Xarxes o teranyina socials?

Vagi per endavant la declaració que la nostra participació en els anomenades xarxes socials és més aviat escadussera. Potser hem quedat ancorats en una determinada època, potser tampoc ens ha despertat massa interès però ens sembla que la seva utilització, com tot, té els elements positius i els negatius.

La immediatesa de la informació, la possibilitat d’interactuar amb rapidesa, el llançament de sentencies més que arguments amb el nombre concret de caràcters, la transmissió de la imatge en pocs segons a la resta del món ha canviat moltes de les maneres de relacionar-se, de creació d’un llenguatge propi i com a conseqüència establir nou sistemes de comunicació.

Són els temps que corren, velocitat informativa sense però confirmar dades ni contrastar les fonts d’on surt la informació ni verificar certeses davant el rumor.

El seguiment de les xarxes a rel del brutal i execrable atemptat de Barcelona és una mostra de la transmissió d’informació sense passar pel sedàs del que seria raonablement lògic que es transmetés amb la corresponent verificació i contrastació.

Les primeres imatges que arribaven de la mortaldat feta pels terroristes eren imatges preses per ciutadans amb els seus mòbils. Evident, la premsa encara no havia tingut temps d’arribar-hi però la necessitat de tenir imatges feia que hi hagués una persecució d’aquells que havien captat imatges amb el seus mòbils per poder-les emetre abans que altres. Però això ens porta – almenys a  nosaltres- a preguntar-nos si és raonable en mig d’una catàstrofe humana gravar imatges per comptes d’intentar ajudar els afectats?. Es impossible dir i predir quina és la reacció que tindríem davant una situació semblant, sens dubte por, però quina reacció instintiva? sortir corrents com tanta gent? Amagar-nos i mirar cap una altra banda per no veure el desastre? Respondre a l’atac? Enfrontar-te als possibles assassins? Intentar pal·liar el dolor dels ferits en la mesura del possible?... No ho sabem però per descomptat creiem que no seria gravar imatges i penjar-les a les xarxes socials. Però tothom deu reaccionar de manera diferent.

Pocs minuts després dels fets de la Rambla les xarxes es van omplir de missatges, encara no se sabia ni la magnitud del desastre ni qui l’havia portat a terme i ja corrien mil i una conjectura. La majoria dels missatges eren missatges carregats de solidaritat i de bones intencions, missatge amb voluntat d’ajudar i col·laborar en minvar les conseqüència de l’atac, però no en mancaven aquells que intencionadament buscaven alguns rèdits, bàsicament polítics i alguns que ratllaven l’insult i altres semblaven més aviat escrits directament per imbècils, per usar un terme suau i publicable, que per persones. I aquests actituds més negatives han crescut amb el pas dels dies.

Van sorgir amb rapidesa les imatges que expressaven de manera gràfica els sentiment de dolor i la ciutat, així el sky lane de la ciutat es veia envoltat per un llaç negre, com el del dibuix del panot de la rambla on creix una flor com un símbol clar d’esperança davant al dissort, o bé un Cobi, ara que ha fet vint-i-cinc anys, plorant davant el desastre. Algunes d’aquestes imatges faran fortuna i seran reproduïdes milers de vegades mentre que altres cauran en l’oblit, cauran pels forats de la xarxa i mai més es veuran i amb prou feines es recordaran. La imaginació, la creativitat d’urgència al servei de les mostres de compartit el dolor i també la solidaritat. Fem recompte de quantes imatges hem rebut a través de les xarxes i veurem que en són forces, que s’han difós àmpliament, aquí, allà i encara més enllà.

I evidentment no tots els missatges enviats i rebuts tenien un rerefons informatiu o d’atenció. Sinó que també tothom n’ha rebut amb continguts que s’acosten més a l’odi –el mateix possiblement dels terroristes- i a la utilització política que s’ha valgut fer dels esdeveniments. Qui no ha rebut aquets dies comentaris a twitter o al WhatsApp, ofensius per alguns col·lectius i a determinades religions, qui no ha llegit el text de l‘amic mosso –en aquets país aquest dies tothom ha tingut un amic mosso- que ha autoritzat a publicar el missatge amb queixes i lamentacions adreçades sobre tot al govern de l’estat que fa un flaire esbiaixat sobretot ara i en aquestes circumstàncies... en fi hem vist el millor i el pitjor de l’espècie, des de la professionalitat, la solidaritat, l’esperança, la voluntat de seguir endavant, el desig de no tenir por, a la desqualificació, l’insult, la barbaritat i en algun punt l’odi.... En fi la condició humana.

Des d’informacions puntuals de situacions, des d’aquells que informaven de  possibilitat de conflicte, a opinions sobre els fets i el seu tractament. Altres que han procurat treure’n rèdit de la situació que vivim, i altres que de maneres generalitzada anaven transmeten informació sense cap mena de sentit crític  com deuen fer sempre sense discriminar la situació viscuda a Barcelona i Catalunya aquest dies i la normalitat i rutina quotidiana.

Cal dir que els mossos hi han posat seny i professionalitat, informant puntualment, reclamant no donar crèdit a informacions no contrastades, no passar imatges de controls per evitar identificar els lloc on estaven muntats.. en fi tot un conjunt de missatges prou necessaris i importants. Potser, per posar un potser, als mossos se’ls hi va escapar en el darrer moment que a les xarxes aparegués la cara ensangonada del terrorista mort a Subirats. Qui l’ha filtrada? Qui ha deixat que pugés a les xarxes?. Volia tenir un hipotètic missatge alliçonador de com es pot acabar o era purament especular amb la notícia. El rostre del “mal” derrotat i abatut pel “bé”. Calia?

Tot plegat ens fa pensar novament sobre l’ús de les xarxes socials, les seves innegables possibilitats, les seves indiscutibles possibilitats positives, però també hem vist la seva cara més fosca, els forats negres de la xarxa allò més rebutjable en aquets moments. Possiblement en situacions extremes i aquesta sens dubte ho estat, les virtuts i les misèries s’expliciten amb més claredat.    

No cal dir que ens hem acostumat a percebre el que passa i el que sent la societat a través del twitter, hi ha fins i tot qui intenta  governar a través de la xarxa. Segurament la realitat és que no tot el que circula per les xarxes és el que realment interessa a la majoria de la societat encara que tingui una projecció amplia. La xarxa que hauria de ser un sedàs per on és filtrés el gra de la palla en segons quina informació sensible es tracta. Les xarxes socials que haurien de servir com uns elements més de socialització de propostes idees en mans de segon qui es converteix en elements de discòrdia i dissolució de la mateixa cohesió de la societat.

Les xarxes haurien de servir per aplegar propostes, idees i informacions però segon qui els usi i segon quan s’usés poden convertir-se en una teranyina en la que quedem  atrapats sense trobar una sortida per dilucidar la diferencia entre la informació veraç i positiva i la difusió de mentides i barbaritats.