Café amargo

Més que interessant història emmarcada en els moment de l’auge del feixisme a Itàlia. Com el règim de Mussolini és vist primerament com un revulsiu pel país però acaba derivant en una autèntica tragèdia col·lectiva que despertarà les actituds més cruels i inhumanes en les persones. Combinació dels grans desastres de la humanitat el feixisme, el racisme, la guerra, el flagell de la pobresa i l’explotació i per altra banda és també una novel·la on l’amor i l’esperança es posen en primer pla, en una història d’amor entre la protagonista i un amic de la infància. Amor difícil primer però que durarà al llarg del temps fins  aconseguir la plenitud.

Simonetta Agnello, va néixer a Palerm a l’any 1945 però viu d’ençà 1972 a la ciutat de Londres. Va viure la seva joventut a Sicília, al 1965 va obtenir una beca per estudiar a la Universitat de Kansas. Al 1967 va obtenir el doctorat en Dret i des de llavors treballa a Londres on s'ha traslladat després de casar-se amb un ciutadà britànic.

Va fundar en 1979 un bufet d'advocats al barri londinenc de Brixton que s'ocupa principalment de la comunitat d'immigrants musulmans i negres i que va ser el primer estudi a Anglaterra per a un departament dedicat als casos de violència dins de la família. Va ser professora de Drets dels infants a la Universitat de Leicester.

La primera novel·la Mennulara , best-seller traduït a 19 idiomes, va rebre 2003  el "Premi Literari Forte Village"; el mateix any, va guanyar el Premi de Narrativa Stresa i el Premi  Alassio Centolibri- Un autor per Europa. Ha publicat Mennulara (2002), La marquesa tia (2004), Boccamurata (2007) entre altres títols. Les seves novel·les han estat traduïdes a tot el món i han guanyat nombrosos premis. Ha treballat en diversos reportatges de Televisió.

La novel·la ambientada a Sicília abasta des del darrer terç del segle XIX fins a la meitat llarg del segle XX passant pel naixement i la influència del feixisme a Itàlia i l’acció del govern de Mussolini. Comença amb l’enamorament a primera de vista del jove Pietro Sala de la Maria una jove filla d’una família amb pocs recursos econòmics i per tant amb poques possibilitats de donar-li una dot, cosa habitual en aquells temps. El pare de la Maria és un advocat d’idees socialistes i que es dedica a treballar a favor dels camperols. La diferència d’edat entre Maria i Pietro és notable, i Maria té també un altre pretendent Giosuè un noi d’ascendència jueva, que ha estat afillat per la família de Maria. Malgrat totes les diferències de classe i d’edat i de família, el matrimoni es concreta i Maria descobreix l’amor i la llibertat de moure’s de sortir de la seva ciutat de l’illa i conèixer món. La felicitat de la família de la Maria i Pietro és va esquerdant a mesura que passen els anys i Pietro comença a tenir un comportament complicat i complex fruit de la seva addicció al joc i a les drogues.

Maria ho viu amb resignació mantenint una correspondència amb Giosué que l’ajuda a mantenir una certa esperança en la vida. A mesura que la salut de Pietro i la relació entre ells es va deteriorant ha d’agafar els regnes dels negocis familiars i preocupar-se de mantenir les indústries mineres i la gestió dels afers familiars.

En un viatge a Trípoli, quan Itàlia havia envaït Líbia, Maria es retroba amb Giosué i els sentiments que havien estat amagats durant molt de temps es desperten i comença una llarga història d’amor que durarà més de vint anys, història amagada en masses ocasions.

Giosué ha tingut una meteòrica carrera dins del feixisme però a mesura que avança la guerra i va creixent el sentiment antisemita, perd bona part de la seva influència i acabarà perseguit i ajudat per l’església i ocasionalment i de manera clandestina per la Maria.

Història d’amor, de vida de lluita, de superació en mig de Sicília que va sortint de la situació de retard i aïllament fins a la situació que es viurà després de la guerra mundial.

La novel·la ens descriu la vida dura a la illa de Sicília, abandonada pels govern de Roma a una pobresa recurrent, amb uns polítics corruptes i amb la màfia campant a la seva. En mig de tot plegat la Maria a través del seu matrimoni aconsegueix alliberar-se, conèixer món, estudiar i saber descobrir l’amor autèntic encara que aquets li porti molts problemes, contradiccions, sentiments de culpabilitat fins que creu que cal alliberar-se dels pes de la vida i viure completament la seva felicitat. No és fàcil però el caràcter lluitador  de la Maria farà que superi tots els impediments que es trobarà al llarg de la seva vida i de la seva història.

Història del coneixements dels límits que moltes vegades impedeixen aconseguir la felicitat plena. 

La novel·la està molt ben construïda, per una banda el marc històric en que hi ha la trama està molt ben estructurat i per altra banda la mateixa història d’amor té una projecció més enllà del moment històric en que es desenvolupa.

Superar la illa-mar físic de la narració, com a metàfora de les persones i la seva soledat per endinsar-se en un espai molt més ampli tant físic com de relació és un element clar de la història

També s’explica com a partir de la colonització hi ha el fals missatge de millora al civilització i això no deix a de ser una pràctica criminal i amb la personificació més inhumana del feixisme.

La descripció dels ambients de la guerra de la crueltat, de la desaparició dels valors més elementals de la condició humana.

La mateixa història i les relacions dels personatges i la realitat històrica en què els ha tocat viure  teixeixen una equilibrada i ben ordida trama que dóna com resultat una magnífica narració. Un llibre molt ben escrit, en un estil àgil, amb el ritme adequat que flueix perfectament.

Café amargo
Simonetta Agnello Hornby
Colección Andanzas 899
Tusquets Editores
Barcelona, febrer 2017