Ens en sortirem?

Començava fa unes setmanes la col·laboració a l’Eix així: He llegit que va ser Napoleó que va afirmar “Si vols resoldre un problema, nomena un responsable, si vols que el problema s’enquisti nomena una comissió. Repeteixo aquest inici perquè la lectura de la notícia publicada aquí mateix que porta un titular suggerent “Vilanova crearà un consell assessor amb entitats i veïns per consensuar els llocs on se celebren festivals i concerts.”

No és una comissió però vaja poc ni falta és un consell.

Si funciona com la resta de consell municipals complirà perfectament la lapidària frase napoleònica d’enquistar el problema. Si és que hi ha problema.

Queixes sobre els festivals o actuacions a l’espai públic n’hi ha hagut sempre.

Alguns coneguts i notoris exemples: cartes dels residents dels xalets de Sant Cristòfol quan es feia l’Estiu mogut, llançament d’ous quan el FIMPT es feia al pati dels escolapis, queixes sostingudes d’algun restaurador del passeig de Ribes Roges per l’activitat festiva i la més discreta però també queixa, en definitiva, d’una vicepresidenta, en el seu dia, del govern espanyol, i algunes trucades intempestiva de veïns -per descomptat no eren VTV- que es queixaven perquè per davant de casa seva hi passaven les gralles tocant matinades. Sembla que música ètnica en la seva diversitat molestava. Però hi podríem afegir les lamentacions cícliques del veïns d ela Plaça de la Vila, poc certament i els dels carrers de la Geltrú zona que es va poblar d’oci nocturn....i encara les queixes sobre alguna entitat vilanovina que va acabar amb sentència judicial.

Eren queixes generalitzades. La llista podria seguir però també seria inútil.

Tot plegat va anar fent xup-xup i no només a Vilanova sinó en gairebé tots els indrets on existia una activitat lúdic cultural notable arreu del País. Es va crear un malestar generalitzat

Però vet aquí que la justícia va intervenir i va donar majoritàriament la raó al veïns queixosos. Les sentències eren contundents.

La manca de previsió de l’administració i del legislatiu en arbitrar mesures de caràcter general va fer que els ajuntaments establissin normes que masses vegades van topar amb realitats complexes, de difícil aplicació i també amb una manca de recursos evidents per poder fer el seguiment de moltes de les situacions denunciades pels veïns.

Aquí tot va petar quan l’any passat es va generar un conflicte a l‘entorn de la la negativa de que un festival és celebres en el lloc que s’havia fet tradicionalment. Va ser la gota que va fer vessar el got. No fem soroll,, fem cultura i amb aquesta afirmació polèmiques, batalles inútils, segregació d’actuacions i les postres amb el boicot artificiós durant el Vot del poble de l’any passat, acció sense massa sentit...però vaja la problemàtica és va manifestar amb tot la cruesa.

Confrontació clara entre el indiscutible dret a descansar i a dormir tranquil i l’inqüestionable també dret a l’oci i a la cultura amb l’expressió més festiva i festivalera dintre de la ciutat.

L’ajuntament s’arremanga i el regidor de Medi Ambient i urbanisme tira endavant i aviat serà sotmesa discussió una Ordenança d'Espectacles públics. Està bé poder ordenar l’activitat però segurament i tal com s’havia compromès la Conselleria de Cultura hagués estat bé crear una llei que amb caràcter general intentés el difícil equilibri en aquesta activitat a l’espai públic. Hagués servit de marc general que podria ajudar a acotar la norma més local. Segurament els ajuntaments i el propi sector de festivals i música ho hagués agraït per allò de tenir clar quins són els límits i quin és el marc en el que es pot treballar amb seguretat

Reglamentar l’espai públic és un repte d’enorme magnitud. Mai s’ordenarà a gust de tothom. Qualsevol intenció d’operar sobre l’espai comú genera controvèrsia. Molts en contra i pocs a favor generalment. Les raons d’oposició sobre les actuacions en l’espai públic –ni a totes ni sempre, clar- són múltiples i variades i a vegades tantes com a veïns suposadament s’afecta. Tant és així que es va multiplicar l’expressió de NIMBY (Not In My Backyard, que significa No al meu pati del darrere). Es tracta de la que, segons diversos experts en gestió de la vida pública, és la creixent tendència de grups veïnals a oposar-se a qualsevol, actuació, instal·lació o equipament públic en el seu entorn. A vegades amb raó i molta i altres per seguidisme i també la tendència generalitzada de la justícia a fallar a favor dels veïns en l’aplicació de la legalitat actual. Per això una legislació sobre el tema ajudaria molt directament a evitar conflictes.

Però també cal evidentment arribar a acords generals i això sembla que pretén la nova normativa a aprovar: Una de les finalitats de la nova ordenança és definir com i on es celebren els actes populars, siguin festivals, grans fires o activitats de menys envergadura, com les festes de barri. Així, pel que fa al format, la nova normativa –en fase d'esborrany- distingeix els esdeveniments en funció de la mida i del volum de públic que reuneixen, i fixa els tràmits administratius que hauran de seguir en cada cas. En relació al lloc, el govern vol arribar al màxim consens possible, motiu pel qual crearà un consell assessor "com a element consultiu i participatiu per aplicar l'ordenança

Promoure Pactes cívics i ciutadans sobre els límits de l’ús de la propietat col·lectiva com és el carrer, evitar-ne l‘ abús, fer entendre i entendre els nous mecanismes de diàleg que van més enllà moltes vegades de l’argumentació estrictament tècnica, ser capaços d’acceptar tots plegats noves fórmules d’entendre la relació en l’espai públic per activitat que genera molèsties però que són importants pel col·lectiu, saber vèncer reticència i apriorisme de la societat davant les noves propostes que es puguin fer i potser canvien hàbits ja consolidats de la ciutadania. El debat sobre espais de possible activitat i el volum de les mateixes (important) no serà fàcil però el que cal és consensuar uns mínims que encara que no satisfacin el cent per cent a ningú possibilitin el gaudi i els descans. Fàcil de dir i difícil de complir.

En un moments en que s’han assajat noves fórmules de participació, en que promourem campanyes d’augment de sensibilitats cap l’espai públic potser ens hauríem de dotar de compromisos públics entre l’administració i les entitats per intentar donar pautes i comprometre’ns en treballar perquè les actituds de tots nosaltres estiguin d’acord en allò que es mereix la ciutat, estimació, respecte, activitat cultural i dret al descans. Veurem si el Consell és un bon element. Veurem doncs si ens en sortirem

Ah! i dos suggeriments finals, quan s’hagi creat aquest consell que algú pensi a crear-ne algun sobre l’ocupació de l’espai públic per les terrasses del bars. I també potser estaria bé que convoquessin algú d’aquets del Pacte Nacional per la reforma horària que expliqués que convocar l’inici d’un concert a les dues  del matinada no és bo per la salut de ningú.

Bona feina al consell!