-
A les verdes i a les madures
-
Sixte Moral
- Vilanova i la Geltrú
- 13-06-2017 10:20
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Pasqual Maragall va apostar durant el seu govern per allò que ell mateix va definir com “tres M” de mestres, metges i mossos. Això després va seguir amb el segon tripartit.
I el 2010 això es va acabar i van començar les èpoques més fosques dels serveis públics de Catalunya.
El govern Mas amb el suport de la dreta i també de determinada esquerra va iniciar un llarg procés de retallades que encara no han revertit malgrat els anuncis que fa el govern actual i malgrat anuncien la convocatòria de places de més funcionaris que no són res més que consolidar el personal majoritàriament ja existent .
El serveis encara no s’han refet de tanta minva en els recursos.
Només cal que et toqui la dissort d’haver d’anar a les urgències de molts dels hospitals del país. El col·lapse. malgrat l’esforç continuat dels professionals, ratlla la monumentalitat.
Ja sabem que el panorama de les escoles no és tampoc el millor des de fa anys. Hem vist aquets darrers anys com les continuades queixes i protestes estaven a l’odre del dia als carrers de les nostres ciutats.
I no ho és perquè no s’han revertit encara les retallades que es van fer d’ençà de l’any 2010.
Retallades en recursos.
Retallades en personal.
Retallades en sous dels mestres.
Retallades en els suports que calen per anar una mica més enllà en els processos educatius.
Retallades en formació.
Tot això segueix malgrat les continuades declaracions de la conselleria negant-ho.
Els que estan al peu del canó cada dia són molt conscients de que encara queda molt camí per córrer pe situar-se als nivell dels 2010.
I mentre l’esforç dels professionals ha hagut de créixer molt l’esforç de la Conselleria ha anat decreixent. Alguns, crec que optimistament, creuen que és un retall conjuntural, però a mi em sembla que hi ha una voluntat d’afeblir estructuralment l’educació pública per implementar el model d’escola que els governs conservadors del país intenten posar com a model a seguir.
Ara en aquest capítol de retallades ha tocat a l‘escola Ginesta de Vilanova, el Departament d’Ensenyament ha anunciat per al curs vinent, 2017-2018, la supressió d’una línia de P3 i de la denominació de Centre de Màxima Complexitat de l’escola, fet que comporta la conseqüent pèrdua de recursos que això suposa com, per exemple, la disminució d’hores de reforços i de desdoblaments de grups amb el greuge que significa en la igualtat d’oportunitat de l’alumnat, sobretot aquell més feble.
En fi una mostra més de la política que promou la conselleria.
Invoquen que l’índex de natalitat ha baixat, deu ser així, però sempre s’ha reclamat, amb raó, que això podria ajudar a fer una rebaixà de les ràtios que permetin treballar amb més comoditat i confortabilitat per millorar els resultats educatius i per tant en millorar el conjunt de l’escola. En un capítol més de la misèria del país.
I tot això arriba quan l’escola celebra el cinquantè aniversari de la seva posada en marxa. L’Escola Ginesta ha estat un referent en un barri d’orígens humil i amb molta immigració. Ha estat referent per moltes generacions d’estudiants que han treballat per donar una major rellevància al seu treball en un indret on pocs serveis públics hi havia.
A més l’escola va servir segur, i amb el pas del temps s’ha pogut confirmar, com un element essencial com a referent i per aglutinar, barri i cohesionar els seu habitants.
La comunitat educativa de la Ginesta ha elaborat un manifest sobre la situació.
Denuncia i reivindicació. Entre altres coses diu:
“Entenem que ambdues supressions són arbitràries i que en cap moment s’ha tingut en compte ni el projecte educatiu de l’escola ni, sobretot, les necessitats del centre, que com ja hem dit parteix d’una pluralitat especialment diversa de la comunitat educativa.
Davant d’aquesta situació reafirmem que l’escola Ginesta necessita mantenir les dues línies de P3, per oferir una base educativa adient a l’alumnat que es matricula enguany, i la dotació de recursos com a Centre de Màxima Complexitat, ja que compleix una funció bàsica per a continuar treballant en el projecte educatiu de l’escola.
Està en joc la qualitat d’una escola pública; una qualitat aconseguida amb molta constància i esforç, que ha convertit la Ginesta en un agent vertebrador del seu barri i en un referent educatiu a la ciutat.”
Cal aturar aquesta situació anunciada. Ja fa anys que una darrera l’altra van desapareixent línies de P3 a la ciutat. L’ajuntament potser que es planti.
I evocant aquells versos de Salvador Espriu:
Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."
Això, que la Ginesta floreixi, les males herbes ja sabem on són.
Més informació
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!