La mala hierba

Novel·la sobre el comportament humà, no és una novel·la amable i en alguns moments crea un certa sensació d’angoixa. És realment una narració de ficció però sembla que no hi hagi millor ficció que traslladar a la literatura els fets que es donen a la mateixa realitat, a la mateixa vida. Els comportament de determinats joves fruit de la seva manca d’interès, fruit d’una educació complaent i d’unes circumstàncies en que tot els és ben fàcil en moltes coses i lligats de manera gairebé umbilical amb les xarxes socials que d’alguna manera en alguns aspectes dirigeixen el comportem d’algunes d’aquest joves. Finalment aquetes xarxes socials seran les que determinaran com van succeir un fets que poden semblar impensables i impossibles

Agustín Martínez va néixer a Lorca, Murcia, en 1975. Llicenciat en Imatge i So a la Universitat Complutense de Madrid, va iniciar la seva carrera professional en la publicitat, però aviat es va creuar en el seu camí l'escriptura de guions de ficció. Al llarg de divuit anys ha participat en nombroses sèries de televisió i programes de ràdio. Treballs que han estat reconeguts amb diversos premis.

La seva primera novel·la, Monteperdido, va suposar un enlluernador debut amb excel·lents crítiques aquí i a l'estranger. Els drets s'han venut a més de deu països, incloent França (Actes du Sud), Alemanya (Fisher), Itàlia (Rizzoli) i Regne Unit (Hachette). La mala herba també s'està traduint ja a l'alemany i a l'italià.

"Vull recordar-te descansant sobre el meu pit, exhausta després de fer l'amor, i no com el vaixell que s'enfonsa en un toll de sang als meus peus.

Ho intento amb totes les meves forces; juro que ho intento."

Aquestes paraules les diu Jacobo quan desperta d’un coma en que està en un hospital després de que hagin assaltat casa seva i hagin disparat sobre la seva dona Irene que mor en el tiroteig i sobre ell mateix.

La novel·la ens situa al poble de Portocarrero, un poble perdut en el desert d'Almeria on la majoria dels seus habitants viu de l’agricultura i d’alguns treballs diversos que els proporciona el cacic del poble. Allí coneixem a Jacobo, la seva esposa Irene i la seva filla adolescent, Míriam. Són nouvinguts, han arribat al poble expulsats de la gran ciutat per la crisi, ella, la Irene, hi té al seu germà i aquest fet els ajuda a aconseguir una petita casa en mig del no res i poden intentar refer la seva vida. La crisi ha sacsejat a aquesta família, com a moltes. Aquí al nou poble han acabat vivint en una casa mig atrotinada i protegits per la família d’Irene. Han d’aprendre a viure novament o malviure sense les comoditats que el seu estatus anterior els permetia. Desarrelats qui viu amb major dificultat aquesta situació és la filla, Míriam, que allunyada del seus amics als que ja estava acostumada intenta sobreposar-se. Coincideix aquest trasllat i viatge cap a menys, a la pèrdua del seu estatus social anterior i el benestar que tenien. En un moment de rebel·lia pròpia de l’adolescència vivint els primers conflictes amorosos i les baralles amb les noves amigues.

Una nit en la qual Míriam està fora passant la nit a casa d’una de les seves amigues, uns intrusos irrompen a la casa de Jacobo i Irene, armats i disparen al matrimoni. La dona mor i Jacobo gairebé. Ferit es traslladat a l’hospital i s’ha d’enfrontar a una lenta i penosa recuperació. Quan desperta és conscient de la tragèdia i burxa en el seu cap per trobar alguna explicació i també va fent un retrat de com es van esdevenir els fets.

Però a més de les naturals preocupacions després d’aquest fets encara en té una altra de més desconcertant ja que totes les mirades acusatòries sobre els fets recauen amb al Míriam que l’assenyalen com a responsable dels fets.

Amb aquest fets es va tramat i ordint la trama que va donant petits salts en el temps deixant espais en blanc narratiu que després quan el puzle lligui i encaixi i donant un resultat és realment molt esgarrifós.

Mentre es van esbrinat els fets veiem com transcorre la vida al poble, amb un retrat dels habitants el poble de Portocarrero i veiem com desconfien de qualsevol nouvingut, tenen autèntica basarda perquè es pugui trencar l’artificiós equilibri que mantenen per evitar el conflicte entre ells. Una societat tancada i resclosa en mig d’una mena de desert. Les dependències que es generen, l’omnipresència de la família del cacic que va alimentant a la resta de pobladors reclamant-les-hi la fidelitat servil.

En el relat hi juga un paper important la figura de l’advocada de la Míriam, la Nora, singular advocada que creu fermament en la innocència de la seva clienta, Jacobo intentarà descobrir què va succeir realment aquesta nit. Però a mesura que avança la recerca, sortiran a la llum nous interrogants que afecten a la tancada i  endogàmica comunitat de Portocarrero, on ningú sembla innocent.

Coneixerem qui és qui en la narració i quin paper juguen en la situació que planteja la novel·la. Les relacions usuals i les inconfessables que es donen en la comunitat, les velles històriques del passat que retornen al present i obren velles ferides. Finalment s’escateix que va passar aquella nit i realment el final és corprenedor. “Seguia creixent malgrat tot, com la mala herba".

Llibre interessant ben narrada la història que té moments de molta complexitat, retrat d’uns personatges que tenen el seu paper en la vida real i també en aquest espai de ficció que és La Mala Hierba.

L’autor domina el temps de la narració, adequant la trama a la sortida i paper dels protagonistes i dels personatges secundaris, ho fa molt bé i això fa que la novel·la tingui el nivell d’intriga creixent. Les històries paral·leles que confluiran amb al principal també són prou interessant per sumar entitat al llibre.

La mala hierba
Agustín Martínez
Plaza y Janés
Barcelona, maig 2017