Pensions (6), la llei presentada al congrés i vetada per PP i C's

Què volen aquesta gent de la Marea Pensionista? Qui són? La Marea Pensionista de Catalunya és un moviment social que no està adscrit a cap partit polític ni a cap sindicat, i que des de l’any 2013 es mou per aturar i superar la congelació de les pensions imposada per llei el 2012. Hem treballat per estendre la nostra lluita per tot Catalunya i a l’estat espanyol. Pot semblar que és un moviment nascut per defensar els nostres interessos de jubilats, però aquesta no és la raó de l’existència de la Marea Pensionista. D’entrada, malgrat que una majoria sí, no tots som jubilats. Dit això hi ha una diferenciació bàsica per entendre el nostre posicionament: no és el mateix lluitar pels pensionistes que fer-ho per les pensions. No defensem el dret individual d’accedir a una pensió pública, defensem el dret social de poder tenir una pensió pública digna, ara i en el futur.                                                                                                      
Quan es parla de retallades de les pensions hi ha el risc de creure que això únicament afecta els que perceben actualment una pensió, i això és totalment erroni. Els que ja tenim fixada la pensió podem veure com ens la congelen o com la retallen, però la tenim. Qui hauria d’estar més preocupat són aquelles persones que entraran al sistema públic de pensions en breu, especialment a partir de l’any 2019, perquè les condicions tant d’accés com d’actualització seran cada vegada més restrictives. El problema de les pensions és una qüestió que incumbeix a tota la ciutadania, perquè més tard o més d’hora acabarà afectant a tothom. I tothom inclou els joves. Hi ha molta gent jove que s’ha desenganyat de la possibilitat de poder tenir una pensió publica perquè s’han cregut l’argument oficial que NO són sostenibles econòmicament. Però Marea Pensionista creu que l’estat de deteriorament de les pensions és una qüestió política, no econòmica. Un element important per poder revertir la situació és fer entendre als joves que quan defensem les pensions no és pel fet de tenir les nostres congelades. Cal que entenguin que la pensió no és un regal, que és un dret adquirit després d’uns anys de treball i de cotització. I  ells, els joves, es troben actualment que no troben feina (entren més tard al mercat de treball), cobren sous molt baixos (l’índex per a jubilar-se serà també molt baix). Això vol dir que el punt de partida de la seva pensió, si no canvia la llei, serà molt baix.                                                                                                 
El discurs oficial sovint insinua que hi ha un contrasentit entre les demandes d’una jubilació millor i la creació de llocs de treball per als joves, com si fossin dues postures contraposades, però en realitat no és així. Tant la demanda de pensions dignes com la de llocs de treball són dos drets que recull la Constitució. El dia que joves i pensionistes entenguem que podem fer front comú, el moviment reivindicatiu adquirirà una nova força, una nova força que ben segur fa por. El que sí que és un contrasentit és que l’estat faciliti per la via impositiva l’obertura de nous plans de pensions privats i, alhora, digui que no té diners per pagar les pensions públiques. O que ofereixi als empresaris tarifes planes de 100 euros sabent que fent això el que aconsegueix és disminuir les cotitzacions a la Seguretat Social.

La Marea Pensionista concreta les seves demandes en nou punts:                                                                                       
- Que les pensions quedin contemplades dins dels Pressupostos Generals de l’Estat com una despesa més. Les quotes no s’haurien d’eliminar per poder recuperar els Fons de Reserva de la Seguretat Social (la Guardiola).

- Recuperar un model de revalorització automàtica de les pensions en relació amb l’IPC real per assegurar el manteniment del poder adquisitiu, començant per l’1,9 que es va perdre ja l’any 2012.                                                                
- Reimplantar la jubilació als 65 anys.

- Treballar per la millora de l’actual model de pensions públiques per avançar cap a un model de pensió i de salari mínim per damunt dels 1.000 euros.          

- Incorporar al Règim General de la Seguretat Social les persones empleades de la Llar, amb tots els drets, inclosa la prestació per atur i la cobertura de les llacunes de cotització. Aquestes persones, si realitzen un treball per hores, és molt difícil que puguin arribar a cobrar l’atur, i encara menys una pensió digna.

Aquest problema podria quedar solucionat en part si s’aconseguís el salari mínim indicat al punt anterior.                                                                                
- Retornar a la situació anterior al 2 d’agost de 2011 en el sistema de de cobertura de llacunes de cotització durant el període de càlcul de les pensions.

No fer-ho pot representar, en alguns casos, fins a un 38% menys de pensió. L’anterior legislació de l’Institut Nacional de la Seguretat Social calculava la pensió dels treballadors que tenien diversos contractes a temps parcial mitjançant una base reguladora mitjana durant els períodes no cotitzats. Això permetia que la seva pensió no quedés tan reduïda com passa ara.

Però la Marea Pensionista no es mou únicament pel tema de les pensions, el seu objectiu és preservar i recuperar els drets individuals i socials que va costar dècades conquerir i que ara, en pocs anys, els plantejaments neoliberals dels governs del PP i del PSOE ens estan prenent. És per això que formulem tres demandes més:  

- Eliminar qualsevol tipus de copagament o repagament sanitari.                       

- Preservar els serveis públics contra la tendència privatitzadora que els va deteriorant i desvirtuant.                                                                                        
- Reconeixement del dret a uns subministraments bàsics garantits (aigua, llum, gas).                                                                                                                       
Ens sentim maltractats per les polítiques d’uns governs insensibles que afavoreixen, per exemple, les grans elèctriques, unes empreses privades que en el transcurs dels darrers quatre anys han augmentat un 55% el preu de la llum. Aquests preus han estat aprovats amb el vistiplau d’uns consells d’administració en mans de nombrosos polítics que hi han arribat afavorits per les “portes giratòries”.