-
Negre sobre blanc, notes de lectura
-
Frederic Llopart
- Vilanova i la Geltrú
- 25-11-2017 20:06
Coberta de la 'La fada negra'. Eix
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
La fada negra, guanyadora del premi Josep Pla és la bona combinació de novel·la històrica barrejada amb una història de crims, misteri, terror i molta, molta acció. La narració es situa a la Barcelona del 1843, en els anys complicats del regnat de la nena-reina Isabel II i la regència del general Espartero. Amb les diverses revoltes conegudes com els “bullangues” com a conseqüència del malestar de la ciutadania de Barcelona per molts motius, des del primer sindicalisme i les revoltes del republicans fins a la fam que hi havia entre les classe populars. A més la presència de l’exèrcit creava una certa sensació de submissió de la ciutat a la milícia i això aixeca recels.
En mig d’aquest ambient es desenvolupa la trama al voltant de la mort violenta d’un seguit de nens i nenes que desferma també tota una rumorologia i una llegenda negra a la ciutat.
Xavier Theros és nascut a Barcelona a l’any 1963, és antropòleg, escriptor i poeta. Cofundador del duet de poesia Accidents polipoètics i autor de diversos llibres sobre la ciutat de Barcelona com La Sisena Flota a Barcelona (Premi Josep Maria Huertas Claveria) o Barcelona a cau d’orella (2013). Col·labora regularment als diaris El País i Ara i a la revista Viajes National Geographic. La fada negra és la seva primera novel·la. Ha treballat en diversos monòlegs teatrals que ha representat en molts i diversos indrets.
És autor de diversos llibres humorístics, així com de l'assaig històric "Burla, escarnio y otras diversiones" (Ed. La Tempestad, 2004),. Un estudi sobre l’humor a l’edat Mitjana. Aquest treball és recomanat en els estudis acadèmics sobre aquesta època de la història.
Ha treballat en món del periodisme amb programes en diverses emissores i en diversos diaris també com Diari de Barcelona o El Periódico, té una secció fixa a l’edició en català del diari El País
Ha fet també de traductor al castellà de diverses obres destacant el llibre Pandora al Congo, d’Albert Sánchez Piñol (Suma Editores). Ha participat en el projecte de memòria històrica "La ruta de l’Anarquisme", que va funcionar durant diversos anys a la ciutat de Barcelona
El 2017 guanya el Josep Pla amb la novel·la ‘La fada negra’, un ‘thriller’ històric ambientat a la Barcelona de 1843. La Fada Negra emmarca la trama, ben ordida certament, a l’any 1843 durant el temps en que la ciutat va viure assetjada i bombardejada per les tropes del general Espartero al llarg de prop de tres mesos per sufocar els aixecaments de la ciutadania coneguda com la revolta de la Jamància o coneguda també com les bullangues, moviment protagonitzat pels liberals que intentaven arrancar al poder central algunes reformes de caire progressista. Les bullangues es van produir primer amb la mort de Ferran VII i després de les guerres carlines i amb la pujada al tron d’Espanya d’Isabel II. Va ser un enfrontament entre aquells que creien possible liberalitzar el sistema contra aquells que encara es volien imposar per la força i mantenir l’ordre establert al preu que fos.
En mig d’aquest ambient ens trobem al capità Llàtzer Llampades, un capità de vaixell expulsat de la marina mercant després d’un judici per un tràgic naufragi que va acabar amb la mort de tota la tripulació i la pèrdua de la càrrega, aquets fet l’ha marcat per sempre ja que va perdre el seu patrimoni i la seva família el va fer abandonar Cuba i en retornar a Barcelona es converteix en policia portat per les circumstàncies i per la necessitat de refer la seva vida.
La trama de la novel·la té diversos fronts, per una banda la necessitat d’esclarir la mort de tot un seguit de nens i nenes que moren en estranyes circumstàncies i sobretot el fet de que els cadàvers es troben amb un pèrdua notable de sang. Tot comença en fumador d’opi de Montjuic, el Cafetin de Mindanao, on es troba mort el fill d’un comerciant ric de Barcelona. A aquesta mort en segueixen d’altres i fa que aixequi rumorologia i llegendes populars moltes versions entre aquestes fa fortuna l’apel·latiu de la Fada Negra a qui causa aquestes morts que ben aviat es descoberta pel capità Llampades i la persecució nodreix bona part de la narració. Llampades sap que podrà trobar l’assassina mentre la ciutat de Barcelona estigui assetjada i no se’n pugui sortir i comença una cursa contra rellotge per trobar i detenir la persona que causa les morts, el final sorprenent dóna tota la informació sobre el misteri.
Paral·lelament a aquesta trama principal també hi ha la part d’enfrontament entre les bandes de delinqüents capitanejades pel Dents de Rata i en Junceda que tenen atemorida a bona part de la ciutat pels seus sagnants enfrontaments. El capità Llampades té com a missió també detenir i matar a Junceda, que ha protagonitzat moltes malvestats i és un dels impulsors des de l’ombra dels aixecaments populars per obtenir beneficis especulant amb els espais que els bombardeig deixarien arrasats.
En fi, un compendi de subtrames que fan de la narració una magnífica fotografia de la Barcelona del moment amb descripcions de notable realisme i interès.
Coneixem també a través de les relacions del Llampades a la vídua Niubó amb qui manté una turmentosa relació però en la que ambdós hi troben cura dels seus neguits i temors. Els secundaris sergent Gutiérrez, comandant Estruch, o la Mariona la Dolça, el metge Cendrós i altres completen el cercle sobre el capità Llampades, un personatge que malda per trobar el seu espai i fer la seva feina en moments d’una extrema convulsió,
Història carregada de tensions, passions i també els sentiments, molt ben ambienta en una Barcelona assetjada i bombardejada sistemàticament, en la que els personatges, cadascun amb la seva turmentada història, vol tenir el seu paper en la trama.
Molt interessant.
La Fada Negra
Xavier Theros
Premi Josep Pla.
Col·lecció L’Àncora 245.
Editorial Destino, Barcelona 2017
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!