Pensions (IV): Més impostos per pagar pensions?

En el darrer escrit parlàvem de la manca d’ingressos que tenen les pensions públiques quan s’està dient que disminueix l’atur, que hi ha més afiliació a la Segureta Social, que augmenta el PIB... I acabàvem explicant que a més a més de la manca d’ingressos, explicada però injustificada, calia també fixar-se en com es feien les despeses de l’estat. Som-hi?

No és cert que per poder tenir unes pensions més dignes i actualitzades segons l’augment del cost de vida calgui augmentar els impostos. A l’escrit anterior vam veure que si els diners que l’estat fa arribar a les Pensions circulessin com a transferència en lloc de fer-ho com a préstec, el dèficit de les pensions no existiria o seria mínim. Però fixant-nos en les despeses, una primera mesura seria veure com es distribueix la riques generada pel treball de tots i qui és que decideix les prioritats: és justa la distribució de la riquesa que es fa?

Falten diners per pagar pensions, però el Consell de Ministres va aprovar el 3 d'octubre de 2014 el pagament d'una indemnització de 1.350,7 milions d'euros als propietaris i inversor del Projecte Castor. Tot just un mes després, l’11 de novembre, els diners ja havien estat abonats: una eficiència sorprenent en l’administració! Aquesta indemnització l’estarem pagant els usuaris del gas durant 30 anys. L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), calcula que els consumidors acabaran pagant 4.731 milions pel Castor. El Tribunal Constitucional va dictaminar que no era correcta  la indemnització que s’estava pagant pel Castor, però el gobierno no n’ha fet cas i segueix pagant-la.                                                                                                                                     

Espanya creix a un ritme elevat, per sobre del 3%. Però la desigualtat social, lluny de millorar, empitjora. De fet, des que va esclatar la crisi el 2007 s’ha consolidat com el segon país de la Unió Europea (UE), per darrere de Xipre, on més s’ha disparat la divergència de rendes, 20 vegades més que la mitjana europea, segons adverteix Oxfam Intermón en el seu informe anual. Des del 2007, a Espanya el 10% més rics acumulen prop d’una quarta part de la renda nacional (24,8%). O que, actualment, un 16% dels que tenen ocupació no guanyen el mínim acceptat com a indispensable: l’esquerda salarial existeix i creix.                                                                                                                        

Hi ha dues dinàmiques que es retroalimenten per fomentar la desigualtat. Una és que, tant durant la crisi com en l’etapa de creixement, es fan prevaldre els beneficis i les rendes del capital, enfront dels salaris i l’ocupació, que a més a més són els que més han patit la crisi. 

L’altra és un model tributari molt regressiu que gairebé no pressiona les rendes del capital. El 10% dels que cobren menys van veure el seu sou reduït un 28% entre el 2008 i el 2014, mentre que els sous més alts gairebé no es van veure afectats, 0,9%. 

- Bé, sembla cert que a la cartera hi ha més diners del que diuen, però, voleu dir que és suficient?                                                                                                                                                       

- Ara podríem mirar la guardiola…                                                                                                            

L’any 2000 el govern d’Aznar va crear el fons de reserva de les pensions, la Guardiola, amb la intenció de poder fer front a l’increment del nombre de pensionistes quan la generació del 'baby boom' arribés a l'edat de jubilar-se, entre 2023 i 2040, aproximadament. Aquest fons va augmentar durant els anys de prosperitat, mitjançant els repetits superàvits anuals del sistema i els interessos generats.                                                                                                                        

L’any 2011, quan Rajoy va ser proclamat president, la Guardiola tenia un fons de 67.000 milions d’euros. A finals de 2016 únicament en quedaven 15.000. Què havia passat? El govern havia disposat del 90% d’aquests fons per comprar deute espanyol i fer baixar la prima de risc. Això va ser una inversió que va donar interessos, però els diners del Fons han servit també per pagar cursos professionals, pensions no contributives (les ha de pagar l’estat dels Pressupostos General de l’Estat) i altres conceptes no previstos en la llei que regula l’ús d’aquest fons. La normativa establia que únicament podia disposar del 3% dels fons, però el que el govern va fer va ser modificar la normativa i establir una nova legalitat a mida.                                                                                        

La Guardiola de les Pensions està quasi exhaurida però, tenint present de l’ús que el govern espanyol n’ha fet del dels fons, no deu ser l’hora que estat,  que ha disposat dels fons com si fos seu, ara inclogui en els seus pressupostos el reequilibri de les Pensions? Els pressupostos de l’estat acullen les pensions en alguns casos: el cost del govern, dels diputats i senadors, dels jutges, dels membres de la fiscalia, de l’exèrcit, de la policia, dels cossos especials, de la casa reial, dels alcaldes i consellers...

- Però això voldria dir més impostos per a tots, una major carga fiscal!  Com podeu demanar que els pressupostos de l’estat cobreixin les pensions? No paguem prous impostos ja?               

- Sí, qui els paga, sí...però si hisenda som tots... També es podria fer una reforma fiscal, equitativa, justa i social.
Hi ha dues dinàmiques que es retroalimenten per fomentar la desigualtat. Una és que tant durant la crisi com en el creixement es fan prevaldre els beneficis i les rendes del capital, enfront dels salaris i l’ocupació, que a més a més són els que més han patit la crisi. L’altra és un model tributari molt regressiu que gairebé no pressiona les rendes del capital. El 10% dels que cobren menys van veure el seu sou reduït un 28% entre el 2008 i el 2014, mentre que els sous més alts gairebé no es van veure afectats, 0,9%. 

Si la mirem amb atenció veurem que els banquers espanyols són dels més ben pagats de l’UE. Veurem que 119 banquers espanyols van obtenir l’any 2014 (el darrer  que he pogut obtenir dades) una remuneració superior a un milió d’euros. Aquesta dada posa de manifest que en moments de crisis el nombre de directius amb retribució milionària ha augmentat un 22% respecte l’any anterior. Això fa que Espanya sigui el cinquè país amb un major nombre de banquers amb salaris milionaris, darrera del Regne Unit, Alemanya, França i Itàlia.

- Seguim mirant l’altra butxaca?

Tots paguem entre un 30 i un 35% dels ingressos a l’IRPF. Les empreses de l’IBEX paguen un 15% i les SICAV, grans empreses, paguen únicament l’1%. No cal pagar més impostos, el que cal és una fiscalitat justa.

Mentre es segueix una política sistemàtica de retallades, es produeix un frau fiscal que si no existís, faria innecessàries les retallades. El frau fiscal a l’IVA, segons el cos d’inspectors d’hisenda, és de 70.000 M d’€; suposa tot el pressupost sanitari espanyol (2015), i el 72% d’aquest frau correspon a grans empreses. No cal pagar més impostos, el que cal és una fiscalitat justa.

En un altre escrit parlarem de la fuita de capitals a paradisos fiscals. I de les pensions privades.

Llorenç Guasch
Iaioflautes Garraf Marea Pensionista del Garraf