De nou en campanya

Possiblement ens haurien de situar en el túnel del temps i retrocedir per trobar, com ara en alguns mítings, cadires buides perquè alguns dels candidats està empresonat o fora del país. A l’any 1979 a les eleccions generals a Corts la candidatura del BEAN encapçalada per Lluis María Xirinacs en els actes electorals deixava cadires buides en senyal de record i protesta alhora per algun candidat empresonat.

Vet aquí que gairebé quaranta anys més hi tornem a ser..

La diferència a més del temps i les circumstàncies transcorregudes és que ara són dos cap de llista i a més President i Vicepresident del govern de Catalunya no poden concórrer i participar amb la normalitat exigida en un procés electoral.

Això sol ja demostra que les eleccions no són “normals” és mouen en l’excepcionalitat i aquesta excepcionalitat comença ja en el moment de la seva convocatòria. Intervenció del Govern de Catalunya, dissolució del Parlament per part del govern de Madrid i convocatòria per part del President del Govern i cal dir que amb un informe del Consell de Garanties Estatutàries molt crític amb el procés i amb les actuacions del govern central.

Dos caps de llista que no poden fer campanya de manera directa. La justícia (in) doncs entra també en campanya Junqueras a la presó i Puigdemont a Brussel·les fent campanya a partir de l’ús de les noves tecnologies. Noves tecnologies que estan en el punt de mira per evitar alguna que altre tupinada.

Buf! Tot plegat va molt fort

I aquesta possible tupinada és un  element que donen a aquestes eleccions  una certa pàtina de “anormalitat” ERC vol mobilitzar 14.000 apoderats per fer un recompte alternatiu perquè creuen que l‘estat pot fer una tupinada per modificar els resultats.

I per contra el PP per mitjà de Garcia Albiol aconsella als seus votants que vagin a votar amb la papereta des de casa per evitar que hi hagi amenaces i pressions als votants hipotètics del PP.

I encara més llenya el foc, el Ministeri de l’interior dóna instruccions a Mossos, Policia i Guardia Civil perquè vigilin tot el procés des de la jornada de reflexió fins el recompte, l’ingerència exterior sembla que està al darrera de l’ordre de la Secretaria d’estat per la seguretat i en concret diu: "Se intensificará la vigilancia del ciberespacio con el fin de detectar movimientos encaminados a alterar el normal desarrollo de las elecciones", Ui, ui, ui que venen els russos...

I si tot plegat no estava prou embolicat arriba l’enquesta del CIS i ens deixa gelats, podria ser que Ciutadans arribés a ser la primera força política. El sondeig li dona un percentatge de vots més alts que a ERC que fins ara semblava que seria de llarg la primera força. Oh Sorpresa!!

N’hi d’altres que donen resultats molts diferents però hi ha una coincidència general en que la participació arribarà a nivells mai vistos. Si aquest percentatges del 80 % són d’abans de la campanya veurem si aquesta serveix per esperonar encara més la ciutadania. Si fos així els nivells de votació serien impressionants, una excepcionalitat, una anormalitat, i potser els resultats podrien fer variar les suposicions que fins ara s’estan fent.

Però si sempre hem desconfiat de les enquestes pels errors continuats que han donat de l’estimació de vot confiem que un cop més l’enquesta del CIS  s’equivoqui com ha vingut passant en les darrers any si no és així..., si no és així el panorama pot donar un gir inesperat i ens temen que no massa adequat per els aspiracions el país.

Han començat també els debats electorals, aquelles confrontacions a nivell personal que és on es poden (podrien) veure els matisos ideològics i les propostes més singulars de cara a l’electorat. De moment del que portem vist no ha sorgit masses propostes programàtiques o ideològiques més enllà de circumscriure’s al tema nacional. Important sens dubte però instrumental també.

I molta agror, molta, amb retrets i atacs personals, potser la situació general ho complica tot.

Per tant seria d’agrair que al llarg d’aquesta campanya i malgrat costi per l’excepcionalitat de la mateix arribessin nítidament les explicacions programàtiques de cada opció. S’agrairia.

Tot i que el handicap és l’absència obligada de dos caps de llista. Per una  banda l’absència de Junqueras i Puigdemont llasta la força de les seves candidatures perquè al no ser-hi la seva imatge és desdibuixa però en contrapartida eviten qualsevol demanda d’explicacions de perquè, a més de la bogeria de l’estat, hem arribat fins aquí. Perquè alguna responsabilitat devem tenir en la situació actual. I calen moltes explicacions, oi? O no?

I a més es dóna la paradoxa que unes eleccions que han estat convocades amb dubtes de legitimitat i per descomptat sense la aquiescència del Parlament de Catalunya ni del President (el de veritat) que és qui té la capacitat de convocar-les, aquestes eleccions que no són fetes amb la necessària normalitat democràtica poden ser substancial per país, i pel seu futur, d’aquí possiblement la voluntat massiva (de moment demoscòpica) de la ciutadania d’anar a votar.

Amb tot sembla que hi ha partit, que no tot està decidit i aquest cop si que cal jugar. Ja se sap que es pot guanyar o perdre però cal jugar, del contrari la derrota és segura i com que el que hi ha en joc és prou important per tothom tornarem a tenir una campanya intensa i fins el darrer minut com a mínim. Ni un vot possible es donarà per perdut.

Perquè l’endemà de les eleccions seria positiu, que a més de tocar-nos la loteria encara que sigui la nacional espanyola, es pogués clarificar el panorama.

Que la grossa o el “gordo” vingui carregat de possibilitats de tirar endavant...

O acabarem amb dos govern, el que surti de les urnes i el de l’exili... más madera!!