Banderas en la niebla

Interessant novel·la sobre algunes de les motivacions que van portar a moltes persones a posar-se d’un bàndol o un altre durant la guerra civil espanyola. Dos herois contraposats, dos personatges d’extracció social diferent combaten per la seves idees, per una banda el torero José Garcia Carranza el Algabeño i el brigadista John Comford. El Algabeño representava l’Espanya més rància, un torero sevillà, faldiller, casat amb una aristòcrata però que va tenir innombrables relacions i falangista i amb molt bones relacions amb els militars franquistes com Queipo de Llano o Castejón que participa de manera activa en la repressió del poble andalús al capdavant dels 'caballistas' de l’ultradreta i que va ser una braç executor de la repressió dels primers dies del Alzamiento Nacional. El contrapunt d’aquest personatge li dóna John Cornford, estudiant a la Universitat de Cambridge i afiliat des de ben jove a les Joventuts del Partit Comunista Anglès besnét de Charles Darwin que es converteix en un dels primers voluntaris a allistar-se en les Brigades Internacionals i combat primer al front d’Aragó i després a Andalusia

Escriptor i periodista espanyol, Javier Reverte va néixer a Madrid en 1944. El seu nom complet és Javier Martínez Reverte. Va cursar estudis de Filosofia i Periodisme. Va ser corresponsal a Londres, París i Lisboa, entre altres destinacions. Dins del món periodístic ha exercit diverses funcions tals com ser sotsdirector del diari Poble. També ha estat guionista de radio i de televisió.

La seva producció literària abasta novel·les, poemaris i llibres de viatges. És en aquest gènere en el qual ha collit més popularitat: la seva Trilogia d'Àfrica (composta pel somni d'Àfrica, Rodamón a Àfrica i Els camins perduts d'Àfrica) li va reportar gran consideració per part del públic. Altres llibres de viatges han tractat sobre Amèrica Central, l'Amazones, Grècia, Turquia i Egipte. 

A part d'alguns poemaris com a Metròpoli i El volcà ferit, i assajos com Déu, el diable i l'aventura, ha tingut èxit amb novel·les com Tots els somnis del món o La nit detinguda.

En 2010 va resultar guanyador del Premi Fernando Lara de novel·la per Barri Zero

La novel·la comença situant-nos els dos protagonistes en els anys previs a la guerra civil espanyola. Mentre l’Algabeño passa de les places de toros al llits de les senyores i va guanyant-se una fama de torero i conqueridor a Sevilla i va derivant cap a posicions polítiques vinculades a la Falange, John Cornford estudiant i amb voluntat de ser escriptor, influït pels gran potes anglesos aspira a una vida d’aventures que té com a referent lord Bayron. Entra de ben jove a militar al Partit Comunista i abandona la llar familiar per viure amb una companya amb qui tindrà un fill i ben aviat decideix anar a Espanya quan comença la guerra i viure de ben a prop la situació que es dilucida a la guerra civil. Te clar que el combat a Espanya és el preludi de l’enfrontament de les gran ideologies que serà de manera cruenta en la segona guerra mundial.

La novel·la va contrastant l’evolució dels dos personatges i la seva implicació cada cop més elevada en l’enfrontament. José Garcia el Algabeño, va afirmant els seves posicions dretanes i participa activament en la mort d’alguns dirigents sindicals i un cop esclata la guerra es posa a disposició dels rebels per actuar contra els lleials a la República que resisteixen l’aixecament militar. Forma part de les avantguardes que lluiten en el camp andalús amb autèntiques ràtzies i acarnissament amb els “esquerranosos” que deixen morts innocents i fan créixer el terror i les barbaritats. Per altra banda John Cornford que podria viure amb tranquil·litat al sí d’una família benestant deixa la confortabilitat d’Anglaterra i viu els primers dies de la batalla a l’Aragó i té la consciència que cal trobar voluntaris per lluita contra els franquistes i així torna a Anglaterra a organitzar voluntaris que vulguin comprometre’s en la lluita contra el feixisme. Connecta amb diversos amics d’universitat i del partit Comunista i retorna a Espanya amb les Brigades Internacionals a lluitar en diverses batalles contra les tropes “nacionales”. Entremig dels combats escriu i fonamenta la seva presència a Espanya per defensar valors i ideals però sempre amb els dubtes de la seva presència en mig de la guerra.

L’autor defineix aquesta novel·la com una novel·la de guerra, certament hi ha nombroses descripcions sobre les batalles, les estratègies, les posicions i el tarannà dels diversos protagonistes i els companys que els envolten que es van produir en els diversos fronts on els dos protagonistes van participar i que coincideixen en “un sagnant enfrontament en les serres de Jaén de Lopera, on la destinació unirà els seus noms per sempre” ja que ambdós trobaran la mort, l’un en ple combat i defensant-se fins el final i l’altre quan desobeint les ordres rebudes vol anar a recuperar el cos d’un amic mort la nit abans.

Amb Banderas en la niebla, Javier Reverte conclou la seva trilogia dedicada a la Guerra Civil després de la publicació de Venga a nosotros tu reino i El tiempo de los héroes.

En aquesta novel·la i a partir dels dos protagonistes es dibuixen les dues maneres de participar en la guerra civil, per una banda l’Espanya més reaccionària, violenta i classista i de l’altra aquella que lliga amb el romanticisme de molts joves europeus  i que veuen en la batalla d’Espanya la batalla contra idees totalitàries que ja s’intueixen en l’horitzó europeu.

Personatges reals barrejats en una ficció molt ben documentada sobre la guerra.

Herois pels seus, traïdors pel bàndol contrari.

De molt bona lectura.

Banderas en la niebla
Javier Reverte
Plaza Janés
Barcelona maig 2017