Deixin l’escola en pau d’una vegades per totes!

Sempre que hi ha alguna situació més o menys complicada de la relació -i ara ho és molt- entre l’Estat i Catalunya s’alcen les veus més jacobines i intransigents carregant contra l’escola a Catalunya i fent-ho volen aixecar dubtes sobre la seva qualitat convivencial i la seva capacita educativa.

Amb l’episodi actual de desencontre hi ha algunes “perles” que un cop més ens fan veure que hi ha una autèntica i irracional animadversió contra l’escola Catalana.

Va aixecar la llebre Alfonso Guerra que entre altres invectives contra Catalunya i el procés va assenyalar: “llevan años desarrollando un movimiento prefascista”. Muestra de ello serían los “40 años con colegios catalanes controlados por ‘rufianes’ y una tele pública (TV3) asquerosamente sectaria, envenenada”.

Sembla estranya que aquell que era assenyalat com un dels intel·lectuals del PSOE i que va tenir tot el poder possible arribi a dir semblant tonteria, s’ha begut l’enteniment o ha perdut el sentit de la realitat?.

Però aquesta declaració té el seu seguiment en dirigents del PP. El ministre Dastis segueix amb aquesta ignorància, que segurament l’inhabilitaria com a ministre en qualsevol país seriós,quan afirma que “si se va a Catalunya sólo se escucha hablar catalán y los que quieren hablar castellano se encuentran con dificultades” i quan el periodista que l’entrevista insisteix "es cierto que en las escuelas se puede enseñar francés, inglés y alemán pero no español", el titular de Asuntos Exteriores es contundent amb la seva resposta: "Efectivamente". Desconeix el ministre l’informe PISA en que assenyala que a Catalunya l’alumnat treu millor nivell de castellà que a la resta d’Espanya?.

Però aquesta declaració inadmissible i que ella mateix es desmenteix encara puja un grau o dos graus quan Xavier Garcia Albiol afirma en declaracions radiofòniques que a Catalunya ha assegurat que hi ha escoles, sobretot a la Catalunya Interior, on s'educa els nens en l'odi a Espanya i creu que l'aplicació de l'article 155 serviria per corregir situacions com aquesta. I encara afegeix: “el Govern fa dècades que actua amb deslleialtat i que s’ha aprofitat de la confiança de l’executiu espanyol -especialment en el camp de l’educació- “per crear un caldo de cultiu i per dur a terme un cop d’Estat”.

I per adobar-ho Iñigo Méndez de Vigo, va donar la raó al diputat de Ciutadans, Toni Cantó, quan aquest va enumerar els suposats casos de manipulació de nens i nenes i va demanar que l’Estat prengui la tutela de les escoles catalanes a la Generalitat. Méndez de Vigo va explicar llavors que s’han enviat dos requeriments a la conselleria d’Ensenyament amb un recull de denúncies i fets que consideren constitutius de delicte.

Hi ha una certa visió d’aquets partits, PP, C’s i en una part del PSOE que afirma que l’educació a Catalunya ha estat un vehicle de transmissió d’una ideologia basada en la tergiversació de la història, que ha influït molt decisivament en diverses generacions. Aquesta percepció esbiaixada i políticament perversa el que pretén és llençar el missatge de que l’Escola a Catalunya ha estat un instrument no de cohesió sinó clarament d’ensinistrament identitari.

Res més lluny de la realitat.

Atacar l’escola a Catalunya és atacar la cohesió per poder parlar de l‘enfrontament social que voldrien que hi hagués per rendabilitzar qualsevol mesura que permeti ofegar a Catalunya.

A Catalunya el seu sistema educatiu genera consens social, polític, parlamentari i en el sector. La Llei d’Educació de Catalunya, tot i algunes reticències, va generar un ampli consens i naturalment en el tema de la llengua també hi ha un ampli consens i un reconeixement mundial de que el sistema d’immersió és un sistema coherent, i vàlid per la situació de la realitat lingüística a Catalunya.

Però ja fa temps que el tema de la llengua és un camp de batalla polititzat per determinats sectors -molt minoritaris- de la nostra societat, sectors que tenen poc coneixement de la realitat de les nostres escoles i que semblen viure en una realitat diferent a la de la majoria del país, les declaracions del ministre Dastis en són una prova fefaent. Un ministre no pot ignorar la realitat si no és que al darrera hi ha la voluntat política de generar conflicte. La llengua no ha esta mai un problema a l’escola. Els criteris professionals que s’han aplicat, en el marc d’un sistema d’èxit reconegut internacionalment com és el de la immersió, sempre han garantit que l’alumnat aprengués el que cal, tant sobre la mateixa llengua com en les altres matèries. La llengua no ha esta mai un problema a l’escola malgrat sistemàticament des dels sectors més retrogrades ho vulguin fer servir per atacar la cohesió del país.

Aquesta sistemàtica carrega sobre la llengua, aquesta insistència obsessiva va lligada a la voluntat uniformitzadora i centralitzadora de burxar en els aspectes lingüístics que són aspectes sensibles i que formen part dels referents de la nostra societat. La llengua tal i com s’està treballant avui a les escoles no és cap impediment per la realització de la personalitat de ningú, la llengua i els percentatges de la seva utilització a l’escola sempre s’han aplicat amb criteris pedagògics, d’entorn, d’oportunitat i de necessitat. Tornar-hi ara sembla un apèndix més de la voluntat, no sols d’impedir la lliure determinació el país, sinó ja la minsa autonomia que avui disposem després de l’aplicació encoberta de l’article 155 de la Constitució. 

Catalunya és sabut i reconegut va saber dotar-se d’un sistema escolar que no separés per raons lingüístiques i al llarg dels anys amb les modificacions per millorar el sistema i les necessàries correccions corresponents ha fet que el model sigui un model que ha resultat de notable èxit per l’alumnat i que ha estat valorat positivament no només pels propis alumes sinó també pels experts a nivell internacional. Un sistema flexible, adaptable, ajustable a les circumstàncies, acomodable a la diversitat, capaç d’integrar i cohesionar i que, a més, genera aspectes inclusius en l’alumnat que prové d’altres àmbits lingüístics i socials, en definitiva és una sistema cohesionador.

Destruir el sistema educatiu per part del PP i altres acòlits té sentit perquè trencant-lo trenquen la cohesió del país i trencant la cohesió fracturen la unitat del poble català que és la seva autèntica força.

Deixin l’escola en pau!