On va el llibre de text?

Les editorials dedicades al llibre de text porten uns quants anys difícils. No es parla obertament de crisi, però sí de la necessitat d’adaptar-se, d’innovar, de generar negoci on ara no n’hi ha. Empreses petites passen per dificultats serioses mentre que altres, sobretot les vinculades a grans grups de comunicació, amb una capacitat de maniobra i d’inversió molt superior, suporten amb certa solvència el temporal. Les causes d’aquesta situació són bàsicament tres:

En primer lloc, la crisi econòmica que ha afectat a les famílies i que ha fet incrementar la reutilització dels llibres de text, ja sigui de manera informal entre particulars o com a sistema organitzat per escoles i associacions de pares.

En segon lloc, els constants canvis legals que modifiquen els currículums i que converteixen llibres útils en material obsolet d’un any per l’altre. Amb una esperança de vida tan curta per als projectes editorials, resulta més complicat treure’n beneficis i, de vegades, recuperar la inversió efectuada.

Per últim, l’actual moment de renovació pedagògica cavalca majoritàriament sobre les noves tecnologies, els projectes d’aula i els materials manipulables. Cada cop sembla més complicat trobar-li un lloc presentable al llibre, el qual, més de pressa del que ens sembla, es va convertint en una andròmina pròpia de temps antics.

Molta gent identifica automàticament la utilització de llibres amb un ensenyament retrògrad, memorístic i sense relació amb el món real d’avui dia. No es possible motivar uns alumnes a aprendre amb un vehicle tan rònec com és el llibre. Paral·lelament, es percep la presència d’un projector i una connexió a Internet com una garantia de modernitat i eficàcia, d’innovació. Fins i tot el llibre ha adquirit un cert caire autoritari, indiscutible, enfront a la molt democràtica i participativa xarxa.

Cap d’aquestes idees que inconscientment se’ns fiquen al cap és certa. El llibre pot seguir essent un mitjà educatiu de primer ordre sempre i quan no confiem que és l’únic. La classe serà avorrida i memorística o bé vivencial i motivadora segons la dinàmica que imposi cada professor. Amb una munió de noves tecnologies es pot fer un ensenyament clàssic, repetitiu i monòton i, a la inversa, amb un llibre es pot implicar els alumnes en una classe divertida i participativa.

Cal, això sí, revisar el llibre de text, de vegades reduït a uns magres apunts impresos, d’altres convertit en un recull de fotografies, de jocs i de banalitats. Ahir em comentaven com un llibre de Tecnologia de l’ESO explicava als alumnes com muntar un grup de Wattsapp. Voleu dir que aquesta és la funció que ha de tenir un llibre de text? El moment actual ha de servir per esporgar l’excés de lletra insubstancial -llibres de text fins i tot d’educació física, altres de força discutibles com els de música o plàstica- i dedicar-se a produir textos. Textos de qualitat la finalitat dels quals ja no és únicament la transmissió del coneixement sinó la necessària confrontació d’idees, la capacitat de crítica i de reflexió, l’anàlisi d’arguments i, per damunt de totes, la salvaguarda de la complexitat, el rebuig de les idees simples, dels estereotips i la superficialitat.