Fer de la necessitat virtut

virtut
fer de la necessitat virtut Donar-se mèrit com si hom fes volenterosament allò que inevitablement ha de fer. (Del Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana)

De moment sembla que no n’hi haurà govern de manera immediata, de moment el President del Parlament, crec que amb bon criteri, ha suspès la investidura i reclama al Constitucional que no interfereixi en el reglament del Parlament. El President del Parlament argumenta que si ha suspès el ple és per trobar la manera d’investir a Puigdemont, cosa que com hem pogut llegir en els tuïts del mateix president la cosa no és fàcil.... En fi, seguirem...

Però algun dia hi haurà govern i per tant val la reflexió que proposem. I mentre no arriba el govern els grups polítics que tenen la majoria parlamentària es van reunint per presentar un programa per desenvolupar. Si es complirà el programa ja són figues d’un altre paner.

Però de moment veiem que alguns dels grups parlamentaris de la majoria fan clarament de la necessitat virtut pel que fa a les subvencions a les escoles que segreguen per raó de gèneres que al llarg dels temps ha generat grans i abrandats debats parlamentaris i estranyes votacions amb majories variables  inimaginables que es formen per mantenir la subvencions les escoles que separen per gènere la majoria d’elles vinculades a la religió i més en concret a a l’Opus Dei.

Allò que no era possible modificar ara ho serà. Fantàstic. Així ho deia la diputada de la CUP Maria Sirvent present en les negociacions per la conformació de govern: "Hi ha un compromís clar" amb JxCat per retirar els concerts a les escoles que segreguin per sexe, i també ho hi ha per crear una assemblea que iniciï el procés constituent que la CUP portava al seu programa.” Aquestes subvencions van ser motiu de debats mentre va durar la tramitació de la LEC.

Finalment la llei es va aprovar amb la possibilitat de mantenir els concerts amb aquestes escoles segregadores la majoria de les quals pertanyia a congregacions religioses i en concret a l’Opus Dei.

D’ençà aquella aprovació al Parlament de Catalunya s’ha anat presentant resolucions i mocions reclamant el final d’aquestes subvencions perquè els grup proponents consideraven que estaven fora del mateix esperit de la llei..

Totes les iniciatives que s’han presentat han estat derrotades per la majoria. Mentre CiU va tenir la majoria van decaure totes les propostes que des de les forces de l’esquerra es van presentar per eliminar les subvencions a aquestes escoles. Però això encara va durar més. A l‘any 2016 el grup parlamentari de CSQP va presentar davant el parlament una proposició no de llei per modificar la llei d’educació de Catalunya (LEC)  perquè es reclamés el requisit de que les escoles per rebre subvencions tinguessin obligatòriament el caràcter mixt. Paradoxalment ERC que sempre s’havia manifestat contraria a mantenir la subvenció a les escoles segregadores va votar en contra de la proposta dintre del grup de JxSí juntament amb el PP. Ja es veu doncs que determinades polítiques ajunten allò que sembla inajuntable, que agermanen posicions tant contradictòries a priori.

Però no s’acaba aquí una grup de vint diputats del Parlament va registrar una proposta perquè quan caduqui l’actual conveni que té una durada fins l’any 2020 es trenqués qualsevol acord amb les escoles que segreguen per sexe. La proposta que finalment va arribar a votació i va guanyar i si es compleix ben aviat aquestes subvencions es retiraran. La votació també va ser una mica estranya. Hi van votar a favor Cs, el PSC, CSQP i la CUP, i en contra ho van fer el PP, CDC i Oriol Junqueras. La resta de diputats republicans es van abstenir. Curiosament el  grup de C’s va dir després que s’havien equivocat en la votació. Potser sí.

Ara quan els vots de la CUP són imprescindibles per formar govern sembla que tothom està d’acord en retirar els concerts a aquestes escoles.

Vet aquí que de la necessitat n’han fet virtut com tantes vegades passa en política i es vota que sí a allò que sempre s’havia votat que no.

Els qui estan en contra del finançament públic a les escoles que segreguen els alumnes consideren que les escoles en qüestió incompleixen l’article 2 de la llei d’educació de Catalunya (LEC) -que estableix el foment de la igualtat entre homes i dones a l’educació-  Els centres que segreguem diuen que potencien la igualtat de gènere apostant per l’excel·lència educativa dels alumnes, siguin nens o nenes.

Quan es va debatre la Llei D’Educació de Catalunya escrivíem:

“I seria desitjable que l’acostament de posicions que, necessàriament s’hauran de donar, estesin en el marc del Pacte Nacional per l’Educació que ara es veu violentat  en algun del seus aspectes i bàsicament en la sempre polèmica  posició a l’entorn de la concepció de l’escola com a “servei públic” o com a  “servei d’interès públic”. I en aquest canvi de matís semàntic però important s’ha vist un clar apropament de la Conselleria a les tesis de l’escola concertada  en detriment de la pública  pel que fa a la planificació general, distribució de l’alumnat i sobre el “control” d’aspectes econòmics de l’escola concertada. Aquesta contraposició de model ha estat un dels enfrontaments ideològic més importants que ha existit en el camp de la política educativa d’ençà que es van assentar a finals dels anys seixanta els principis sobre els quals es volia fonamentar la nova escola pública catalana. Sembla que amb aquesta decisió una part del govern (PSC i ERC) més una part de l’oposició (CiU) es posa d’acord en un text legal de síntesi que no convenç ni a ICV ni al sectors sindicals. Darrera del text i al seva aplicació també hi ha la distribució de fons públics, tot i que amb l’acompanyament no s’indica, i en funció de com es programin poden decantar la balança de les aportacions econòmiques a l’ensenyament concertat-privat que amb els precedents actuals és clarament descompensada.”

Finalment la llei es va aprovar amb la possibilitat de mantenir els concerts amb aquestes escoles segregadores la majoria de els quals pertanyia a congregacions religioses i en concret a l’Opus Dei. El matís entre sistema públic i sistema d’interès públic va obrir l’escletxa per pagar amb fons públics unes escoles que majoritàriament es considera que no avalen els postulats de la Llei d’Educació i que només per l’interès polític se’ls ha mantingut la subvenció.

Ara la necessitats d‘uns vots, imprescindibles per formar govern, pot acabar definitivament amb aquesta segregació anòmala que qüestiona la igualtat que defensa l’escola pública del país.

Benvinguda i benaurada necessitat.