Recusos inhumanos

Novel·la punyent sobre com la crisi ha aconseguit trencar les esperances de molta gent i com la societat sembla que a partir de determinada edat elimina a les persones, sense poder tornar a inserir-se en el món laboral i també com cal tenir una autoestima ben posicionada per afrontar el rebuig de bona part de les empreses. A la llarga llista d’aturats rebutjats del sistema laboral sempre però hi ha qui esta en disposició d’aprofitar les circumstàncies que els factors casuals li donen i de revelar-se contra els designis que ja semblen escrits. 

Pierre Lemaitre va néixer a París escriptor i guionista ha treballat impartint classes de literatura a col·lectius específics. És autor de novel·les negres que han estat molt premiades i també molt populars. Ha estat guardonat en diverses ocasions per aquestes novel·les, com el Le Point o el Livre de Poche. Ha estat traduït a diversos idiomes i la seva obra Cadres Noirs va ser adaptada al cine en 2012. Pierre Lemaître (París, 1951) és un escriptor i guionista francès, conegut per les seves novel·les de gènere negre i criminal. Abans de dedicar-se a la literatura de ficció i a la creació de guions per a cinema i televisió, va passar molts anys exercint la psicologia i l'ensenyament per a adults, especialment de literatura nord-americana i francesa, anàlisi literària i cultura general. Amb Irene va obtenir el premi Cognac a la millor primera novel·la de l'any 2006.

Posteriorment, ha escrit altres tres novel·les: Vestit de núvia que va merèixer diversos premis i que ha suposat el seu major èxit fins al moment, Cadres noirs i Alex, segon lliurament d'una prevista tetralogia sobre el comissari Camille Verhoeven junt amb  Irene i  el tercer lliurament Rosy & John

Recursos inhumans va rebre el Premi de Novel·la Negra Europea i Premio SNCF de Novel·la Negra, i té més d'un punt en comú amb la sèrie del mateix autor (Irene, Alex, Camille) 

La presentació de la novel·la ja defineix de com va el protagonista quan diu: “crido Alain Delambre i tinc cinquanta-set anys. Sóc un directiu en atur.”

En efecte Alain Delambre ha treballat durant molts anys com a director de recursos humans d’una gran empresa, la crisi el va fer formar part de la llarga llista d’aturats. Ja té una edat i ha passat de ser una persona important en l’estructura de la seva empresa a ser un més del aturats que esperen en una llarga cua per tenir algun treball que els permeti gaudir d’uns recursos però sobretot de seguir confiant en que serà útil a la societat. Delambre treballa en diversos llocs però amb enormes dificultats amb humiliacions constants per situar-se en el nou paper on la vida i la necessitat de supervivència l’ha portat. Ja està en la fase de la pèrdua de l’esperança de trobar algun treball d’acord amb la seva experiència i amb la seva ambició. La seva presència a les cues de l’atur comença a ser angoixant com la de tantes persones que ja han perdut tota esperança de tornar a situar-se en el mercat laboral. La seva darrera feina ha acabat amb un baralla amb el seu superior i naturalment és acomiadat.

Delambre cau en una espiral de desesperació. La seva esposa Nicole i les seves filles no saben del recent acomiadament. I per tant també entra el camp de la fabulació, l’engany i la mentida.

Quan tot resulta ja gairebé fatal troba per sorpresa un avís d’una empresa per unes proves per accedir a una plaça directiva en una important consultora i es presenta gairebé com una obligació però amb ben poques esperances d’obtenir la feina. Després de les proves queda entre els seleccionats. Una dura competició entre els restants aspirants comença. Delambre està decidit a jugar el més fort possible per obtenir el lloc de treball. I realment ho fa tant que  arriba a pagar a un detectiu privat amb els estalvis de la seva filla -que els hi demana amb una altra excusa- per esbrinar coses sobre el client fins a assessorar-se amb un criminal professional per preparar la seva estratègia en la prova final que es tracta d’un joc en que es prenen uns ostatges i cal valorar, analitzar i resoldre el conflicte.

Durant tot el procés però Delambre és conscient. S’adona que la seva presència entre els candidats i candidates és simplement la quota que correspon a persones grans i que poques possibilitats té de ser finalment l’elegit pel treball. Delambre a partir del moment de ser conscient d‘aquest fet re-elabora el seu treball i estratègia i  dóna un cop d’efecte total a la selecció amb un final espectacular i inesperat. 

A la nostra societat es parla molt de l'experiència acumulada que s'aconsegueix amb els anys sumats de treball i que aquesta experiència té una importància cabdal pel treball i fins i tot per la conservació en el món laboral d’un paper protagonista. La mateixa crisi i l’actuació de les empreses de selecció de personal amb unes actituds gairebé cruels fan que tot el que s’ha anat sumant en els anys de treball gairebé no serveixen i sobretot quan els protagonistes tenen ja un edat alta.

Aquesta actitud gairebé inhumana és el que precisament Pierre Lemaitre intenta explicar a Recursos Inhumans. La situació de desemparança gairebé d’humiliació de les persones que després de molts anys treballant es troben en situació d’atur i desesperats per poder trobar alguna feina.

La novel·la també manté la intriga i de tensió sobretot quan Delambre modifica la prova a que està sotmès i entra en una narració gairebé de gènere negre.

Molt interessant i alliçonadora de com la situació a que es veuen abocats molts treballadors pot canviar fins i tot el seus principis morals.

Recusos inhumanos
Pierre Lemaitre
Narrativa internacional
Ed. Alfaguara
Barcelona
Març del 2017