El motel del voyeur

Aquest llibre del conegut periodista Gay Talese no ha estat exempt de polèmica. Primer pel seu contingut, es tracta del relat d’un voyeur, un propietari d’un motel que al llarg dels anys es va dedicar a espiar a través d’uns seguit de punts d’observació els hostes de les habitacions i constatar quina era la seva activitat sexual i també fer alguns comentaris sobre la personalitats dels mateixos i en segon lloc va ser polèmica perquè el mateix Talese va considerar en algun moment que potser tot plegat era una ficció i va dubtar de la veracitat del relat i per tant podia ser víctima d’un engany periodístic. Talese, que va ser un dels iniciadors de l’anomenat nou periodisme, en que el lector tenia una presència activa en el discurs narratiu, fa aquí que el reportatges-llibre acaba agafant una certa conjuntura de narració ficció.

Aquets llibre n’és una mostra clara ja que esdevé un llibre-reportatge amb una presència molta activa del personatge que va inspirar el llibre.

Gay Talese es nascut a l’any 1932. És un escriptor nord-americà de best sellers. Des de l'any 1956 fins al 1965 va ser reporter del diari The New York Times. Després va treballar per diaris com Times, Esquire, The New Yorker o Harper’s Magazine. Talese va definir, juntament amb Tom Wolfe, l'anomenat periodisme literari o "Nou periodisme". De tots els articles que va escriure, els més coneguts com el que va fer sobre Joe DiMaggio o Frank Sinatra o Dean Martin. L'article Frank Sinatra Has a Cold va ser nomenat com "la millor història Esquire que s'ha publicat mai".

Gay Talese ja destacava com a redactor des de petit. Va escriure el seu primer article amb quinze anys anomenat  Swan Son. Va entrar en la universitat d'Alabama i allà va escriure un total de 311 articles i columnes per al Weekly Ocean City Sentinel-Ledger. Després d'alguns articles va ser ascendit i va crear una columna anomenada High School Highlights on se'l va considerar el nou Balzac.

Va finalitzar els seus estudis a la universitat d'Alabama i un cop graduat va entrar al New York Times com al "noi de la fotocopiadora". Més endavant, després d'estar una temporada en l'exèrcit fent servei militar, The New York Times li va demanar de tornar com a reporter i li va assignar les pàgines d'esports. Allà es va quedar com a reporter durant 10 anys. Després va començar a treballar com a reporter per el Times i més endavant per el Esquire on allà va poder començar a escriure del que realment volia. Li van donar llibertat i el primer article que va escriure va ser “New York/ New York“ al juliol de 1960.

Mentre treballava en els diaris més importants de la ciutat, Gay Talese anava escrivint llibres que relataven anècdotes i històries relacionades amb la seva vida. Històries sobre el seu primer treball, al The New York Times com a noi de la fotocopiadora, com dades dels seus orígens, una família d'immigrants italians que van arribar a Amèrica el 1922.

El protagonista sens dubte del llibre de Talese és Gerald Foos que durant molts anys va espiar les intimitats dels clients del seu motel. I va anar enregistrant un dietari que va posar en mans de Talese de mica en mica i en diversos lliuraments per veure si era susceptible de convertir-se en obra literària. Talese queda admirat i encuriosit dels documents que va rebent fins que es troba directament amb Foos i participa activament en l’observació en un parell d’ocasions de clients del motel. Un cop han passat els anys i han prescrit les possibles responsabilitats penals Talese decideix fer el llibre reportatge sobre les aventures i desventures de Gerald Foos i la seva llarga ocupació com a voyeur. D’aquí en sorgeix el llibre El Motel del Voyeur.

Foos construeix en el seu motel un espai d’observació que a vegades comparteix amb la seva esposa. En alguna de les habitacions hi fa punts secrets d’observació i especialment ubicats per veure-hi i contemplar el seus hostes.

Evidentment seleccionava el seus clients en funció de la seva aparença física i la seva intuïció sobre el seu comportament sexual i els ubicava en aquestes habitacions per fer-ne l’observació dels seus usos i costums sexuals.

Aquesta actitud, del tot reprovable, i penada als EEUU, Foos la considera com una observació sociològica i científica, en definitiva es creu un investigador de la conducta humana, una conducta però que només analitza des de la vesant sexual. Foos considera que la seva observació és més científica que alguns del treballs sociològics fets ja que ell treu conclusions de les activitats sexuals que són fetes sense saber que se’ls esta`observant i per tant amb naturalitat i autenticitat.

Foos registra les activitats dels hostes i va traient conclusions sobre els aspectes i formes del cos humà i com afronten les relacions les diverses persones que són observades. El llibre consisteix en un seguit d’escenes que són observades, descrites i catalogades per Foos i a partir d’aquí treu algunes conclusions que per res serveixen i per altra banda també el voyeur intenta indagar en la vida d’alguns dels personatges. En el llibre en dóna prou dades i característiques perquè si algun d’aquest hostes del motel el llegeix es pugui sentir identificat. 

El llibre més que de Gay Talese podria ser la transcripció detallada, documentada i posada en solfa de Foos.

La seva lectura acaba essent reiterativa i per tant es pot arribar a fer avorrida i pesada. Però cal dir que està prou ben escrita com per fer-ne una lectura crítica.

Interessant però més enllà de la polèmica que va generar la crítica tampoc la consirar la millor obra de Talese.

El motel del voyeur
Gay Talese
Narrativa Internacional
Editorial Alfaguara
Barcelona, gener del 2017
Discutible Talese