Si no puc volar

- Per què volies volar si sabia que podies?

La pregunta em deixa fora de lloc i li responc que no ho sé, i callo.

- A mi no m’agraden les coses que no puc fer. Si sé que no puc volar, doncs no vull volar i faig que no m’agradi, perquè si no, és una merda tot.

Aquest diàleg entre la protagonista, l’Ànnia, i el petit Pau defineix molt bé el fons de la narració quan voler no és poder, però malgrat tot mai es pot perdre l’esperança de que de cop i volta tot canviï per bé i allò que semblava inabastable està a tocar de les mans.

Una novel·la prou interessant, uns personatges que tenen vicis i virtuts com qualsevol dels lectors i molt àgil i fresca de lectura. Aquest llibre representa al primera experiència en el camp de la  narrativa de l’autora  

Estel Solé és nascuda a Molins de Rei, poeta, dramaturga i actriu. En el camp de la poesia, l’any 2011 va guanyar el premi Amadeu Oller amb l’obra Dones que somiaven ser altres dones (Galerada, 2011). Si uneixes tots els punts (Galerada, 2013) és el seu segon llibre de poemes.

Va estudiar Humanitats als a UPF i s’interessà per la dramatúrgia. Es formà a l’Obrador Internacional de Dramatúrgia de la Sala Beckett amb diferents Animals de companyia (2012), que té també el seu moment de protagonisme en novel·la, és la seva primera obra de teatre com a autora, va passar de representar-se en cases particulars a fer una gira internacional per Amèrica Central (Guatemala, El Salvador, Santo Domingo i Mèxic). La peça, publicada per l’Editorial Comanegra, es va estrenar oficialment al Club Capitol de Barcelona on va estar a la cartellera durant més de sis mesos. Milers d’espectadors la van veure durant els tres anys que es va estar representant.

El maig del 2016 publica la seva primera novel·la, Si no puc volar  (Rosa dels Vents, 2016) que ja va per la 3ra edició i obtingut una molt bona crítica i acceptació entre els lectors.

Com a actriu ha fet cinema, teatre i televisió. També ha treballat de col·laboradora en programes culturals de Catalunya Ràdio i la Cadena Ser i, mensualment, es poden llegir els seus articles al “Play”, el suplement de cultura del diari Ara.

L'Ànnia, la protagonista, està a la ratlla dels quaranta, ha treballat de periodista en diversos mitjans però ara està a l’atur i la seva mare li aconsegueix la feina de cuidar i passejar els gossos de les veïnes “pijas” i conegudes de la mare, guanya poc però amb els pocs diners que té va malvivint. S’ha instal·lat a casa del seu avui això també li permet no tenir depeses de lloguer. La relació amb l’avi és prou bona i ell que ja ha viscut molts anys li fa algunes reflexions a l’entorn de com hauria d’afrontar l’Ànnia alguna de les seves relacions.

L’Annia no travessa el seu millor moment. S’ha divorciat del seu marit després d’una llarga batalla per tenir fills. Li van descobrir una malaltia que li ha provocat infertilitat i desprès va optar per l’adopció, via que tampoc es concretava quan es va produir la separació.

Ara però l’Annia descobreix entre les caixes que el seu ex marit va deixar al pis en el que vivien plegats un secret, una gran mentida que li trasbalsa els sentiments i que li fa veure al seu marit amb uns altres ulls.

Situada entre el deixar enrere la joventut i entrar en plena maduresa li sembla que encara té temes pendents, carpetes que no ha tancat, la relació amb el seu grup amigues i amics, tancar definitivament la història amb el seu marit amb qui vol passar comptes de la situació que li ha descobert en el vell ordinador que ell ha deixat en marxar del pis en que vivien plegats i tambe cal que resolgui la situació amb el Max, el seu millor amic, el company que sempre hi és que ha tornat de Londres a passar uns dies. L’encontre entre els dos serveix per adonar-se de moltes coses i també, després, per capgirar del tot la vida de l’Annia i potser també el futur del mateix Max. 

La personalitat de l’Ànnia l’anem descobrint a mesura que la narració avança, la seva relació amb el Joan, o en situacions en que s’ha de relacionar amb la seva colla d’amics i en la seva actitud davant algunes de les novetats que es van succeint. Assitiem a la crisi personal de l’Ànnia però també a la seva presa de consciència de la mateixa i la convicció que cal superar-la i enfrontar-se a tots els dimonis que la rodegen. I ho fa i finalment sembla que se’n en surt i de manera victoriosa, complint part dels seus somnis.

Hi ha alguns capítols narrativament prou interessants com aquell que ens narra l’anada al teatre de tota la colla d’amics a veure l’obra de la mateix autora del llibre l’Estel Solé i a partir d’aquí coneixerem les vicissituds d’un col·lectiu d’artistes per aconseguir sobresortir en el mon de l’espectacle.

El llibre va avançant en el desenvolupament del nus narratiu i té un final sorprenent, potser alguns lectors l’haurà intuït però és el final que tanca el cercle de la situació de l’Ànnia però també la sortida del cercle viciós en que estava atrapada.

El llibre es llegeix amb molta facilitat, es nota que l’autora ha treballat dramatúrgies ja que els diàlegs són frescos, espontanis i  molt naturals i això dóna molt de joc a la narració i també el fet d’usar la primera persona com a joc narratiu. La vida tal i com és en un ambient urbà i molt d’actualitat.

Bona primera novel·la de l’Estel Solé.

Si no puc volar
Estel Solé
Rosa dels Vents
Barcelona, 2016