Tot té el seu final

Veig i escolto al Comarques de TV3 la notícia sobre el desmantellament de la tèrmica. Reconec la veu del periodista Ramon Farré (1) explicant el procediment que es seguirà per esborrar del paisatge nostrat l’edifici de la central i sobretot la xemeneia. Penso que en el fons hi ha justícia, encara que sigui poètica. Escoltar a Ramon Farré, un dels ferms puntals de la lluita antitèrmica, anunciar el seu desmantellament és una agradable realitat.

El titular que publicava l’Eix era definitiu: La gran xemeneia de la central tèrmica de Cubelles es desmuntarà el maig de 2018. Ja s’han aixecat veus per conservar-la com a mostra del patrimoni industrial. Si és així també podria servir com a fita de les lluites (de moltes) del territori per salvaguardar una certa integritat ambiental. 

Aquesta xemeneia que es veu des de qualsevol indret elevat de la comarca era el símbol de la central tèrmica però també recordatori de la lluita contra la instal·lació al territori que es va desenvolupar ja fa més de quaranta anys i que va esdevenir una – una més- de les lluites de la transició democràtica que va aplegar a gairebé tota l’oposició democràtica i a nombrosos col·lectius socials.

El territori ja havia tastat l’actuació unilateral de l’administració uns anys abans concretament a l’any 1971 l’Ajuntament de Barcelona va explicitar la seva voluntat de convertir la vall de Joan, en mig mateix del Garraf, en una abocador d‘escombraries. La capital expulsava la merda a les perifèries. Va ser a l’any 1972 en la recta final del franquisme ja, quan hi ha haver un seguit de mobilitzacions contra aquesta instal·lació, hi va haver diversos actes de caràcter científic on s’explicaven els problemes que podríem comportar la instal·lació de l’abocador. Entre Vilanova i Sitges es van recollir prop de 3.000 signatures contra el projecte.

No van servir de res, l’abocador entrava en funcionament a l’any 1974

A l’any 1975 el diari Tele/eXprés publicava un informe de l’Escola d’Espeleologia explicant que els pous d’aigua de boca del nucli del Garraf (terme de Sitges) i el riu subterrani de la Falconera estaven contaminats, complint-se així el presagi de que l’afectació sobre el territori seria evident.

I el cas més greu que palesà la manca de control mediambiental va ser quan la brossa acumulada va provocar emissions de gasos molt elevades, que a més van omplir les nombroses cavitats que hi havia i les va convertir en molt perilloses. L'accident més greu va passar el novembre del 1979, quan una explosió en una cova va provocar la mort de l'espeleòleg vilanoví Xavier Claramunt a l’avenc del Caietà. Aquets fet commocionà a l’opinió pública i de nou es reproduïren les crítiques i els mobilitzacions contra l’abocador.

L’abocador va ser tancat a l’any 2006.

La tèrmica també tanca.

Anys més tard es va restablint una certa “normalitat” i retorna al seu estat original, amb les cicatrius sens dubte dels danys causats per ambdós equipaments que havien quedat obsolets i ja no deurien generar el “negoci” esperat. Ara les informacions de la premsa com hem pogut llegir a “L’Eix Diari” ens diuen que: “Endesa i l'Ajuntament estudien destinar els terrenys de la central de Foix a ampliar les zones comercials i residencials de l'entorn. Mentrestant, Endesa i l'Ajuntament estan negociant el futur de les 16 hectàrees de terrenys que ocupa la central, que estudien destinar-los a ampliar les zones comercials i residencials que hi ha a la vora.” I encara l’Alcaldessa concreta una mica més: “Ens agradaria poder continuar la línia de comerç i indústria de les Salines i a la banda més interior dels terrenys dedicar-la a habitatges".

Això ja som figues d’un altre paner.

La tèrmica de Cubelles té la primera visualització a l’any 71 amb l’exposició pública del projecte. Mesos més tard ja hi hagué el primer acte en contra de la central i el mateix ajuntament de Cubelles s’hi va manifestar en contra. El desembre del 72 va dimitir l’alcalde de Cubelles, alguna cosa poc clara sembla que es va produir amb la venda de terrenys sota la proposta d’una urbanització de luxe d’uns inversos de Mònaco que finalment va ser per construir-hi una central Tèrmica, a les antípodes del que ha de ser una urbanització de luxe.

Dos anys més tarda torna a sortir el projecte modificat recollint les recomanacions que havia fet de la Dirección General de Energia. L’ajuntament del moment encapçalat per Juan Fernández canvia la seva posició i aprova el projecte i comença la modificació urbanística per facilitar la instal·lació de la central.

A partir d’aquí tot va anar discorrent en funció dels interessos de l’empresa amb la lògica connivència de les autoritats del país i també del territori malgrat haver encapçalat algunes manifestacions però finalment es vinclaren als “interessos” de Térmicas del Besos i dels seus valedors.

Es succeïren manifestacions massives, xiulades al President de la Diputació Samaranch en la inauguració de la fira a l‘any 1976, posicionament de l’Assemblea Democràtica, posicionaments dels diversos partits polítics que just començàvem a actuar a cara descoberta, tots en contra, vistes del novells diputats al Congrés o declaracions del Consellers de la Generalitat Restaurada, fins i tot hi hagué una sentència que assenyalava que la central havia d‘enderrocar-se, però tot fou inútil, la tèrmica comença a funcionar el 1979, amb algunes pífies com va ser alguna sortida de gasos imprevistos pel baix nivell qualitatiu el fuel i cremà les collites del voltant de la central.... en fi que tota la lluita que no va ser inútil però aplega a molta i diversa gent, no va poder aturar la central que ara amb el pas del temps ha quedat obsoleta i deu tenir uns costos de manteniment massa elevats...per obtenir beneficis...

Però tot té el seu final i la Tèrmica aturada de fa dies ara comença a ser desmantellada. Durant trenta anys ha produït electricitat que no sabem cap a on ha anat, ni coneixem a les butxaques que hauran anat a parar el dividends. El territori ben segur que no la necessitava i el territori haurà també de veure si amb la seva desaparició encara persisteix part de la seva segura contaminació. Però allò de no hi mal que cent anys duri (ni cos que resistir-lo pugui) s’ha complert.

Enderrocada, morta i enterrada.

(1) Imprescindible  per conèixer la lluita contra la Tèrmica la lectura de l’extens capítol sobre la central de Cubelles  al llibre Malgrat tot avançàvem  escrit per Ramon Farré de l’editorial El Cep i la Nansa a  l’any 1981.