Tierra sin hombres

L’autora explica en la novel·la la vida de les "vídues de vius" concepte que va encunyar Rosalía de Castro que feia referència a  les dones que es quedaven en els seus pobles esperant el retorn dels homes que havien emigrat a Amèrica per guanyar-se la vida a voltes mai hi havia retorn o amb retorns escadussers. Aquestes dones es veien abocades a la solitud i a guanyar-se la vida per ella i la seva família, solitud a la qual es van enfrontar esperant la  tornada dels seus marits emigrats. Aquestes dones són les que en la novel·la són homenatjades per l'escriptora Inma Chacón en la seva novel·la, "Tierra sin hombres", un retrat de la Galícia rural de finals de segle XIX i principis del XX. Però la novel·la parla també d'aquests homes que van haver d'anar-se’n dels seus pobles obligats per les penúries econòmiques impossibles de superar, al seu desarrelament i a la seva enyorança. L'autora va explicar en una entrevista, que recorda aquests sentiments que ella mateixa va sentir quan la seva família va ser a viure a Madrid.

"Tota la meva vida he sentit el desig de tornar a la meva terra. Quan has hagut de sortir per obligació, no per desig, asseguis molta nostàlgia",

Inmaculada Chacón Gutiérrez va néixer en 1954 en Zafra, Badajoz. Germana bessona de la, també escriptora, Dulce Chacón, es trasllada amb la seva família a Madrid als dotze anys, instal·lant la seva residència definitiva en aquesta ciutat.

Estudia i és doctora en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid. Treballa en el lloc de degana de la facultat de Comunicació i Humanitats a la Universitat Europea, i funda i dirigeix la revista digital Binària, a més de fer-se càrrec de l'adreça del Doctorat en Comunicació, Auge Tecnològic i Renovació Soci-cultural.

La seva germana Dulce mor en 2003; poc abans de morir, encarrega a Inma que escrigui una història sobre una princesa asteca lliurada com a regal a un dels capitans d'Hernán Cortés, ja que a ella no li donarà temps a escriure-la. Amb aquesta premissa i aquest encàrrec, Inma Chacón pren la decisió d'abandonar en 2004 el seu treball per dedicar-se de ple a la literatura i escriure la que serà la seva primera novel·la, La princesa índia, publicada en 2005 i que té èxit de públic i rep favorables crítiques. Després d'aquesta primera obra que publica en 2005, surten a la llum dos poemaris, Ales, en 2006 i, a l'any següent, Ordits.

Des de finals de 2005 és columnista d'El Periódico d'Extremadura. En 2007 publica, amb encara millor acolliment, la seva segona novel·la Les filipinianas; una història ambientada a Filipines al segle XIX.

La seva primera incursió en la literatura juvenil serà Nick: una història de xarxes i mentides en 2011; una història d'amor en intrigues enmig d'una xarxa social.

El llibre es centra en la història de la vida de les germanes Elisa i Sabela filles de la Rosalia una “leiteiria” de condició pobre i humil però amb prou empenta per tirar endavant la família que viu de la llet que pot vendre a la ciutat de Ferrol. El marit de la Rosalia, en Mateo emigra a Amèrica i fa visites escadusseres a la seva família parlant dels negocis que pensa però que mai porta a terme. Deixa amb la Rosalia al seu germà Manuel, un home senzill sord de naixement, és un home bo que ajuda al treball familiar i sobretot té una gran estima per les germanes i les protegeix. Rosalia té la vista fixada en Eloy, fill d’un peixater que progressa econòmicament. Eloy és l’únic batxiller del poble i és el que ha triat Rosalia per ser el marit de la seva filla Elisa. Però l’altre germana Sabela està enamorada secretament d‘Eloy.

L’irrupció en l’escena de Martín, un miner que enamora a Elisa i acaba casant-hi porta un seguit de conseqüències i intrigues familiars. I per damunt de tot de les xafarderies i supersticions que eren moneda comú a la Galicia Rural de finals del segle XIX i principis del XX, fan que les relacions familiars esdevinguin d‘una precarietat extrema. L’evolució dels personatges, les seves intercessions, aspiracions i passat comú esdevé una trama potent i molt ben desenvolupada .

Tierra sin hombres ens narra també la vida en les petites comunitats, una terra de vídues de vius que han vist com els seus homes abandonaven la terra per una aventura sense masses possibilitats de tenir èxit i aconseguir una vida millor i que si tornen tenen un profund desarrelament a la seva terra.

El context de la història es situa en indrets, petits nuclis on tot se sap i si no es sap s’inventa ja que la rumorologia, la maledicència, o la derivació de supersticions i antigues creences generen situacions que fan condicionar, i molt, la vida quotidiana i les relacions entre les persones, sobretot si aquestes tenen algun tret que els diferència de la majoria. Així mateix la influència de l’església a través del “rector” és evident i ajuda a voltes a resoldre situacions i en altres aguditza la discriminació.

Excel·lent descripció dels paisatges, els elements meteorològics que juguen un paper important en la narració i també els entorns on transcorre la trama així com la vida quotidiana en aquets petits nuclis. 

Novel·la que fa un homenatge a les dones que van suportar condicions de vida molts dures però la voluntat de sobreviure i d‘enfortir els nuclis familiars les fan reeixir i poder tirar endavant.

Novel·la també de transgressió de les condicions i l’estatus quo d’una societat tancada i ancorada en unes tradicions ancestrals que gairebé esdevenen llei i obligacions.

Molt Interessant.

Tierra sin hombres
Inma Chacón
Autores Españoles i Iberoamericanos
Editorial Planeta.
Barcelona, setiembre 2016