Pensions (I)

Si mirem l’increment acumulat del cost de la vida veurem que des del 2010 les pensions han tingut un augment entre un 3 i un 4%, i que l’IPC ha pujat un 7,7%. Cada pensionista ha perdut 2.387 euros. Si les pensions s’haguessin actualitzat d’acord amb l’evolució dels preus, serien, de mitjana, 432 € anuals més altes. Queda dins de la llei aquest 0,25%?  

L’article 50 de la Constitució indica que els poders públics són els garants que les pensions púbiques estiguin actualitzades i siguin suficients per al sosteniment de la tercera edat. Actualment ni s’actualitzen periòdicament (des de 2011) ni es poden considerar suficients (de mitjana, 955€ al mes). Què hi diu el Tribunal Constitucional? Què fan els partits polítics que van posar el tema com a bandera de l’agenda política? Un silenci esgarrifós… i vergonyós!!!

El sistema públic de pensions té problemes, però si no s’hi posa remei, cada cop anirà a pitjor. Els ingressos cauen a causa del treball precari i del pagament, a costa dels comptes de la Seguretat Social, de despeses que no corresponen. Mentrestant veiem com cada cop més el sistema financer incrementa la  propaganda de plans de pensions privats dirigits a una majoria de població que no s’ho pot permetre per manca de sou. Si no canviem aquesta deriva, els sistema públic acabarà embarrancant.

El gobierno, per boques diverses i interessades, ens diu que no hi ha diners pera cobrir les pensions, que cobrem massa anys, que volem cobrar massa. Això ens ho diu un gobierno que rescata autopistes radials per valor de 3.700 milions, un gobierno que, malgrat la decisió en contra del Tribunal Constitucional, s’ha afanyat a pagar 1.350 milions al Castor dels més de 3.500 que acabarà pagant-li.  Això és l’equivalent, aproximadament, al pressupost anual d’educació de Catalunya.

Actualitzar les pensions 2017, d’acord amb l’ IPC, hauria costat 1.500 milions. I el gobierno, amb satisfacció i orgull, ens diu que l’economia va bé. Deu ser cert per a la macroeconomia, però les persones no ho vivim així. Els sous han d’augmentar realment. No és suficient un compromís, amb condicions, per al 2020, i no es pot deixar els pensionistes bandejats de la recuperació econòmica.

En contrast amb les consignes oficials, pensem que les pensions públiques sí que són sostenibles, i diferents economistes mantenen aquest punt de vista. No són, és clar, economistes mediàtics, i estan sent marginats dels mitjans de comunicació per evitar que transmetin la idea que les pensions públiques sí que tenen futur, o que el seu futur no és de caràcter complementari d’unes pensions privades bàsiques.

Patim la incapacitat del gobierno per a distribuir socialment la riquesa; veiem que cada cop hi ha més distància entre la productivitat real per persona i el guany mitjà per treballador; l’esquerda salarial creix fins a convertir-se en una de les més grans de l’Europa occidental. En aquesta situació el sistema púbic de pensions hauria de tenir el paper pel que va ser creat: combatre la pobresa i reduir la desigualtat. La base és la redistribució de rendes (perquè la distribució no ha estat correcta), i la solidaritat intergeneracional.

Actualment els sistemes públics de pensions són objecte d’utilització ideològica com a forma de qüestionar la validesa de l’Estat del Benestar i justificar les polítiques d’austeritat.

L’auguri de manca de sostenibilitat del sistema de pensions parteix de la posició de no voler afrontar la transformació del sistema, perquè hi ha altres interessos en joc: les financeres, les asseguradores, el sistema bancari en general, miren amb cobdícia els milions que mouen les pensions publiques i volen fer-los seus. Amb els mateixos ulls que miren l’escola pública, la sanitat pública o els serveis públics.

- Molt bé, però d’on han de sortir els diners necessaris per a sostenir les pensions publiques
- D’on n’hi ha! No és un problema econòmic, es tracta d’una opció política que es lliga a un criteri especulatiu privat.
- No ho entenc, m’ho pots aclarir?
- Un altre moment, va bé?

Llorenç Guasch
Iaioflautes Garraf Marea Pensionista del Garraf