirem treballant i oberts al diàleg, com sempre. Hem acordat temes amb tots les formacions, hem dialogat amb tots i estem tranquils, seguirem treballant” (sempre és una sorpresa). Si escoltes algunes veus properes al mateix govern, en privat i amb veu fluixa, asseguren que la sortida dels dos regidors, és un oportunitat de deixar anar llast, de fer caure dues peces que consideren que per les seves reiterades absències no tenien gaire pes polític ni massa dedicació a les seves tasques en les regidories que els corresponia gestionar en el govern municipal. I aquest fet també de manera subtil ha estat posat de manifest per l’alcaldessa: “en el moment que un càrrec veu que no pot complir amb les seves obligacions, s'ha de ser generós i deixar pas a algú altre que sí està disposar a fer-ho"

El joc d’afirmacions contradictòries entre uns i altres són habituals en els casos de fractura d’un govern. No serà ni la primera vegada ni la darrera vegada que un govern es trenqui i hi hagi una re-acomodació d’uns i altres. I naturalment és obligat l’encreuament de raons, justificacions i acusacions.

La llàstima – més enllà de la simpatia o no que hom tingui pel govern- és que les raons que s’addueixen no tenen massa comprensió pública i per tant la feblesa del mateix govern està en no haver sabut reconduir una situació de crisi sense arribar al trencament. En política cal fer renúncies per arribar a acords o a mantenir un govern. Ho deia fa pocs dies el professor Joan Subirats en una entrevista al diari Público Qui digui que en política no hi ha renúncies és que no coneix la política. La política consisteix a trobar majories suficients per tirar endavant un programa. Ha faltat doncs la política? Ho han fallat les mecanismes d’autoestima dels regidors que han s’han cregut menysvalorats?. Hi ha hagut incapacitat de reaccionar davant una crisi de confiança?

Vet a saber. L’entrellat no el traurem des de fora i encara menys en no conèixer les raons íntimes, no confessades  de cada un dels actors, ni les del govern ni les dels que han plegat.

La realitat és que el govern perd encara més força passa de la minoria en que ja estava d’11 a la de 9 regidors i regidores. Això vol dir que ja ha de cercar una nova majoria per tirar endavant les seves propostes o bé fer un pacte de legislatura que permeti fixar els objectius bàsics a assolir i anar trampejant el dia a dia de les altres situacions.

No és fàcil certament, passar de buscar dos vots a trobar-ne quatre i d’aquest dos dels emprenyats i amb percepció d’haver estat menystinguts que faran pagar ben car això de ser més útils a la ciutat des de l’oposició. Però el govern sembla que es manté sense cap més sotsobra interna. El socialistes per boca del seu cap de llista ja s’han posicionat: "el PSC va arribar a un acord de govern amb CiU, que va guanyar les eleccions amb 6 regidors, i això no canvia. No serem nosaltres els que deslegitimarem els resultats de les eleccions municipals, això que ho facin altres partits".

Té raó, el govern té tota la legitimitat però potser estaria bé que se sotmetés a una qüestió de confiança per saber si segueix havent-hi una majoria vinculada a l’actual govern, malgrat sigui una majoria de negociació permanent i un bescanvi de posicions en el dia a dia o bé cal forjar una majori alternativa, que a hores d’ara em sembla difícil d’assolir però tot és possible en política i a vegades també allò impossible es fa possible. Depèn dels interessos que hi hagi.

Hi ha una certa visió d‘una perillosa lleugeresa del govern municipal que posa en evidència la necessitat de que la política, com a voluntat de debat, negociació i acció es situï en el primer pla.

Veurem si l’atzucac que han provocat dos “independents”, desnonats com a partit, es resol o anem a la pèrdua del mandat amb una esterilitat alarmant, però estarem d’acord en que la ciutat no s’ho mereix.