La ciutat vertical

El premi Carlemany és un dels premis de novel·la catalana que té més requesta. És un premi patrocinat pel govern d’Andorra i de diverses editorials catalanes que es van alternant en la publicació del premi. Les novel·les han de ser inèdites i al llarg de les seves edicions ha guardonat a autors reconeguts i ja amb una dilatada trajectòria, noms com: Maria Mercè Marçal, Maria de la Pau Janer, Vicenç Villatoro o Julià de Jodar, són la mostra d’una llarga llista que des del 1994 donen un relació  excepcional al premi. El fet que enguany el guardó fos atorgat a Bea Cabezas, encara poc coneguda en el camp literari va fer pensar a la crítica especialitzada que ens trobàvem davant d’una gran novel·la. La lectura de la mateixa, almenys a mi, m’ha ratificat en aquesta tesi. La ciutat vertical és una gran novel·la.

Bea Cabezas nascuda a Barcelona és periodista que ha exercit fonamentalment al Diari Avui i al Setmanari El Temps. Aquesta no és la seva primera novel·la, a l’any 2008 va publicar el llibre El monestir de les ombres, una novel·la ambientada en la Barcelona de després de la revolta dels segadors i la trama comença al Monestir de Pedralbes a on es troba una novícia que aparentment s’ha suïcidat però el metge del mateix monestir descobreix que és una assassinat. Història d’intriga i amor en una ciutat convulsa i amb elements que poden canviar la història de Catalunya. Una recreació molt interessant de la Barcelona del segle XVII. Un bon exemple de la nova manera de fer novel·la històrica en la que es barregen la ficció i el transfons històric de manera equilibrada i harmònica.

Com hem dit, Bea Cabezas, és periodista però també ha fet estudis de dramatúrgia. Treballa i viu actualment a la ciutat de Nova York a on és desenvolupa tota la trama principal del llibre La ciutat Vertical. Ben segur que la seva experiència vivint a la ciutat dels gratacels –un dels protagonistes treballa en la construcció d’un gratacels- ha quedat reflectida en la narració del llibre que ha guanyat el premi Carlemany. Tot i que ella mateixa en algunes declaracions fetes a rel del premi assenyala que mai s’ha sentit emigrant en el sentit clàssic de la paraula com són alguns dels personatges que fugen del país per poder-se guanyar el pa i a priori tenir una vida millor.

La ciutat vertical és el recorregut per la vida d’un emigrant català que va a Nova York amb catorze anys empès pel seu oncle que li pinta un món meravellós. Joan Casas, arriba a la gran ciutat i té la sort de que arriba a la redacció de la Llumenera de Nova York, que ell ja coneix ja que la seva guia per moure’s per la ciutat és un exemplar que descriu Nova York. La Llumenera de Nova York és una publicació editada per catalans afincats a Nova York d’una gran qualitat formal. Finançada en part per la burgesia catalana que defensaven els seus interessos davant el conflicte a Cuba. La publicació va tenir força interès i representa al parer dels experts una sòlida experiència de periodisme en connectar entre Espanya, concretament Catalunya, amb Amèrica. En van sortir prop de vuitanta exemplars. Joan Casas entra a treballar a la Llumenera però aquesta tanca ben aviat i el protagonista és veu arrossegat cap el món de la delinqüència infantil i juvenil amb la seva pertinença a diverses bandes. Té la sort de conèixer per l’atzar i la seva valentia a l’arquitecte Rafael Gustavino, a qui, en voler sortir del món criminal, demana ajuda i entra a treballar en les gran obres de Nova York, a rel d’un accident deixa les obres i es retroba amb el món del periodisme i es dedica a enfrontar-se amb el gangsterisme que coneix prou bé. Aquesta vida convulsa i carregada d’aventures queda testimoniat en un text que troba el seu fill –amb qui no es relaciona- quan els veïns el troben mort amb dos trets a l’espatlla. El fill, Daniel, arquitecte rep una nota del pare perquè el vol veure, és quan arriba al seu apartament que se’l troba mort. La lectura d’aquest manuscrit obra una nova vida a Daniel i dóna una nova perspectiva de la vida de Joan Casas.

La  novel·la ens situa en la Nova York en plena fase d’expansió a final del segle XX i el començament dels XX una ciutat que va creixent de manera desmesurada i és un espai urbà per les primeres gran provatures de l’urbanisme modern, enllumenat elèctric, metro, grans avingudes i grans gratacels però que conviuen amb la munió d‘immigrants i gent que passa penúria per poder sobreviure. És una època d’aventures com a  ciutat en una fase de creixement i la crisi humana que això comporta i de la vivència de la seva població molt dividida socialment i també el creixement de les màfies i el gangsterisme que dominen la ciutat estenen la corrupció i també la vida convulsa en que traspassar la línia entre el viure amb la llei o al seu marge amb les connotacions que això comporta és ben fàcil i temptador

És també la novel·la d’un emigrants que, carregats d’esperança, deixen, no sense recança, el seu país per fer les amèriques, amèriques que no eren fàcils de fer i pocs dels que van marxar van poder fraguar-se un futur més esplendorós del que podien tenir aquí a Catalunya.

L’experiència vital de qui ha d’espavilar-se per si mateix, cercant amistats, buscant oportunitat i aprofitant els moments de la vida en que la sort els somreia i en altres endinsant-se en els pous de la misèria i l’adversitat.

Novel·la de diverses lectures, des de la lluita per sobreviure fins l’esplendor d’una ciutat en creixement però que amaga en les seves clavegueres una lluita desesperada de molta gent, uns per guanyar-se la vida honradament i, altres en que el delicte és la seva divisa. Història i ficció s’encadenen de manera magnífica per donar una llarga estona de lectura rica i plaent.

La ciutat vertical
Bea Cabezas
Premi Carlemany
Ed. Columna.
Barcelona, 2011