Cristobalina Fernández de Alarcón

En un petit mercadet de segona mà vaig trobar un llibre preciós que no semblava que l’hagués llegit ningú. Mentre el tinc a les mans no deixo de pensar per què està tan nou, si és una joia i l’hauria d’haver llegit un munt de gent. Es tracta de Las primeras poetisas en lengua castellana (Endymion), una edició preparada per la poeta Clara Janés publicada en el simbòlic any 2000.

Juntament a noms més o menys coneguts en l’àmbit de la poesia, i no només femenina, com Teresa de Jesús, Juana Inés de la Cruz, María de Zayas, Hipólita de Jesús Rocabertí o Marcela de San Félix, hi ha personalitats literàries de nivell, com la que acabo de descobrir, Cristobalina Fernández de Alarcón. Amb bon criteri, Clara Janés recull tres poemes de Fernández de Alarcón: el sonet dedicat a Sant Ignasi de Loiola i Sant Francesc Xavier, el sonet dedicat a la batalla de Lepanto i un poema llarg, Canción amorosa, que en veu femenina preludia els poetes romàntics del dinou tot seguint la petja d’aquelles antecessores que van ser les trovairitz que escrivien en llengua d’oc o provençal.

Cansados ojos míos,

ayudadme a llorar el mal que siento

escriu Cristobalina Fernández de Alarcón a l’inici del seu poema amorós en el qual arriba a dir que ja se sent morta si l’estimat no li fa cas o la menysprea, i que fins i tot li pertanyen les seves despulles,

tuyos son mis despojos,

adorna las paredes de tu templo...

El poema és un model de poema amorós, en efecte, i atrapa el lector, en aquest cas, la lectora, amb les seves imatges potents. Per aquest motiu, per saber més de l’autora m’encamino tot seguit cap a la biografia de Cristobalina Fernández de Alarcón, i descobreixo les seves credencials explicades de forma breu al final del llibre. La poeta va néixer a Antequera l’any 1576. Era filla natural de Gonzalo Fernández Perdigón (i la mare, qui era?). Cristobalina va aprendre llatí amb Juan de Aguilar i l’any 1591 es va casar amb Agustín de los Ríos, un mercader de possibles. Cristobalina Fernández de Alarcón, que devia ser guapa i intel.ligent, va despertar la passió amorosa d’un tal Pedro Espinosa, que es va retirar a l’Ermita de la Magdalena quan ella, viuda, es va tornar a casar i ho va fer amb un estudiant. Cristobalina Fernández de Alarcón va morir l’any 1646, a l’edat de setanta anys.

A la vista dels seus poemes, Cristobalina Fernández de Alarcón sens dubte va una dona sensible i apassionada, però també una dona de caràcter. Segura d’ella mateixa es va avançar uns quants segles a Brigitte Trogneux, l’esposa d’Emmanuel Macron, que té uns quants anys més que el jove polític i flamant president de França. A veure si anem recuperant, fent visibles dones no només amb talent, creatives, sinó també valentes i capaces de saltar-se prejudicis.