Amics per sempre

Amics per sempre va guanyar el premi Alzira de novel·la. La narració és un exercici de contraposició de l’alegria i eufòria col·lectiva que es va viure durant les Olimpíades a Barcelona 92 i la situació real que es vivia a la guerra del Balcans a poc més d’una hora d’avió. Aquesta contradicció serveix per reflexionar sobre el moment en que es va viure i com es reacciona davant les situacions més dramàtiques que es viuen a vegades són ignorades en l’entorn que es prepara per una celebració col·lectiva.

Lluís-Anton Baulenas va néixer a Barcelona, estudià filologia catalana és escriptor, traductor i crític literari.

Abans d'exercir d'escriptor, havia treballat de mestre d'escola i en instituts de secundària. Després ha dedicat tot el seu temps a l'escriptura. Els seus inicis literaris es deuen al teatre, camp en el qual va fer d'actor, director i autor. Tanmateix, el reconeixement públic li arriba, sobretot, de la tasca com a novel·lista. Ha guanyat els premis més importants de la literatura catalana i ha estat traduït a diverses llengües.

Qui al cel escup (1987), Susscrofa (1988) Neguit (1988), Càlida nit (1990 premi Documenta 1989), narracions o novel·les dominades per elements esperpèntics i marginals. Posteriorment ha publicat novel·les de base històrica: Noms a la sorra (1995), Alfons XIV (1997), El fil de plata (1998; premi Carlemany, 1998; premi Crítica Serra d’Or, 1999), La felicitat (2001) premi Prudenci Bertrana 2000), Amor d’idiota (2003), Per un sac d’ossos (2005, premi Ramon Llull), Àrea de servei (2007), El nas de Mussolini (2009, premi Sant Jordi 2008), Quan arribi el pirata i se t'emporti (2013), La vostra Anita (2015) i Amics per sempre (2016, premi Ciutat d'Alzira). Ha conreat també el teatre (Melosa Fel, 1993 premi Ciutat d’Alcoi, 1989; El pont de Brooklyn, 1995, premi Ciutat d’Alcoi; Trist, com quan la lluna no hi és 1995) i l’assaig El català no morirà, (2004). És també autor dels guions de les pel·lícules.

Ferran Simó, el protagonista de la novel·la torna a Barcelona després d’haver passat un any a la guerra dels Balcans. Per circumstàncies de treball es va trobar a Eslovènia en el moment en que va començar la guerra entre els diversos països de l’ex- Iugoslàvia. Pren la decisió de quedar-se per viure els moments d’eufòria de la independència i per veure com es desenvolupa tot plegat i com les aspiracions col·lectives evolucionen, però aquesta decisió el portarà a viure unes situacions tràgiques i al límit entre la vida i la mort al voltant de la guerra i la neteja ètnica practicada pels paramilitars serbis. Fet presoner i lliurat a una parella de dirigents de les milícies sèrbies gairebé es transformarà en un gos al servei dels seus amos. La seva voluntat, empresonat com ha estat, s’ha trencat, envilit per l’entorn en que li pertoca viure i patir s’ha transformat gairebé en un animal, un gos, i ha acceptat la seva situació de submissió com l’únic element que li permetrà sobreviure a la dramàtica experiència. A punt de ser alliberat i retornat a Barcelona, un bombardeig mata el seus “amos” i se sent alliberat. Retornat a la capital catalana contrasta el seu trauma post guerra amb l’eufòria que s’està vivint a la ciutat amb les olimpíades. Malviu durant una temporada en una pensió sense fer res i amuntegant diaris sobre els esdeveniments dels Balcans. Tot canvia quan un amic seu li proposa intercanviar les identitats ja que l’amic vol marxar a Xile per no perdre els beneficis de l’atur. Ferran accepta i a partir d’aquí comença una nova vida. Aquesta proposta li proporciona recursos i habitatge per seguir vivint i per causalitat de les gestions que li toquen viure coneix a dues noies la Lena i la Magda amb qui mantindrà una relació complexa però prou satisfactòria com per viure-la. També retorna, però, el passat de la guerra que ja creia que estava oblidat i es veu embolicat en una persecució de la que és protagonista involuntari en part de la que en podrà sortir més o menys indemne i, potser empeltat de l’esperit olímpic sembla poder tenir una bri d’esperança per tornar a començar.

El plantejament de la novel·la és curiós i innovador, un personatges que s’adapta a la necessitat que té en cada moment i que sembla empatitzar amb molta gent , la seva mateixa història l’ajuda a tenir sentiments contradictòries movent-se entre l’amor i l’odi ,entre la submissió i el desig de rebel·lia, entre l’ostracisme i una activitat irrefrenable. El protagonista immers en una crisi personal fruit de les vivències de va patir a la guerra i del seu període de presoner es troba immers en l’alegria col·lectiva que va trobant en els diversos indrets en que li toca passar per feina o per voluntat, Barcelona, Banyoles, La Seu d’Urgell, seus olímpiques. Aquest contrast ajuda a entendre el perquè de moltes de les seves reaccions i com viu la passivitat dels governs i institucions davant la mortaldat que s’està produint a la relativa poca distància d’on es celebren els jocs Olímpics.

La novel·la és una contraposició de les contradiccions que es produeixen a la nostra societat amb la capacitat que hi ha d’assimilar els drames més greus amb les celebracions més festives al mateix temps. Acceptar-ho amb normalitat malgrat hi hagi posicionaments personals contràries a aquestes situacions.

El llibre és per tant també una denúncia de la no intervenció en una guerra al cor d’Europa que va produir-se i va generat interessos diferents en molts països

Novel·la de contradiccions però amb una base literària sòlida que fa que sigui molt interessant de llegir. 

Amics per sempre
Lluís Anton Baulenas
Premi de novel·la Ciutat d’Alzira
Col·lecció l’Eclèctica
Editorial Bromera.
Alzira, Febrer 2017