Pensions (III), això no es pot aguantar!

La situació actual de les pensions publiques és precària, però el futur és de preveure que sigui pitjor. I més encara si no prenem consciència de la situació, i actuem en conseqüència.

- S’endarrereix l’edat de jubilació, demanen més anys cotitzats per cobrar tota la pensió, les actualitzacions són miserables: què més ens poden fer?                                                                     

Aquest any és el darrer que no s’aplica l’anomenar factor de sostenibilitat. Com que l’esperança de vida augmenta, es preveu que els nous jubilats puguin viure (és a dir cobrar) més anys de jubilació que no els actuals. Si és així, per no llastrar més el sistema, els drets que han adquirit com a cotitzants s’hauran de repartir durant més anys, de manera que la seva paga mensual ha de ser menor. Es calcula que cada cinc anys s’aplicarà una reducció de la paga del 0,47%.

Sembla que és poc? Si l’actualització és del 0,25%, en cinc anys haurà augmentat un 1,25%, en el mateix temps haurà perdut, pel factor de sostenibilitat, un 0,47%: fem una resta i veiem què passa? 0,16% d’actualització anual!!! Seguint els càlculs que es fan, l’any 2050 la paga pot haver disminuït un 15%. En el mateix temps, el cost de vida, quant haurà pujat? Sí, el futur és de preveure que sigui pitjor... 

- Però el que no pot ser és que per poder pagar les pensions calgui demanar una i altra vegada un préstec a l’estat! No serà que les pensions són massa altes?                                                                                                                       

El 60% de pensionistes perceben una quantitat inferior als 1.000 euros mensuals. D’aquests, el 15% cobren un màxim de 500 euros. Entre els 1.000 i els 2.000 euros mensuals hi ha el 23,6% dels pensionistes, i únicament una minoria del 13% rep més de 2.000 euros. I, és cert, no pot ser és que per poder pagar les pensions calgui demanar una i altra vegada un préstec a l’estat, però mirem-ho més en detall. 

La Seguretat Social ja fa anys que té dèficit i l’estat li presta diners per poder complir els seus compromisos amb els pensionistes. Però, per què presta els diners en lloc de transferir-los directament? Pressupostos de l’Estat i de la Seguretat Social són igualment comptes de les administracions públiques: té sentit que passar diners d’una a altra butxaca sigui considerat per part del gobierno un préstec? Algú es presta diners a ell mateix? Si es fes una transferència i no un préstec podria desaparèixer el dèficit de la Seguretat Social perquè els diners transferits computen com a ingrés no financer (els que es recapten mitjançant els impostos), i els que provenen d’un préstec,no. Però, si la Seguretat Social no tingués dèficit les pensions s'haurien d'actualitzar segons l’IPC en lloc de fer-ho un 0,25%. Per això Rajoy ha triat el préstec en lloc de la transferència. No resulta ètic ni responsable que un govern utilitzi trucs comptables sabent que acabin fent perdre encara més poder adquisitiu als jubilats. Resulta pervers i indigne.            

L'única solució pràctica que de moment ha sabut esgrimir el gobierno central és potenciar els plans de pensions privats. En el cas dels joves abaratint les comissions que es cobren per la gestió dels fons. No són pocs els experts que consideren que la jubilació del futur ha de basar-se en la contractació de fons privats de pensions. Això sí, la practica totalitat d’aquest experts estan lligats a asseguradores o a la banca: coneixements en tenen, però interessos encara més!!!

- Però que es retallin les comissions que es cobren als més joves per la gestió dels fons està bé no? 

Veuràs, la tassa d’atur juvenil a la zona euro és del 9,5%, i a España del 18,2. Si a un volum tan gran de joves sense feina hi afegim els que tenen feines eventuals, precàries, discontínues..., és fàcil de veure que els joves que poden subscriure un pla de pensions privat i fer-hi aportacions són pocs i a més a més selectes.

De les pensions privades ja en parlarem més endavant, però hi ha una dada que val la pena conèixer: la deducció fiscal dels plans de pensions afavoreix les rendes altes. Sembla impossible, no? Vanguardia, 18 de desembre de 2018,pàgina 56. Si una persona té una renda anual de 12.000 euros l’any i aporta 1.000 euros a un pla de pensions, en podrà deduir 190. Si la seva renda fos de 40.000 euros, la deducció fiscal seria de 370 euros.

Al proper escrit parlarem sobre com podríem obtenir els diners necessaris per sanejar les pensions públiques.

- Però en això de les pensions sembla ser que hi ha molts abusos. La diputada del PP i expresidenta del Congreso, Celia Villalobos, va dir que hi ha jubilats que es passen més temps cobrant que no contribuint.                                                                                                                                                                 

Sí, té raó. Hi ha molts abusos. Hi ha qui aquest darrer Nadal, la paga extra, es va endur a casa quasi 8.600 euros bruts, més 3.700, lliures d’impostos, com a diputada del Congreso. En concret, Celia Villalobos.