No cantaremos en tierra de extraños

La història que es narra en aquesta novel·la sorgeix quan a l’hospital de Varsòvia de Tolosa coincideixen un parell de combatents, exiliats de la guerra civil espanyola que després van lluitar amb la resistència contra els nazis. Manuel Juanmaria i Ramon Montenegro, dos personatges contraposats, l’un treballador del camp que va fugir al començament de la guerra per un fets esdevinguts al seu poble i el segon Ramón Montengro, professor de literatura que va entrar amb la companyia “La Nueve” en l’alliberament de  París.

Tos dos es troben i estableixen una relació fonamentada en la seva pertinença al bàndols del perdedors. En aquest hospital del que marxen amb l’ajuda d’una metgessa Maria Gómez que els contacta amb qui els pot passar per la frontera. Els dos amics es llencen a  l’èpica aventura de travessar l’Espanya del primer franquisme per trobar a la dona i el fill de Manuel i retornar a França.

L’autor Ernesto Pérez Zúñiga és poeta i narrador. És llicenciat en Filologia i ha treballat en diverses universitats i com a editor de Col·leccions literàries. També ha estat cap d'Activitats Culturals a la Seu Central de l'Institut Cervantes a Madrid.

Ha publicat diversos poemaris Cuadernos del hábito oscuro y Calles para un pez luna, Siete caminos para Beatriz. Va guanyar el premi Arte Joven de Madrid pels seus poemes.

Pérez Zúñiga ha publicat cinc llibres de narrativa. El primer d'ells és la Col·lecció de relats Las botas de siete leguas y otras maneras de morir, llibre en que es combinen diversos registres. Santo diablo ambientada en els voltants de la Guerra Civil Espanyola. Es tracta de una novel·la coral i esperpèntica, plena de veus, espais i petites històries, en la qual sigui el fantàstic, la veritat i el grotesc es combinen harmoniosament, convidant a una reflexió sobre el present. "Literatura pura i dura", ha dit sobre ella l'escriptor Luis Mateo Díez.

L'autor va rebre el 2006 el ‘XVI Premi d'Internacional de Novel·la Luis Berenguer’, dotat amb 24.000 euros, per la seva obra ‘El segundo círculo’. Fent referencia del segon cercle de Dante, l’infern.

Al 2011 pública "El juego del mono" (Alianza Editorial), novel·la molt ben acollida per la crítica, que ha assenyalat la seva novetat i força dins el panorama de la narrativa en espanyol més recent. Al 2012  va guanyar  el Premi Torrent Ballester per la seva novel·la: ‘La fuga del maestro Tartini’, publicada el setembre de 2013.

Com ja hem dit a la tardor de 1944, dos supervivents sense pàtria ni res més a perdre ja han combatut en excés es coneixen a l'Hospital de Varsòvia de Tolosa. Manuel Juanmaría somia amb la seva dona que es va quedar a Espanya quan ell va fugir perseguit pels “nacionals”. Ramón Montenegro un veterà de la guerra espanyola i de la segona guerra mundial que té com a mèrit indiscutible haver format part de la llegendària companyia La Nueve que va entrar a  París com la primera avançada des aliats alliberant-la dels nazis. Montenegro fa una proposta a Manuel “Ya que perdimos un país, salvemos una persona”. I a partir d’aquí és llencen a l‘aventura d’anar fins a trobar la dona de Manuel.

A partir de la seva sortida de Tolosa comença l’èpic viatge per una península encara sota el terror de la repressió franquista. Enfrontaments violents, lluita per sobreviure en un ambient de clara hostilitat cap els desconeguts que van cavalcant fins arribar a trobar a la dona que busquen.

Situacions gairebé esperpèntiques, Montenegro portant embolcallades en una bandera carlista els ossos del seu pare i Manuel anant a buscar una dona a qui estima però que no sap quina és la situació en que avui viu en aquest moments o si encara manté aquell amor que es van tenir.

Aventura que recorda els clàssics westerns, dos homes sols audaços fins a situacions perilloses que s’internen en territori hostil buscant una dona que viu ara sota les urpes del vencedors. Una mena d’herois venjadors que van trobant les misèries humanes que encara són prou evidents en una Espanya basada en la por, l’odi i les batalles fratricides. La relació entre la gent i els emboscats, les batalles contra els maquis, les fronteres vigilades, són elements que han de salvar els dos protagonistes per aconseguir el seu objectiu.

Cant a la lleialtat i a la fraternitat.

La peripècia vital dels dos protagonistes està molt ben ordida i treballada, personatges amb una història a l’esquena i que malden per sortir de la batalla constant en que s’han trobat, en l’espiral de lluites en que estan tancats. Però la qualitat literària està en el contrapunt que es va donant entre els dos personatges i les aventures que els toca viure i el seus pensaments més personals i interns.

L’autor té una capacitat extraordinària per descriure els paisatges per on es van endinsant els dos protagonistes en el seu viatge cap el desconegut tot buscant a la dona. El final també té unes connotacions especials i tanca el cercle tornant a on ha començat tota la història amb situacions i sort ben diferent per cada un dels  protagonistes.

És un cant profund a l’amistat. Els dos herois de la història es coneixen i des del recel arriben a una amistat que es reafirma i es consolida cada cop més en l‘enfrontament de situacions difícils, extremes gairebé

Estructurada amb fragments curts que van donant un ritme contrastat amb descripcions paisatgístiques, accions de guerra i reflexió i pensaments de cada un dels personatges.

Permanent al·lusió al western que l’autor en una entrevista comentava dient: “Me di cuenta que también nuestra postguerra podía convertirse en un territorio mítico para investigar  en la acción humama y nuestra historia”.

“No Cantaremos en tierra de extraños” és un molt bon exemple d’aquesta investigació i acció humana.

No cantaremos en tierra de extraños
Ernesto Pérez Zuñiga
Galaxia Gutemberg
Barcelona 2016